Mutualidad Las Arenas, entitat cooperativa de caràcter social sense afany de lucre.
Porten gairebé 45 anys funcionant com a mútua per a decessos i oferint un servei a la comunitat. La Mutualidad Las Arenas, tot un exemple de projecte social i vinculat al desenvolupament del barri, pretén ara fer un pas endavant per obrir-se més a la ciutat i ampliar la comunitat de socis i sòcies, els quals són a la vegada propietaris d’aquesta iniciativa social i sense ànim de lucre.
El creixement d’aquesta cooperativa mutualista és pla durant els darrers 8 anys, ens expliquen en una conversa de Malarrassa amb la junta directiva, la qual es reuneix un dijous al mes. Parlem d’un total de 2.281 socis, amb més de 800 pòlisses vigents en l’actualitat. La major part dels socis són de la ciutat, tres quartes parts del districte del barri de Les Arenes. Una xifra simbòlica viu a altres comunitats de l’Estat.
De fet, tots els socis de l’assemblea que participen ho fan de manera altruista, tal com referí el seu president, Agustí Salvany, en una xerrada celebrada el passat novembre sobre acompanyament al dol en el marc de la passada Terrassa Cooperativa. La junta directiva està formada per 10 membres. També existeix una comissió de control, mentre que les persones remunerades comprenen l’atenció al client i administració, assessoria, auditoria i actuaria.
La característica principal que destaquen és que «som entitat sense afany de lucre, per això els preus són diferents d’una asseguradora privada. No busquem beneficis per a l’empresa, sinó el benefici comú per a la gent» descriu la Fina Fernández, membre de la junta. Afegeix que «l’estratègia de les privades és captar clients a preus baixos a l’inici, i després anar-los pujant les tarifes. Després d’anys, aquests clients continuen pagant el que els diguin, encara que no sigui just». A la Mutualidad, en canvi, ofereixen un preu el més ajustat possible: «hem analitzat els costos reals d’un sepeli, a partir de calcular una mitjana d’edat, i fem que tothom es pagui el seu sepeli, però no més del que costaria».
«En general, hi ha poc interès en les generacions més joves en tenir una assegurança d’aquesta mena», reconeix la Fina. Són conscients que es fa molt difícil captar nous associats, és el gran repte. Per contra, «la gent es comença a interessar per aquestes coses quan ja té una edat».
Una prima única per a més grans de 60 anys
Per això, com a novetat del darrer any, van decidir el fet de permetre oferir pòlisses a persones més grans de 60 anys amb una prima única, «el més assequible possible». Des dels 66 anys, fem una pòlissa mixta, amb una entrada, i després una quota comercial mensual.
I a partir de 70 anys, una quota única que va baixant cada any. En tot cas, mantenen els criteris del preu just i de solvència pròpia d’una mútua d’assegurances, «ja que paguem uns salaris, però com que tenim menys estructura i menys remuneracions, que una asseguradora privada, podem ajustar els preus», explica la Fina. En definitiva, «a la llarga pagues menys, ja que cobrim el cost mínim». En aquest punt, insisteix la Fina, «som tan fiables o més que qualsevol multinacional d’assegurances».
Estan promovent aquest servei de prima única en les residències, volem fer-los veure que surt més a compte que en una privada. Per això estan enviant a totes una carta explicativa de l’oferta. Tot i així, el repte és aconseguir fer socis de qualsevol franja d’edat.
Una altra característica pròpia de la mútua: ofereixen sempre els nínxols per 25 anys, i normalment «a la tercera fila, on s’arriba fàcilment amb un tamboret, i quan no pot ser, a la quarta», apunta el Jacinto, el més veterà a la junta. Per desenvolupar aquesta feina, compten amb un conveni amb Funerària on es descriuen uns preus ajustats: «hi són definits el tipus de nínxols, els anys, i el preu per incineració», apunta el Fidel Figueroa, un altre membre de la junta.
Una història d’organització veïnal a partir dels estralls de les riuades
La Mutualidad Las Arenas va néixer el novembre de 1976. Però la seva història es remunta a les riuades del 1962 i les seves conseqüències tràgiques. Es va culminar amb un procés encetat després de les queixes del veïnat, que es trobaven amb preus abusius per part de les asseguradores. Les famílies necessitaven una solució per als enterraments sense intermediaris. Per això, de la mà de Pablo Gómez, un dels fundadors i que més anys ha estat president de la mútua, després d’adreçar-se al govern civil de Barcelona i a la Federació de Mutualitats per informar-se de com crear-la, ho van fer. Més de 1.100 persones, un total de 238 famílies, s’hi van sumar a la iniciativa – les pòlisses no eren individuals -. Llavors, l’àmbit era només el barri, i es pretenia donar un servei a un preu just. Van ajuntar 107 pessetes de l’època que van posar en un banc. A la Funerària se li encarregava el servei i aquesta ho cobrava.
Posteriorment, la mutualitat va anar creixent i sense pujar les quotes, tal com explica l’Agustí, l’actual president. Llavors s’havia de ser soci de l’associació veïnal del barri, l’autèntic germen de la mutualitat, i tot era gestionat per part dels seus membres. A Ca n’Anglada, explica en Fidel, també es va fer un intent de mutualitat, però no s’arribava al mínim de 200 famílies necessàries.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari