Estimats reis mags d’Orient,
Aquest any no us demanaré res material, hi ha coses més imprescindibles i vitals que no es poden comprar i que les prefereixo mil vegades abans que qualsevol joguina fabricada per infants explotats a l’altre punta del món.
M’agradaria que la meva mare i el meu pare trobessin feina, igual que les 21.621 persones de Terrassa que tampoc en tenen, i que els joves com jo puguem optar a una feina digna, amb uns horaris que ens permetin treballar i estudiar, i amb un sou que ens permeti viure i no sobreviure.
Que el dret a l’habitatge fos real i no fictici i que no s’especulés amb el sòl. Com és possible que s’hagi de viure per pagar la hipoteca? Vull demanar amb totes les meves forces que s’acabi el patiment de tantes i tantes famílies, que mai més cap persona sigui desnonada de casa seva, i que tothom pugui decidir com viure i amb qui viure sense cap condicionant.
Vull deixar de sentir cridar la meva veïna quan el seu marit la pega, i que el número de dones mortes per la violència masclista deixi de ser noticia dia a dia. Que a les dones no se’ns prohibeixi decidir sobre els nostres cossos, som nosaltres i no un Govern les que hem de decidir si volem ser mares, si volem parir o avortar. No em cap al cap que ens imposin una llei que vulnera la salut i la voluntat de les dones.
Que tota persona pugui dir el que pensa sense por a ser empresonada, torturada o assassinada. És per això que us podeu endur la “llei mordassa”, i que mai més cap poble hagi de tenir por a protestar ni a expressar-se.
Vull que el meu poble pugui viure en plena llibertat, i per això és bàsic que ens deixin decidir el nostre futur lliurement. Volem ser lliures perquè els habitants del nostre país, els Països Catalans, tinguem capacitat de decidir-ho tot. Ser completament lliures de corrupció, sense persones dolentes que es tapen rere la bandera i amaguen els diners a paradisos fiscals.
També m’agradaria demanar que la sanitat tornés a ser pública. Que la salut de la gent no sigui un negoci i que les sales d’urgències de l’Hospital, dels CAPs i de la Mútua de Terrassa no estiguin plenes a vessar. Tot això mentre qui s’ho pot permetre es paga una Mútua privada, on no ha de fer cues
Per últim m’agradaria demanar que Terrassa torni a ser una ciutat viva i amb alegria, amb uns barris dignes per tothom que hi viu, sense discriminacions ni emboscades policials. Vull una ciutat on nosaltres, terrassencs i terrassenques, decidim les decisions que ens afecten, on la gent es miri i s’apreciï.
Em sembla que no demano l’impossible, només el bàsic pel futur de la meva ciutat, el meu futur i el de les pròximes generacions.
Atentament,
ARRAN Terrassa
Twitter: @arranterrassa Facebook: Arran Terrassa
O vine a veure’ns al Casal Popular l’Atzur (Arquímedes 89)
1 Comment
Oriol Vicente
8 gener 2015 - 11:15Aquesta si es una carta com deu no mana.
Tindriem de fer un esforç per donar a coneixer a la ciutadania aquest text.
Salut!!!