El 2017 es van recollir per primer cop més de 600 tones de roba a la ciutat, un 17% més que l’any 2016.
A través dels contenidors taronges que observem distribuïts per tota la ciutat, l’associació eco INSERCIÓ gestiona des de fa anys la recollida selectiva de roba que llencem per ser reutilitzada o reciclada. Els objectius de l’entitat són reaprofitar el màxim de roba que ja no necessitem, i a la vegada, crear llocs de treball amb persones en exclusió social. L’experiència d’aquests últims anys mostra tot un model d’èxit d’economia circular que ens explica amb més detall Xavier Casas, director d’eco INSERCIÓ.
L’entitat signà un contracte amb la Fundació Formació i Treball, qui ostenta la titularitat de la licitació del servei a Terrassa. Aquesta fundació forma part de la cooperativa Roba Amiga, entitat social líder en la gestió integral del residu domèstic a Catalunya. El Xavier explica com van escollir treballar amb aquesta fundació “per la seva qualitat; hi ha una excel·lència tècnica i un nivell de reaprofitament molt alt”. A més de compartir plegats la missió per “crear llocs de treball per als sectors més vulnerables”.
La recollida es va començar el 2010, en un primer moment des de l’associació Integralba (els inicis d’aquesta activitat es remunten a la històrica Can Revifa). Parlem que la tasca realitzada per eco INSERCIÓ dóna feina actualment a 10 persones a la ciutat, tres d’elles com a voluntàries, i genera uns 20 llocs de treball directes, on s’inclou la feina de tria que es realitza a la planta de Roba Amiga a Sant Esteve de Sesrovires, i la comercialització.
El passat 2017 es va superar per primera vegada la xifra de 600 tones de roba, un 17% més que l’any 2016 (tres milions de quilos des de l’inici del servei). I tot indica que s’anirà més enllà: “per al 2018 estimem un creixement del 5%”. Allò que explica que a Terrassa funcioni tant bé, segons el Xavier, és “la proximitat que oferim”, i per “l’alta consciència cívica per part de la ciutadania egarenca” quant al reciclatge. Per això, el Xavier té clar que “com més punts de recollida hi hagi, es farà un millor reaprofitament”.
Existeixen actualment 91 punts de recollida, 79 contenidors a la via pública, més altres 12 punts en diferents entitats i espais. “Ens diuen que una implantació òptima a la via pública és d’un punt per cada 2.000 habitants”, relata el Xavier, “així que tenim un 77% de presència a Terrassa, és molt alta a Catalunya” (és la segona ciutat de Catalunya que fa més recollida selectiva de roba, després de Barcelona). De fet, el Xavier informa que l’Ajuntament acaba de validar fer una ampliació del parc de contenidors a la via pública, atenent a la bona acollida del servei per part de la ciutadania, a que hi ha alguns barris on una millor implantació milloraria el servei i a la bona execució del mateix que es va fent des d’eco INSERCIÓ. “És una mostra de confiança en la feina que estem fent, i s’ha de posar en valor que la regidoria de Medi Ambient s’ha implicat des del primer moment”, assenyala.
Per destacar l’impacte social i la professionalització d’allò que fan, el Xavier és clar: “no estem recollint un residu, sinó oferint un servei”. Aquesta tasca, que és l’activitat principal d’eco Inserció, s’ha anat professionalitzant cada cop més: “tenim molta cura amb la neteja del contenidor, si s’embruta o es fan pintades ho traiem el més ràpid possible”. Des del passat mes de juny també fan recollida a domicili, com un nou servei, “quan són quantitats grans o bé si ens truquen persones grans amb dificultats”.
D’aquesta forma, la tasca del dia a dia s’ha anat professionalitzant a mesura que es coneixen els hàbits del ciutadà. “No fem un circuit tancat de recollida, sinó que és dinàmic, en funció de l’ús que fa el ciutadà: dilluns o dimarts passem per aquells contenidors que sabem que estaran plens, amb la intenció que es trobin sempre buits”, explica el Xavier. “Així minimitzem els desbordaments, que dóna una visió negativa del servei”. Això sí, gairebé dos cops per setmana s’han de buidar tots els contenidors.
Reaprofitament i exportació responsable
A banda de l’impacte social quant als llocs de treball, efectivament el grau de reaprofitament que es fa a la planta és molt alt. Del total de roba que es recull, el 95% es reaprofita, i d’aquí, el 45% s’exporta, sobretot a països de l’Àfrica; un 5% es destina a donació social, i un altre 5% es prepara per a botigues de segona mà. Un 40% de la roba s’acaba reciclant en drap, borra i fil, i un 5% a valorització energètica.
El Xavier explica que la roba que s’envia fora és la que realment volen comprar. Se’ls envia cada cop més roba no del tot triada, de manera que allà la treballen, estem promovent un impacte social també al país de recepció. “Això crec que té molt valor, i provoca que hi hagi un creixement Nord-Sud” – i no només del Nord a costa del Sud -, assegura. “A més trenquem certa visió paternalista”, explica, “els traslladem un producte que és comprable”. I continua, “el model d’exportació responsable és aquell que compta amb el país receptor de la roba. No només li envies roba en bon estat sinó que li envies aquella que vol comprar i ho fas de manera que també pugui crear llocs de treball per als més vulnerables en el destí”. Tot això, en contrapartida a una roba xinesa que “tot i ser de primera mà i més barata, és de pitjor qualitat”. També aquesta visió encaixa amb l’ideari de l’associació, ja que “no vivim ni promovem l’assistencialisme, tampoc no rebem cap mena de subvenció”, aclareix.
Com a iniciativa social, eco Inserció col·labora amb diverses entitats de la ciutat. Per exemple amb l’Associació AIDE d’ajut al drogodependent (“alguns dels treballadors ara contractats provenen d’aquí”); també amb instituts públics de secundària com Les Aymerigues, “a través del projecte Carril Futur, amb nois amb dificultats a l’ESO”. Hi ha altres protagonistes, com ara amb Prodis (la qual gestiona la deixalleria de Can Casanovas), L’Atlètic Hockey Terrassa, la Fundació Busquets o El Rebost, llocs on hi ha punts de recollida de roba.
A l’hora de destacar aquesta intercooperació, el Xavier ho descriu així: “és tot un procés en què intervenen moltes persones, una indústria exemple de bones pràctiques i d’economia circular; són les entitats socials qui lideren aquesta indústria”. I afegeix: “són uns serveis que han arribat per quedar-se, ja que encaixen amb les directrius de la UE de recollir els residus de manera selectiva. A Terrassa hem assolit que es reculli quasi el 50% de la roba, de forma que ens estem acostant al 60% que es proposa a Europa per l’any 2030”.
També l’activitat té marges de millora. “La part de roba a reciclar no deixa de ser un problema, en tant que el seu volum en pes és creixent i donat que falta trobar el procediment per a que, de manera eficient, aquesta roba pugui ser aprofitada per les indústries del nostres país.
Aquesta especialització també apunta a canvis en l’organització: “estem treballant perquè eco INSERCIÓ sigui una empresa d’inserció”, explica el seu director. El mes de gener, Jordi Castelló Castells va ser escollit nou president de l’associació eco INSERCIÓ.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari