Quina actitud hem de prendre com a professionals front la violència de segon ordre?

No Comment

COMISSIÓ D’IGUALTAT EUIT

Amb motiu del dia de l’eliminació de la violència masclista i dins de la Campanya del Servei de polítiques de gènere de l’Ajuntament de Terrassa, aquest dijous 25 de novembre ha tingut lloc a l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT) una xerrada amb el títol “Violència de gènere: quina actitud hem de prendre com a professionals front la violència de segon ordre i la violència vicària?”. Les ponents eren la Dra. Purificación Navarro, psicòloga del SIAD- Casa Galèria de Terrassa i Judith Avellaneda, agent de Mossos d’Esquadra de la Unitat Central d’Atenció i Seguiment a Víctimes. La taula estava presidida per la Dra. Eva Fernàndez, docent de l’EUIT i Referent d’Igualtat. A l’acte han assistit altres càrrecs de Mossos d’Esquadra i de la Policia Municipal de Terrassa, personal docent i administratiu de l’escola, així com altres persones de la ciutat.

L’acte ha començat amb un vídeo que tibava de la idea recollida en el preàmbul de la Llei catalana 5/2008 que els drets de les dones són Drets Humans, una noció que veu de tractats internacionals com la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW) en vigor des de 1981 i el Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica (Conveni d’Estambul) en vigor des de 2017. Amb una aposta clara per la consecució d’un ius comune europeu que afavoreixi l’eradicació de la violència envers les dones i la igualtat real entre homes i dones (també adolescents, nenes i dones trans), Catalunya planteja una modificació de la llei en 2020 on queden recollides noves violències: la violència obstètrica, violència digital, violència vicària i violència de segon ordre. Precisament és aquesta última la que ha estat protagonista d’aquesta acte organitzat per la Comissió d’igualtat de l’EUIT.

S’entén per violència de segon ordre la violència que es comet contra aquelles persones que es solidaritzen i donen suport activament a la víctima de violència masclista, ja sigui en un moment determinat -com pot ser en el moment de posar la denúncia- o durant tot el llarg procés de recuperació. Aquestes persones poden ser conegudes de la víctima o persones que treballen en algun centre d’ajuda a les dones, personal sanitari, advocats i advocades, etc.

En la major part dels casos, es tracta de violència psicològica, com per exemple, humiliacions, amenaces, mentides i falses acusacions amb la intenció d’afectar la reputació tant personal com professional i, especialment, en paraules de la Dra. Purificación Navarro, té una finalitat silenciadora i inhibidora del suport indispensable per a la víctima. Així doncs, l’agressor aconsegueix aïllar una víctima que es queda sense la protecció necessària per a la seva integritat física i psicològica. Navarro afirma que l’impacte en aquelles persones que pateixen violència de segon ordre és semblant al de les víctimes directes: en la salut mental i física, en el rendiment laboral y acadèmic i en l’àmbit social. Remarca a més, la importància d’un personal sanitari i assistencial que entengui i estigui format en la prevenció i detecció de violència de gènere.

La llei, tot i amplificar la tipologia de violència, no té caràcter punitiu, en altres paraules, no està tipificada pel Codi Penal espanyol. Significa això que no es pot fer cap denúncia? L’agent de Mossos Judit Avellaneda ens confirma que la denúncia és clau, ja que només d’aquesta manera es poden activar els protocols necessaris per tal de fer front a aquest tipus de violència i tenir accés a recursos com un/a advocat/ada expert/a en violència de gènere. Avellaneda subratlla el gran canvi que s’ha fet a nivell social en la conscienciació de la ciutadania en el rebuig de la violència masclista, però remarca també que a nivell judicial és necessari fer un pas més.

L’acte ha quedat enriquit per la intervenció de dues persones. D’una banda, una de les assistents ha posat en relleu la sensació de vulnerabilitat i de por en la qual queden aquelles persones que sí es posicionen clarament en contra de la violència quan aquesta es manifesta i la frustració davant d’un agressor que sembla quedar impune. D’altra banda, s’ha posat de manifest la rellevància del treball en equip a nivell assistencial davant d’un cas de violència de gènere; a més, de la importància de “tenir un coixí de suport per part de la institució on es treballa”, en paraules de la Dra. Montse Rodó, docent també de l’EUIT.

Per finalitzar la xerrada, la Dra. Eva Fernàndez ha llançat una qüestió pertinent: quin paper ha de tenir l’acció comunitària a l’hora d’abordar, prevenir, detectar i denunciar les violències masclistes? Aquesta pregunta requereix plantejar el principi de deguda diligència que presenta tant la Llei 5/2008 com la seva modificació 17/2020 i que és hereva en quant a drets de les dones de la Convenció d’Estambul i de la Convenció de Belém do Pará. Segons aquest principi, els Estats estan obligats a oferir resposta davant de qualsevol manifestació de violència contra la dona a través de la prevenció, protecció de les víctimes, la sanció a l’agressor i la reparació a la víctima i els seus familiars. En aquest punt, tant Navarro, Avellaneda com Rodó han posat sobre la taula que la deguda diligència no només és quan qüestió de mitjans, sinó un compendi de polítiques de sensibilització i educació ciutadana, de temps necessari (que no dilació) per a la víctima i de suport institucional per les persones que donen suport a les víctimes. La xerrada tanca així amb una bona sensació: estem d’acord que som encara en el punt de partida d’una qüestió, les violències masclistes, on ens queda un llarg recorregut encara però comptem amb l’experiència, una creixent sensibilitat social i la força organitzada de les dones.

Aquest article és una crònica de la xerrada realitzada el dijous 25 de novembre, en relació a la Campanya 25N del Servei de polítiques de gènere de l’Ajuntament de Terrassa, a l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional. Sha convidat a la Dra. Purificación Navarro, psicòloga del SIAD Casa Galèria de Terrassa i l’agent de Mossos d’Esquadra Judith Avellaneda sobre la violència de segon ordre.

Deixa un comentari