Jornada sobre violència policial al vapor Ventalló. (F: PV)
Després de cinc llargs anys d’esperar, sofrint tota mena de maniobres per part dels policies i l’Ajuntament de Terrassa encaminades a evitar la realització del jutjament i la condemna dels encausats, el judici ha tingut lloc aquest mes de setembre. A més, tot semblava anar bé per la justícia. Però, al final, l’actuació sorprenent i contradictòria de la Fiscalia, segons les persones i grups que ha promogut l’acusació particular, ha deixat la por flotant a l’ambient, fins que no hi hagi el pronunciament definitiu de la jutgessa, que s’espera coherent i per tant clarament condemnatori en la línia reclamada per l’acusació particular.
En primer lloc, els acusats van seure al banc que els hi tocava. Malgrat que durant tot aquest temps han fet vida normal, com si la cosa no anés amb ells; però sí que anava i han treballat per a que no arribés aquest moment o per a que, si arribava, fos de manera que tingués el resultat més lleuger de portar.
Així mateix, durant la vista s’han anat demostrant els fets. Les declaracions de testimonis oculars, dels treballadors d’ambulàncies i dels metges i personal sanitari, fins i tot han aportat informacions i proves que aclareixen més els fets i empitjoren la posició dels policies acusats.
Fins aquí tot bé, “molt bé” afirmen familiars, amics i solidaris amb el cas. Però el fiscal, el mateix que durant el procés ho anava fent tot d’allò que se’n podria dir “professional” i “independent”, en presentar les seves conclusions decidí modificar l’acusació, segons informà en Franki, membre del grup SAT (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa), rebaixant sensiblement la sol·licitud de sentència que havia vingut defensant fins aquest moment. De manera que tant el policia acusat de l’agressió com els altres tres, encobridors i col·laboradors, aconseguirien sortir-se’n prou bé de tot aquest enrenou.
L’acusació particular, de totes formes, malgrat aquest entrebanc, espera que el veredicte final sigui coherent amb el propi procés i que es faci justícia.
Jornada contra els abusos de poder policial i la impunitat
“no són casos aïllats” (F: PV)
Impunitat de la policia i els poderosos en general, quotidianitat de la violència institucional sobre els subalterns i pàries (una de les formes només d’això que des de la Sociologia es diu “monopoli de l’ús legítim de la violència per part de l’Estat constituït”, d’acord amb el concepte encunyat per l’alemany i pare fundador de la disciplina, en Max Weber), en alguns casos directament guerra bruta o això que també ha estat anomenat com a “el clavegueram de l’Estat”.
Dissabte tarda, al Vapor Ventalló, es realitzà una jornada d’informació i debat al respecte. Tres persones posaren cara i cos a altres tants casos que han acabat transcendint el llindar d’allò que hom podria anomenar el silenci mediàtic o burocràtic: Jonathan, a Terrassa; Pedro Àlvarez, mort pel tret d’un policia a l’Hospitalet del Llobregat, i Yassir el Younoussi, mort a la comissaria dels Mossos d’Esquadra d’El Vendrell.
Però aquests “no són casos aïllats”, afirmà el pare d’en Pedro, assassinat el 15 de desembre de 1992, comptava 20 anys només. Amb d’altres entitats, han elaborat un dossier que recull informacions “quotidianes”, “diàries”, de fets en els quals algun policia o policies acaben matant algú, “és un rosari impressionant”, subratllà.
Fou apuntat també el fet que només el coratge i la insistència de familiars, amics i organitzacions ciutadanes solidàries, com és el cas del SAT a Terrassa, aconsegueix la majoria de les vegades fer públics els fets i denunciar/encausar les persones acusades. Normalment, enfrontant el “poder” i els seus mecanismes, també a nivell municipal. En aquest sentit, en Franki informà que l’advocada que representava a l’Ajuntament egarenc al judici del cas d’en Jonathan va tenir sistemàticament un “comportament molt miserable”, treballant obertament per aconseguir de qualsevol manera l’exculpació dels policies municipals i que des del Consistori no es tingui que cobrir cap mena de despesa i/o indemnització per la seva responsabilitat sobre els comandaments i “números” policials. Una “actuació lamentable”, emfasitzà.
Deixa un comentari