La ciutadania busca, cada cop més, alternatives ètiques i sostenibles al model de consum capitalista.
Un any més, la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) celebrada el passat cap de setmana, va ser l’epicentre del moviment cooperativista del país. La setena edició de la fira, ubicada, com és habitual, a l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona, esdevingué l’escenari perfecte per conèixer i intercanviar experiències. Tot això malgrat els dos dies passats per aigua, i també per la gran quantitat d’actes programats, que habitualment fa difícil decidir-se per haver d’escollir entre les 80 activitats i xerrades.
Així doncs, la FESC va ser un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones que s’emmarquen dins de l’economia social i solidària: habitatge, alimentació, oci, educació, comunicació, tecnologia, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, formació i educació i tecnologia, entre altres.
La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, organitzadora de l’esdeveniment, informa que més d’11.000 persones s’hi van atansar en algun moment a la Fira entre dissabte i diumenge, per conèixer aquestes propostes i iniciatives alternatives al model econòmic capitalista. I és que, tal com informen des de la XES, el moment polític i econòmic actual fa que cada cop més, els i les ciutadanes busquin alternatives ètiques, sostenibles i arrelades al territori que, al contrari de les grans empreses i multinacionals, no busquen maximitzar beneficis sinó millorar la vida de les persones.
En aquesta edició, sota el lema «D’aquelles llambordes, aquestes alternatives», s’ha volgut fer un homenatge al maig del 68 en el seu 50è aniversari donat que moltes de les lluites d’aquell moment històric es veuen plasmades, avui en dia, en projectes i organitzacions d’economia social i solidària. La FESC 2018 també va créixer un 25% en espai, amb una nova nau destinada a donar cabuda a les expositores, que enguany han representat més de 200 entitats. A la vegada, 100 voluntàries van fer possible la celebració i logística de la Fira.
Informe de Mercat Social: 6.100 treballadores l’any 2017
Durant la FESC es va presentar l’Informe de Mercat Social 2017, una radiografia de l’estat de l’economia social i solidària a Catalunya. El document conclou que la Xarxa d’Economia Solidària i les més de 200 entitats que en formen part segueixen demostrant que l’ESS creix a Catalunya i es consolida, cada cop més, com una alternativa al model capitalista. El 2017, les entitats sòcies de la XES van donar feina a gairebé 6.100 persones, davant de les 4.200 de 2016, i van facturar 213 milions d’euros. L’impacte social que genera la seva activitat, a més, implica a 230.000 persones. Les dades recollides mostren que una organització de l’ESS té, de mitjana, 23 persones treballadores (3 més que a l’any anterior) i factura 800.000 € (50.000 més que el 2016).
Les cooperatives egarenques l’Eina, Alternativa3 i Sprintcoop van tenir presència activa a la FESC. A més, la XES Terrassa també disposà d’un espai on es mostrà informació sobre altres iniciatives locals, com ara la llibreria Synusia, l’ecobotiga de productes ecològics l’Egarenca, i el nostre periòdic Malarrassa, entre d’altres.
La recuperació ciutadana dels béns comuns i el cas de Terrassa
Edurne Bagué, Quim Arrufat i Ernest Gutiérrez, de l’Observatori DESC, parlen sobre aigua i béns comuns, en un dels 80 actes que van tenir lloc durant la FESC 2018. Foto MG
El model de municipalització de l’aigua que s’està duent a terme a Terrassa va tenir la seva parcel·la de protagonisme a la FESC. «La lluita dels moviments populars el que fan és recuperar el control de la vida», exposà Edurne Bagué, col·laboradora de l’Observatori DESC i de la Taula de l’Aigua de Terrassa. «Aquest control ciutadà ha de garantir l’accessibilitat, la desmercantilització per treure aquest bé comú de les lògiques empresarials i de l’especulació, i la participació ciutadana en la presa de decisions». Per això, a la ciutat s’ha creat l’eina de l’Observatori de l’Aigua, «on les decisions no seran només locals sinó més àmplia.
«On estava el coneixement necessari? Tot a l’empresa», lamentà però la ponent en referència a Mina, la qual «ha jugat a la confrontació i a judicialitzar el procés». En aquest sentit, Quim Arrufat, de l’Observatori DESC i exdiputat de la CUP, explicà com les grans multinacionals busquen retenir l’oligopoli dels béns comuns, ja sigui amb el cas de l’aigua, com amb altres drets bàsics com la sanitat, l’educació o l’habitatge.
Sobirania tecnològica als municipis
Un altre dels eixos més tractats durant la fira fou el de la sobirania en la gestió de recursos. Es va anunciar la presentació d’una guia adreçada a ajuntaments, grups polítics, entitats i també ciutadania, per tal assolir una major sobirania en tot el que envolta l’ús de la tecnologia. Les entitats GufiNet, Sobtec, Barcelona Free Software, Pangea, Colectic, Pirates i la Xarxa Innovació Pública, han elaborat conjuntament 44 mesures per a l’apoderament tecnològic als municipis, que tracten aspectes com la infraestructura de telecomunicacions, el programari i els estàndards lliures, la política de dades, la democratització de la tecnologia, i la compra pública de dispositius electrònics amb circularitat. A la web apoderamentdigital.cat es poden veure aquestes mesures, a la vegada que es poden fer aportacions de millora.
«A les zones rurals la connexió a internet encara és un problema, a la ciutat no us ho podeu ni imaginar», explicà en aquest taller un representant de l’entitat GuifiNet; impulsada l’any 2004 des d’Osona, es va crear per tenir una xarxa pròpia i així millorar la connectivitat dels pobles. Actualment aquesta xarxa lliure i compartida compta ja amb 100.000 usuaris arreu del país.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari