Dret d’accés a l’aigua: Un dret humà inalienable a la vida

No Comment

El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana defensa en el següent escrit que “davant l’estat d’emergència sanitària que estem vivint, l’accés a l’aigua esdevé un dret humà indispensable per a la salut i per a la vida”, i demana a a l’Ajuntament de Terrassa que faci difusió del fet d’instal·lar comptadors provisionals d’aigua per a casos de risc d’exclusió residencial o d’ús en precari d’habitatges.


Arran de la recent mesura dictada per l’Ajuntament de Terrassa sobre el tancament de les fonts públiques de la ciutat, a partir d’una ordre de la Generalitat per prevenir el contagi de la COVD19, des del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, el passat divendres ens vam adreçar a l’Alcalde Jordi Ballart i a les regidores Lluïsa Melgares, com a regidora d’aigua i d’habitatge, Teresa Ciurana, com a regidora de drets humans, Mònica Polo, com a regidora de Salut i a Noel Duque, com a regidor de drets socials per manifestar-los la nostra preocupació pel que fa a aquesta mesura en relació als casos que havíem detectat de llars que no tenen accés a l’aigua a la nostra ciutat i que, per tant, es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat. 

En la comunicació es documentaven tres casos que ja havien estat exposats i comunicats a l’Ajuntament en diverses ocasions, a través d’un document on relacionàvem 19 exemples de famílies que havien presentat la petició de comptador provisional d’aigua, o bé havien demanat l’informe de vulnerabilitat i els hi havia estat denegat.

A l’escrit, fèiem constar que davant d’aquests casos tan greus, consideràvem imprescindible una actuació ràpida i eficaç per intercedir en aquestes situacions que, de ben segur, deuen ser la punta d’un iceberg a la nostra ciutat afectant a famílies d’extrema vulnerabilitat, i més, tenint present aquests dies per l’agreujament de la situació de risc sanitari i social que estem travessant pel COVID 19, les quals no poden veure solucionada la urgència d’assolir les mínimes mesures higièniques i sanitàries que les autoritats estan demanant que es compleixin de forma rigorosa.

També s’afegien a aquesta petició, treballadores que formen part dels Serveis Socials de Base de l’ajuntament, coneixedores com són de les situacions que viuen algunes famílies i col·lectius més desprotegits que davant la manca d’aigua a les seves llars i llocs de residència en precari, utilitzen les fonts d’aigua pública per abastir-se.

La resposta va ser ràpida, i l’endemà mateix se’ns comunicava que l’ajuntament ja hi estava treballant, i tenim constància que almenys en sis dels casos, ja s’ha actuat.

El dissabte 28 de març l’ajuntament, dins del Pla d’Emergència Municipal, i a través d’un tuit, informava que “estudiarà i implementarà mesures d’instal·lació de comptadors provisionals”.

Celebrem aquesta ràpida resposta de l’ajuntament, però creiem que és urgent i imprescindible realitzar una bona i eficient difusió a través de tots els canals possibles per tal que aquesta informació arribi a tota la població en general i, en especial, a aquella que pugui estar afectada per aquesta mesura. L’accés a la informació és un altre dels drets fonamentals que tenim i hem de vetllar perquè aquest es compleixi i sigui respectat. En el cas de l’aigua, aquest dret comporta que es pugui sol·licitar, rebre i difondre la informació sobre totes les qüestions relatives a l’aigua.

Per tot això, ara més que mai, davant l’estat d’emergència sanitària que estem vivint, l’accés a l’aigua esdevé un dret humà indispensable per a la salut i per a la vida, i cal que totes les actuacions que es portin a terme per aconseguir-lo siguin àmpliament difoses per tots els mitjans d’informació possibles i assegurar, així, que cap persona o unitat familiar amb una situació de vulnerabilitat social o econòmica pugui quedar al marge d’aquest dret.

Fer-ho possible depèn de la voluntat política, d’una bona gestió per part de l’administració local, i també de la nostra solidaritat ciutadana, del fet d’entendre-ho com una responsabilitat col·lectiva, és a dir, de totes i tots però, com diu l’antropòloga i ecofeminista Yayo Herrero, “hem de fer possible que l’explosió de solidaritat d’aquests dies no es quedi en una acció aïllada en temps de crisi, sinó que ha de poder cristal·litzar i convertir-se en polítiques públiques i integrals que atenguin les necessitats de la gent, les d’avui i les de demà”.

Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana
Terrassa, 31 de març de 2020

Related Articles

Deixa un comentari