Davant de l’emergència climàtica, els seus impulsors volen posar el focus en els conflictes mediambientals de la ciutat i proposen buscar solucions municipalistes i d’ajuda mútua.
Miquel Gordillo
«Davant dels reptes globals com són el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat, nosaltres el què creiem és que la solució és repensar de dalt a baix el funcionament del sistema». Així es presenta el nou col·lectiu La Paparola. El grup de joves que ha format aquest grup afirma que la transformació necessària «no només passa per la sostenibilitat ecològica, sinó per un sistema que sigui realment just i en el qual el benestar comunitari i la reproducció de la vida estiguin al centre del debat». El seu primer objectiu se centra en l’àmbit local, per això plantegen com «transitar cap a una Terrassa més sostenible i ecològicament justa».
A la presentació pública del col·lectiu, celebrada el passat diumenge 1 de desembre, van assistir més de cinquanta persones, moltes d’elles involucrades en diferents moviments vinculats a la cura del medi ambient. L’acte es va dur a terme al Vapor Ros, el qual «volem protegir i ajudar a convertir en un espai social i cultural pensat per a les persones», explicaren els seus membres.
El col·lectiu recorda les «alarmes reals des de fa dècades» pel que fa a l’emergència climàtica, a la vegada que clama per «posar la vida en el centre», fent-se ressò també d’una de les premisses del moviment feminista. Així doncs, el nou col·lectiu es presenta com una eina per repensar la ciutat davant del repte civilitzatori actual: «Ha arribat l’hora de fer un pas endavant amb un espai ecologista crític, que es pregunti per l’arrel dels conflictes, que interpel·li també les institucions locals».
Es descriu com un grup de terrassenques que “veu necessari construir un espai ecologista i social a la ciutat, amb vocació clarament municipalista”.
Des de La Paparola pensen que «la lògica de funcionament del capitalisme actual és incompatible amb la sostenibilitat de la vida». Sobretot, deixen clar que la seva vocació és la de teixir sinergies amb altres col·lectius locals que estan treballant per alternatives, ja sigui en l’àmbit de la mobilitat, l’alimentació, o la gestió dels béns comuns.
Donada la proposta d’actuar en el marc municipal, les persones assistents a la presentació van realitzar una mapejada per identificar conflictes ambientals presents a la ciutat, que recollien aspectes relacionats amb aigua, mobilitat, gestió dels residus, usos del sol, biodiversitat, o els conflictes relacionats amb el treball i el comerç. D’aquesta forma, s’assenyalaren alguns temes d’interès, com ara el quart cinturó, l’impuls de l’Anella Verda, l’excés de polígons industrials al voltant de la ciutat, i com no, la municipalització del servei de l’aigua i les possibilitats socials i ambientals que dóna aquest fet.
L’acte de presentació d’aquest nou col·lectiu va estar amenitzat pel concert de la Bruna i la Mar. La Paparola afirma que continuarà treballant des de cadascun dels espais a la ciutat per construir una alternativa ecosocial. A la vegada, va assumir el compromís de fer noves passes en un futur pròxim per aconseguir els objectius que s’ha fixat el col·lectiu.
Ciutats en transició
«És tan urgent el canvi que no podem quedar-nos parats», així s’expressa Uri Guinart, membre de Granollers en Transició, durant la presentació de La Paparola. L’activista feia referència a la situació d’emergència climàtica en què es troba el planeta no ara, des de ja fa temps, i que fa perillar greument la vida. «El col·lapse està molt a prop, per això cal posar la vida en el centre i posar l’accent en el decreixement, ja que no podem viure amb recursos infinits en un planeta finit».
D’aquí la proposta sorgida ja fa 6 anys, de Granollers en Transició, inspirat un moviment amb origen a Anglaterra, basat en la permacultura, segons el qual «somiem com ha de ser la nostra ciutat, per exemple, en els pròxims quinze anys, plantejant-nos petits objectius que siguin possibles d’assolir». De fet, Els joves membres de La Paparola reconeixen que s’emmirallen en l’estratègia i la proposta transicionadora d’aquest moviment. «És una actitud «proactiva, que va més enllà de queixar-nos i anar contra els governs».
Guinart va insistir en la idea que «hem de buscar petites victòries i celebrar-les, ja que això ens dóna motivació per seguir». Entre altres receptes que els han funcionat, Guinart va proposar treballar amb artistes de la ciutat per transmetre a través de l’art aquests valors, engegar monedes complementàries amb comerços que generi una economia local alternativa, malgrat reconèixer que molts petits i mitjans comerciants es deixen arrossegar més pel Black Friday.
També estan analitzant les ordenances fiscals del municipi, «per fer la nostra pròpia proposta».
També s’emparen en els valors propis de l’economia social i solidària. L’activista també proposa emparar-nos en la proximitat i el concepte de «resiliència comunitària», segons el qual «necessitarem estar a prop dels nostres veïns i veïnes per ajudar-nos mutuament i buscar solucions porta a porta».
Deixa un comentari