El Raval de Montserrat ple de gent, tot i la pluja. (Foto: @manelmarquez)
La resposta a la suspensió del dret a decidir de les catalanes per part del Tribunal Constitucional ha estat massiva a tot el país, a tots els ajuntaments de les ciutats i viles catalanes. No importa ara si el que suspenen és el “Decret” convocant la consulta pel 9N o la Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya dies enrere. Allò que importa és que davant de cada agressió o intent de parar la marxa d’aquest poble per part de l’Estat es produeix una passa més cap a la sobirania i plenitud de drets. Una caminada que està sent un aprenentatge gradual i intens que mostra, entre d’altres coses, que només mullant-se molt, activament i de forma protagonista, totes i cada una de les persones que viuen i treballen en aquest país, es pot aconseguir que la societat avanci.
N’hi ha prou motius per pensar que no es conformarà aquest poble amb un acord d’elits o un “pacte de transició” qualsevol per fer veure que tot canvia sense que canviï res o molt poc. Clar que, veure ja s’han vist de tots colors… En definitiva, hom assisteix a un molt enrevesat conflicte de forces, i el resultat dependrà de tots, també dels que hi són contra i que moltes vegades a la història han disposat, com a mínim, dels arguments de la força.
Deixa un comentari