Lluny del centre i aïllat, aquest petit barri de la ciutat va desenvolupar una relació veïnal molt propera i solidària, enfortida amb les lluites per aconseguir les infraestructures i serveis bàsics. Amb la junta veïnal més jove i majoria de dones, enfronten encara un problema greu de transport, els van retirar el bus que connectava als serveis bàsics, així com de neteja, “com a tota la ciutat”.
El barri de Xúquer, al Districte 3, és “el petit gran desconegut” a la ciutat, afirma en David Lérida, president de l’associació veïnal, citant a un antic membre de l’entitat. Com que és molt petit (uns 1.300 habitants en pocs blocs de pisos) i està apartat fins i tot dels barris més propers, Can Palet i Ca n’Anglada, rodejat d’àrees industrials i vies ràpides, les circumstàncies han fet d’aquest indret una comunitat de gent molt propera i solidària, on fins fa encara poc es coneixia tothom.
A l’associació veïnal no saben bé l’origen d’aquella primera promoció, tot i que les dades apunten a un projecte no ben calculat, sinó pura especulació. Explica l’Avelino que l’AV nasqué amb les lluites per l’asfalt dels carrers entorn dels primers blocs. Enllumenat públic i transport van entrar de seguida a l’agenda de reivindicacions.
Amb una constructora interessada en edificar més blocs, tot i l’oposició primera del veïnatge, s’arribà a un acord que incloïa l’asfalt. De totes formes, la gent del barri no va esperar de braços creuats. Els arbres del carrer central i els bancs per seure els van plantar i instal·lar amb recursos propis. “Vam anar a l’ajuntament, que ens deia que sí però no els col·locava”, relata l’Avelino, “així que els vam plantar nosaltres; els arbres ens els va donar un senyor de Matadepera”.
L’AV s’ha mogut molt, assegura l’Avelino, “sinó, no s’hauria fet res aquí, sempre hem tingut que lluitar”. “Hem sigut molt guerrers”, diu en David, el president veïnal més jove de la ciutat amb 34 anys, “hem fet moltes manifestacions i tallat la carretera, l’avinguda del Vallès, hem fet manis conjuntes amb altres barris pel tema de la carretera N-150”.
A Xúquer, l’any 2000 és molt important, perquè marca una etapa del seu creixement. Es van construir alguns blocs nous que es van omplir de seguida, en la seva majoria amb gent de Barcelona o rodalies interessada en la situació, zona a 5 minuts de l’autopista i, al temps, amb vistes a Sant Llorenç, Montserrat, Tibidabo, Montseny. La població es va quasi doblar, passant de 700 habitants a quasi 1.300.
En David, que va començar a la vocalia juvenil de l’AV, recorda en aquell mateix moment un fort moviment de lluita contra les antenes de telefonia mòbil. Va ser també en aquests anys, quan arribà en Xavi, des de Nicaragua, avui vocal de la junta: “sí, recordo, llavors es deia que les antenes pels mòbils produïen càncer”.
A l’associació, llavors, la gent que hi havia era bastant gran. En David fou una de les cares de la renovació. “No hi havia cap jove”, explica, “va ser una fase difícil”. D’altra banda, la situació al barri era, relativament bona, tot i que “certes reivindicacions històriques, com el camp de futbol i el pàrquing no s’han acabat de resoldre”.
David, Xavi i Avelino, de la junta de l’AV Xúquer. Foto: PV
Ara, allò que torna a ser problema greu és el transport. “La gent s’està mosquejant molt”, diu l’Avelino. Aclareix en David que la situació d’infraestructures bàsiques estava resolta. Fins i tot el transport estava bastant bé, assegura, fins fa 3 anys. No entenen perquè els van treure la Línia 10, que els connetava amb el Cap-Sud, institut, escola, Renfe i Mútua. L’alternativa, de moment, és un transbord a Can Palet que, però, triplica o quadruplica el temps de trajecte.
L’any 2008 inauguraren el casal de barri, actual seu de l’AV. Els 140 socis d’aquesta representen aproximadament un 10% de la població total. Si es té en compte que moltes d’aquestes persones vinculen les famílies, queda clar que la relació de l’entitat amb el conjunt del veïnat és bastant estreta, responent al caràcter ja citat del barri. L’AV forma part de la Favt, en David és tresorer de la mateixa.
La junta actual, amb una mitjana d’edat de 34 anys, és la més jove de Terrassa; i amb 7 dones i 3 homes, la que assoleix un percentatge major de dones. En David explica que quan va assumir la presidència, fa 10 anys, ho va fer amb la col·laboració de gent jove i mares, “promovent activitats per criatures i per atreure les mares i pares”. Aquest va ser el motor, “i va funcionar molt bé”. No va ser una idea totalment original, confessa, ja amb l’anterior junta havien començat a funcionar les activitats per a infants.
En Xavi afirma que es ve produint una mena de regeneració, “ara hi som a la junta novament gent que té nens petits, sembla que es repeteix cíclicament”.
Així, doncs, una junta amb ganes de fer moltes coses, de “celebrar-ho tot”, diu en David. No hi ha comissions de treball, essent petita, la junta funciona a la una. En Xavi informa de les activitats, pensant molt en les criatures, “hem creat un grup de batucada, que toquin tambors quan fem festes al barri”, i també ball zumba per infants i per adultes, i ioga.
A part del transport, els temes que més preocupen ara són els de les escombraries i les ocupacions il·legals. “Segur que hi ha una part que és problema d’incivisme”, admet en David, “però l’Ajuntament està cada vegada pitjor, a tots els barris”, i denuncia que “manca neteja d’Eco-equip”.
L’altre problema són el pisos ocupats il·legalment. Segons en Xavi, des de la crisi es van quedar buits alguns, que han estat ocupats per gent que vol fer negoci, “són màfies directament”. En altres casos, afegeix, com és el de “gent en risc d’exclusió, però que conviuen perfectament”, no s’hi fiquen.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari