Debat per repensar la democràcia i exercir una participació més real

No Comment

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana va promoure el passat cap de setmana unes jornades sobre democràcia i creació de comunitat, adreçades a pensar com organitzar-se per exercir una participació real des de la ciutadania.

El 16 i 17 de març s’abordarà el tema de la vulneració dels drets humans, com a prèvia del Parlament Ciutadà que se celebrarà el 21 d’abril.

D’esquerra a dreta, Itziar González, Salvador Pérez, Albert Balanzà, Edurne Bagué i Mercedes García, al Centre Cívic President Macià el passat 23 de febrer. MG

Practicar la democràcia, experimentar amb el poder de la gent, promoure noves formes de participació, lluny de les fórmules institucionals. Això és el que pretén el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, que està impulsant la celebració del II Parlament Ciutadà de Terrassa de cara el 21 d’abril. O com l’anuncien els mateixos organitzadors, “una eina per al debat públic i un espai d’empoderament i d’acció política”. Previament, el Consell està duent a terme unes jornades de debat per abordar qüestions que es consideren bàsiques: la democràcia, la creació de comunitat i també els drets humans.

El cap de setmana del 23 i 24 de febrer va tenir lloc la primera d’aquestes jornades. Primer amb una sessió divendres, que comptà amb la intervenció de diversos temes presentats ponents i del debat posterior amb els assistents. La sessió matinal de dissabte es dedicà al debat i conclusions al voltant de la mateixa temàtica: com promoure aquesta participació ciutadana des de la base.

Una de les ponents de divendres va ser Edurne Bagué, que ha realitzat una tesi sobre la lluita de la remunicipalització de l’aigua a Terrassa. En la seva intervenció sobre la crisi del model representatiu a la política, l’Edurne es referí a la crisi econòmica, social, i de valors que vivim sobretot des del 2011. “És una crisi del concepte Estat-Nació”, afirmà. “La UE d’ara no és la de l’imaginari de l’any 1986, tampoc Espanya no és la d’abans”.

Al respecte del sistema representatiu, l’Edurne opina que ”fa anys que ens adonem que no trobem l’opció que reculli i resolgui les problemàtiques”. I qüestionà com el ciutadà acaba sent “només un actor que diposita el seu vot de confiança en una urna, però no hi ha cap reciprocitat ni un rendiment de comptes”. “No hi ha una lògica entre el que votem i el que després succeeix”, afegí. “És una lògica paternalista: jo et demano la teva opinió per què et desentenguis de la participació real”.

Gestionar la vida col·lectiva de forma comunal

Altres qüestionaments que manifestà l’autora és que, en darrer terme, “la militància i l’activisme només el practiquen aquells que s’ho poden permetre, i no els que per circumstàncies no poden accedir a aquests espais, llavors s’acaba generant una certa discriminació de classe”.

L’autora aconsella que, des de la proximitat del municipi, practiquem la gestió comunal, a partir de l’assaig i error: “només des d’allò comunitari, trobem estructures per articular la presa de decisions”. I feia una altra autocrítica: “de vegades proposem projectes polítics que potser pequen de tenir les mateixes mancances d’aquells estructures que volem abolir”.

També crítiques als partits i les formacions de l’anomenada nova política, que “sí han posat de manifest les mancances de l’estructura representativa”, però que “un cop dintre de la institució canvien per força la mirada”. “La premisa del partit en moviment no es pot sostenir”, conclou Bagué.

El director del setmanari en paper i gratuït l’Independent de Gràcia, Albert Balanzà, parlà sobre quina relació han d’establir els mitjans de comunicació de proximitat, com el que ell dirigeix, amb els veïns. Balanzà, que també és professor de periodisme, dóna tot el valor del periodisme de proximitat; “no localista sinó local, on tothom s’hi senti reflectit”. Per al periodista, “tenim marge per recuperar la ciutadania”. “Com pot ser que els periodistes pretenguin explicar el que passa a la societat si dos terços són de classe mitjana-alta?”, assenyalà Balanzà. “Les entrevistes sempre es fan als mateixos. Cal tenir més veus, millor donar veu a més gent, tindran potser coses interessants a explicar”. Això sí, sense caure en l’autocensura: “els hi dic als nostres veïns que escriuré coses que potser no els agradaran; a canvi, i a mode de pacte, tenen tribuna oberta per publicar en el nostre mitjà allò que desitgin”.

