Suport des del món cooperatiu al manifest promogut per la revista cultural Nativa i que exigeix treure de la precarietat i la pobresa la vida de tothom.
La qüestió d’una renda bàsica universal i la necessitat d’implantar-la, ha ressorgit amb més força en molts espais de debat i discussió, amb motiu de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19, i de la constatació que la vida de milions de persones està destinada a una vida de precarietat i de manca d’accés a les necessitats més bàsiques.
Per això, la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que aglutina el teixit cooperatiu del país, ha signat el manifest “Gent que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional” promogut per la revista de música i cultura Nativa. El manifest expressa la “convicció que una renda bàsica universal i incondicional seria la millor política cultural possible”, i demana que aquesta mesura sigui impulsada i implantada “per les instàncies polítiques que l’haurien de garantir”.
La XES remarca que “cal una redistribució de la riquesa per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de moltes persones i alhora les condicions de les pràctiques artístiques i culturals, per l’autonomia i la capacitat de negociació del sector i per l’existència d’una cultura compatible amb un món habitable i sostenible per a tothom”. El manifest complet es por llegir aquí, i també al formulari per adherir-se al mateix.
Tal com explica el manifest, la renda bàsica universal es refereix a una renda mensual, a la qual té dret tothom sense cap condició ni exclusió, per un valor com a mínim equivalent al llindar de la pobresa. Per tant no seria una mesura específica per a la cultura ni cap altre sector específic. S’afirma igualment que, en el cas del treball cultural, “portem prou anys de precarietat, ingressos per sota dels 6.000,00€ anuals per a moltes persones, i supervivència a base de voluntat i treballs”. La renda bàsica universal “milloraria la vida de milions de persones aturades, de milions de persones que sobreviuen amb treballs explotadors, i també milloraria la vida de la gran majoria de les persones que dediquen el seu temps de treball a tasques culturals”.
El manifest es fa ressò també de l’anomenada trampa de la pobresa, i com a l’hora de donar “rendes per a pobres”, els sistemes de finançament públics “es perden en un flux de riquesa que suposadament va de dalt a baix però mai no arriba a baix, i en el que tants cops es consoliden les desigualtats”.
A la vegada, es defensa una renda bàsica universal que no sigui excusa pel “desmantellament dels recursos comuns estatals que ajuden a sostenir la vida”, tot reconeixent la necessitat d’una renda bàsica que “simplifiqui coses”, però “ni aquesta ni cap altra mesura són la poció màgica que per si sola modifica el sistema”. Els promotors d’aquesta mesura des de l’àmbit de la cultura també recorden que “n’estem fartes i farts d’un sistema cultural que sempre apareix com un món màgic i privilegiat que viu al marge de la vida, perquè ni aquesta és la nostra condició real”.
Deixa un comentari