Sí, la República al carrer, de nou. Al menys des que el cronista recorda, aquèn la dita Transició. Aquest any, la commemoració de la II República i la reivindicació d’una propera ha fet un salt endavant, un punt d’inflexió. Més enllà del tradicional sopar i la inexcusable xerrada, l’Associació III República de Terrassa va aconseguir arreplegar un ampli ventall de forces polítiques, sindicals i socials de la ciutat per convocar una manifestació, el diumenge 13 d’abril, que va iniciar-se al Passeig Comte d’Ègara, rebatejat amb aquest motiu “de la República” i va acabar a la plaça de la República al barri de Sant Pere Nord. Al manifest llegit a l’inici de la caminada es reclamà també el canvi de noms de les no poques places i carrers de la ciutat que homenatgen franquistes i assassins confessos. Banderes tricolors i estelades independentistes compartiren camí i reivindicacions: república i dret a l’autodeterminació, com a mínim.
Dilluns 14 d’abril, en professor Vicenç Navarro va fer una xerrada al Teatre Alegria, davant un centener d’assistents: memòria i presència de la lluita per la llibertat, pels drets socials i la justícia.
Cap casualitat, sens dubte, en aquesta, tot i que discreta, manifestació. El consens que va intentar esborrar la memòria i anhels de llibertat d’aquest país ja fa anys que va començar a esquerdar-se. Les commemoracions que als 80 i 90 arreplegaven a pocs “nostàlgics” i alguns joves com si fos quelcom marginal o, fins i tot, folklòric, van començar a guanyar vitalitat amb el moviment de recuperació de la memòria història i el creixent qüestionament del sistema de democràcia de baixa intensitat establert amb el citat consens.
Amb l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera, les vergonyes totes d’aquest sistema econòmic apareixen sense pudor. El caràcter explotador del capital i el d’opressor de pobles de l’Estat espanyol es mostren ara sense disfresses. Amb ells, la Monarquia, l’Exèrcit i l’església més carques i reaccionaris d’Europa.
Deixa un comentari