També es referí a la crisi dels partits polítics, “que tenen cada cop menys militants” (en 18 anys n’han perdut un terç). I de la necessària recuperació del lector més jove: “fent una premsa gratuïta, tenim marge per captar els menors de 45 anys que no compren diaris”.

En aquest sentit, el periodista considerà que “la nota de premsa és la derrota del periodisme, hem d’anar més enllà per explicar per què passen les coses”. Hem de reflectir els drames humans, també les històries d’exit de cada dia”. En definitiva, “hem de fer xarxa amb la ciutadania per què recuperi els mitjans de comunicació”. Ja que el el poder vol controlar tot, “confio en els ciutadans com a constitutius de construcció de discurs propi”.

La Itziar González, impulsora del Parlament Ciutadà a Barcelona, proposà que creem alguna cosa nova, que estigui sempre en moviment i oberta. “La pràctica no ens la dirà ningú, la hem de fer nostra, sempre amb la sensació que som acció, que no es tanca mai, i que entri i surti gent nova”.

“Tothom és important i se l’ha de fer sentir important”. La Itziar, que va ser regidora a l’Ajuntament de Barcelona, reconegué que “sóc critica amb les noves formacions, ja que podien haver començat per auditar com està organitzada l’administració per dintre i no ho han fet”.

Salvador Pérez, va fer de forma sintetitzada un repàs històric de la participació a la ciutat. “Des de l’autoorganització i del moviment veïnal dels anys 70, passem a una etapa posterior als vuitanta, quan els qui eren líders veïnals entren a les administracions com a polítics o bé com a professionals”, el que marcà la fi de la autogestió al seu parer. “La participació ciutadana real se la repartien els de sempre, a la vegada que decidien quin havia de ser el model de ciutat”, afegí en Salvador. Però també s’han fet evidents les dificultats de qui gestiona l’administració: “no sabien què fer per exemple amb el moviment okupa, que planteja entre d’altres la dificultat de l’accés a l’habitatge”.

Pérez té clar que “el millor reglament és aquell que no existeix, el de la voluntat”. Ara, “des del consistori ens han imposat una estructura que no serveix per res, que és passiva”, denuncià, com a activista i coneixedor de la casa. en aquest sentit, retreu que “l’ajuntament no ha mirat mai la qualitat de les entitats existents, malgrat que es vanta de que n’hi ha més de 900 a la ciutat”. Per al ponent, “no hi ha hagut un moviment en xarxa ni elements de posada en comú”, tot i que assenyalà el Consell d’Entitats com un exemple recent de “posar fil a l’agulla” a aquesta posada en comú de les reivindicacions de les entitats socials.

Centrant-se en la participació, Pérez lamentà també que “molts dels que ens trobem aquí estem a tots els espais, i això és una debilitat, donat que no s’incorporen cares noves”. I més enllà, “no estem atraient els joves, i potser estem fent de tap, ja que no som capaços d’interconnectar-nos amb les generacions posteriors”.

Un altre problema que destacà el ponent és “com traspassem la informació; hi ha persones que acaparen la informació, de forma que es fa individual i no la fem col·lectiva”. En Salvador plantejà igualment la necessitat de que les iniciatives que sorgeixen tinguin continuïtat en el temps.

Qüestionant el model de participació

L’endemà, dissabte, tingué lloc també al Centre Cívic President Macià un espai col·lectiu en què intervingueren una quarentena de persones. El debat, organitzat a través de taules, es dedicà a tres temes: com crear comunitat, com participar en la presa de decisions i exercir el control social, i millores per al procés d’empoderament de la ciutadania.

Entre d’altres conclusions que es van posar en comú, es va fer menció a que calen models participatius àgils i entenedors, per tal que la ciutadania els entengui si volem que participi.

Les jornades prèvies al Parlament Ciutadà continuaran els propers 16 i 17 de març, amb una doble sessió dedicada a l’aplicació dels Drets Humans a Terrassa. S’hi abordaran temes d’ampli espectre durant les mateixes, com ara l’habitatge, la salut, l’educació i el treball i pensions dignes. Tot partint de la premisa de què aquestes drets més bàsics estan sent vulnerats, i de què el punt d’unió ha de ser la defensa dels mateixos.

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari