Es torna a sentir als carrers el clam en defensa dels serveis públics i per una vida digna

No Comment

La manifestació unitària esdevinguda el passat 27 de juny i protagonitzada per entitats, sindicats i partits, recull tot un seguit de demandes que clamen per un nou model social i econòmic.

manifestació serveis públics 27 juny Capçalera de la manifestació del passat dissabte 27 de juny, al seu pas per la Rambla d’Ègara. Foto MG

Miquel Gordillo

La ciutat va tornar a viure un episodi més de reacció en defensa dels serveis públics, i de la vida i la cura de les persones. Va ser el passat dissabte 27 de juny, amb ocasió de la manifestació unitària que va tenir lloc durant el matí i en què van participar una trentena d’entitats i col·lectius locals. L’objectiu era el de reivindicar un gran pacte per a un nou model social i econòmic, i que es considera més necessari que mai arran de la crisi econòmica i social que està causant la pandèmia de la covid-19. Una situació que apunta a més mobilitzacions encara que hauran de venir.

La concentració coincidia amb altres convocades arreu de ciutats de l’Estat espanyol. A Terrassa, el Moviment de Pensions Dignes, juntament amb els sindicats CCOO i UGT, i l’adhesió de diverses entitats, col·lectius i partits polítics, van centrar les seves demandes en dos temes clau de ciutat, com són la sanitat i les residències públiques, i que van ser les consignes més mencionades al llarg de la marxa.

La marxa va donar inici a la plaça Lluís Companys fins a arribar al Parc Dels Catalans, amb presència d’un miler de persones en els moments més àlgids al seu pas per la Rambla. A l’inici també es van recollir productes bàsics adreçats a famílies necessitades, a càrrec de Creu Roja. Tothom va complir amb la norma de seguretat de portar mascareta al llarg de tota la manifestació. El manifest unitari signat per una trentena d’entitats, incloïa una síntesi de les principals mesures que aquests col·lectius han reivindicat, i que s’han tornat més vigents que mai amb la crisi de la covid-19. De fet, moltes entitats i persones portaren pancartes que al·ludien a les diferents reivindicacions sectorials.

També es feia explícit el suport i agraïment a les persones que han estat treballant durant aquests mesos a primera línia: treballadores del sistema sanitari, de les residències de persones grans i dependents, d’atenció domiciliària, dels serveis funeraris, dels comerços d’alimentació, de la neteja, de correus i serveis de paqueteria, i de serveis socials. Tot reconeixent que aquestes feines essencials són la major part d’elles feminitzades, i per tant es tracta de tasques precaritzades i que s’han menystingut políticament i socialment.

D’aquí la demanda a considerar les cures com a dret col·lectiu, i no com a “privilegi només d’uns quants i a costa d’altres que cuiden, que són explotades i que no tenen dret a ser cuidades”. Es defensà que la cura de les persones i la sostenibilitat de la vida “siguin el centre de totes les polítiques públiques en lloc del mercantilisme”, i el valor dels serveis públics en aquest sentit. El manifest, el qual va ser llegit pels periodistes Amanda Alonso, Jordi Dueso i Mariona Tomàs, sentenciava: “ha quedat demostrat que les estructures de base pública, comunitària i solidària són les que donen la resposta més eficient”.

Municipalitzar el servei d’atenció domiciliària, fiscalitat regressiva…

«Aquest cop NO. Aquest cop legitimem les nostres veus per cridar ben fort que tenim dret a tenir drets, i que els seus guanys, la seva avarícia i les seves retallades ens han portat a la ruïna sanitària i de cures per falta de recursos econòmics i humans, desnonaments, malnutrició infantil, atur i precarietat laboral»; així afirmava el manifest unitari, el qual afegia que «han negat el present i el futur al jovent, han maltractat les persones dependents i immigrades, han augmentat les violències masclistes i han minvat l’esperança de vida de les persones amb rendes més baixes. Les seves retallades, és a dir, els seus beneficis, han precaritzat les nostres vides.»

A més es recordà que «cada crisi ha afavorit sempre el capital» i que «totes les crisis tenen un impacte de classe i de gènere». Ara, a l’emergència sanitària, hi hem de sumar l’emergència social i econòmica, i no volem haver de pagar aquesta crisi, perquè no ens toca a nosaltres, perquè no ens tocava pagar la mal anomenada crisi del 2008, que encara estem pagant!

