La Terrassa Cooperativa ha protagonitzat el mes de novembre amb més de 50 activitats

La sisena edició de la Terrassa Cooperativa, marcada per les restriccions de la covid-19 que havien obligat a replantejar un format completament presencial, ha resultat en un mes força intens, amb més de 50 activitats virtuals realitzades entre el 2 i el 28 de novembre.

És cert que s’ha perdut la interacció personal, en un àmbit com és el cooperativisme, on aquesta interrelació social guanya més sentit. Malgrat això, ha estat un espai d’intercanvi i de coneixement de moltes experiències, tant locals com d’altres territoris. El programa elaborat pel Servei d’Emprenedoria i Economia Social de l’Ajuntament de Terrassa, amb el suport de totes les entitats que han col·laborat, una seixantena, comprenia itineraris dedicats al consum i la producció responsable, l’economia de les cures, i el consum cultural. En el tram final del certamen, unes jornades centrals professionals van servir per posar a disposició recursos i per tractar aspectes com la comunicació i el finançament, claus de cara a assolir la sostenibilitat de les activitats que duen a terme empreses i entitats de l’economia solidària.

Han estat un munt de temàtiques tractades i d’experiències que s’han pogut conèixer en profunditat, explicades pels seus protagonistes. Per exemple, de la moneda local la ‘mola’ que la XES Terrassa està impulsant, de la xarxa i la tasca dels horts urbans, de com fer créixer el sector primari a l’Anella Verda del nostre entorn, i del moviment de l’habitatge cooperatiu, incipient encara a la ciutat.

També s’hi han apropat experiències d’èxit, com l’Ateneu Popular 9 Barris, o el Festival Esperanzah del barri de Sant Cosme al Prat de Llobregat, que poden inspirar noves maneres de fer. Altres temàtiques abordades han estat el comerç just, els canvis en la forma de consumir, la gestió sostenible del tèxtil, la sostenibilitat en el transport, o la mirada a les capacitats diverses. L’esport saludable – amb taitxí i quigong -, el circ, i la música, també han comptat amb els seus espais.

Les finances ètiques van ser un altre tema debatut, i del qual es pot llegir una crònica més completa en aquestes pàgines, a càrrec d’en Domènec Martínez. Des de Malarrassa, vam tenir ocasió de participar en la moderació i debat del visionat del documental ‘Cuidar entre Terres’, elaborat pel mitjà La Directa, i que mostra un model actual de cures que recau fonamentalment en les dones migrades, així com en una conversa al voltant de les assegurances en la mort, amb la Mutualitat Les Arenes i el servei d’acompanyament al de Funerària.

Economia Feminista i de Cures

Un espai fonamental ha estat el de l’economia de les cures. Amb el lema ‘L’economia serà solidària si es feminista’, una taula rodona inaugural va servir perquè diversos col·lectius feministes de l’àmbit local compartissin pràctiques de l’Economia Feminista que duen a terme a la ciutat, i per analitzar plegades els reptes amb què s’hi troben. Van intervenir en el debat el Casal de la Dona, La Revolta, Alternativa3, Dones d’Aigua, Synusia, La Natural, Guerrilla dels Cossos, l‘ecobotiga l’Egarenca i Maria Auxiliadora, amb voluntat, com es va despendre durant el debat, d’aprofundir en els seus vincles, i centrant-se en temes com l’urbanisme, les polítiques públiques i gestió de béns comuns.

També va tenir lloc una conferència central a càrrec de Yolanda Jubeto Ruíz, doctora en Economia de la Universitat del País Basc, i experta en la anàlisi d’experiències europees sobre pressupostos públics amb perspectiva de gènere, que va ser el tema principal del debat.

Jordi García Jané: «no ens en sortirem si no influïm en la resta de l’economia»

Les jornades professionals de la Terrassa Cooperativa van estar encapçalades per una xerrada inaugural de Jordi García Jané, de la XES Catalunya i membre de la cooperativa L’Apòstrof (també disponible al canal Youtube). En un discurs marcat per una situació actual de crisi global i d’incertesa social i econòmica, fent servir la metàfora que «anem en un vaixell que navega entre icebergs», García Jané posà èmfasi en el fet que «se’ns acaba el temps, cal avançar amb més pressa». Per això, proposà com a idea clau: «no ens en sortirem si no influïm en la resta de l’economia». Com a exemple, apuntà que es fa necessari «influir em micropimes, les botigues de proximitat, les petites empreses, cal impregnar-los i que comparteixin els valors de l’ESS», ja que aquesta, «per sí sola no té prou capacitat de transformar, almenys a curt i mig termini».

El ponent apuntà com un altre element el fet de fomentar més el mercat social, tot destacant que no tot s’ha de mercantilitzar: «que els béns públics i comuns no passin pel mercat». En aquest sentit, García Jané apostà en la seva intervenció per desenvolupar la branca socio-comunitària dins l’economia.

Miquel Gordillo