Els periodistes Jordi Dueso i Mariona Tomàs van encarregar-se de llegir el manifest unitari de la manifestació. MG

El manifest que es va llegir apunta un seguit de mesures en diferents, àmbits, com la salut, educació, el treball, les pensions i els serveis socials d’atenció ciutadana, etc. Primer de tot, se’n feia una menció positiva a algunes mesures que ha dictat el govern de l’Estat espanyol a l’hora de mitigar l’impacte social i econòmic de la pandèmia, almenys aplicats de forma «provisional i fins a sortir d’aquesta situació», com ara el fet de prohibir els talls en els subministraments d’aigua, gas i electricitat, els desnonaments, els acomiadaments laborals, el fet d’haver-hi aprovat un ingrés mínim vital, les moratòries per a les hipoteques i els lloguers, la cobertura d’ERTO a quatre milions de treballadors, i les prestacions específiques en cas de pèrdua d’ocupació per a persones autònomes i pimes.

Això no obstant, en l’àmbit de la salut, a més de reclamar una sanitat pública i de qualitat, es demanen residències públiques gestionades per la Generalitat, amb control medicalitzat, així com la creació d’una xarxa local de residències geriàtriques de centres de dia i d’atenció domiciliària. El manifest apunta la possibilitat de remunicipalitzar els serveis d’atenció domiciliària.

Augment de les pensions, coeducació, recursos per combatre la discriminació de gènere…

En l’àmbit laboral, s’exigeix derogar la reforma laboral vigent, reclamar «salaris dignes que posin fi a la precarietat», a més d’una «fiscalitat justa i progressiva». També es defensa un pla de treball garantit a escala municipal que doni feina a treballadors i treballadores de llarga durada i que s’augmentin les pensions segons l’IPC i les mínimes, fins a 1.080 €.

El manifest també demana més recursos per a l’escola pública i fer de la coeducació un element essencial «per canviar hàbits i mentalitats cap a una societat més justa i igualitària». També es creu necessari atorgar beques universitàries als joves sense recursos, així com de construir habitatges socials per al jovent, per a les persones desnonades per causes econòmiques i per a famílies monoparentals amb falta de recursos. Donar ajudes econòmiques a persones dependents.

De cara a facilitar els tràmits ciutadans, es demana crear una finestreta única que faciliti la demanda d’ajuts, a més que s’ofereixi acompanyament a l’hora d’omplir els diferents formularis i combatre la bretxa digital. També es demana l’administració local que coordini i centralitzi les dades que els diferents organismes i entitats, com ara el Rebost municipal, Creu Roja i associacions de veïns i veïnes, utilitzen per realitzar una distribució i una assignació d’aliments justa. Altres reivindicacions de diversos àmbits consisteixen en la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes. La discriminació de gènere també es considera una qüestió fonamental a la qual cal aportar-hi recursos. Tal com es reclama des del municipalisme, es demanà que els consistoris puguin disposar del superàvit de les finances públiques i que els diners es destinin a l’emergència social i econòmica.

També es demanà la reforma de l’actual sistema judicial, el qual es considera «hereu del franquisme» i que «perpetua el poder de la dreta a cop de sentències injustes i que s’acarnissa contra qualsevol». A la vegada, que «es jutgi i es posi fi als escàndols de corrupció endèmica de la monarquia i la dreta». També s’apunten aspectes com el respecte als drets fonamentals recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, un garant del manteniment de l’estat del benestar, i respectar el dret d’autodeterminació dels pobles.

Entitats adherides al manifest unitari

Comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa, Comitè d’empresa de Mútua de Terrassa, Aliança de Marees i Moviments Socials, ANC – Assemblea Nacional Catalana, Arran Terrassa, Associació Veïns Montserrat, Ateneu Candela, Carta Salvaguarda Drets Humans, Casa del Pueblo Manuel Linares, Casal de la Dona, Colectivo Parad@s Terrassa, Colectivo sin Vivienda, Comissió Residencies Públiques de Terrassa, Consell local per la República, FAVT – Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa, Feministes de Terrassa, La Paparola, La Pepeta, Marea Blanca – Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa, Marea TV, Mascaretes Solidàries, Moviment per unes Pensions Dignes, Pla de Xoc de Terrassa, Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya, Prou Barreres, Renda Garantida Ciutadania, Sindicat de Llogaters, Taula de l’Aigua, Vaga Feminista, Xarxa de suport Mutu de Terrassa, CC.OO. – Comissions Obreres UGT – Unió General de Treballadors, Esquerra Republicana de Catalunya, eu – Esquerra Unida Catalunya, Iniciativa per Catalunya – Verds, Iniciativa Verda-Unitat d’Esquerres – IVE Terrassa, Jovent Republicà, Podemos Terrassa, PSC – Partit dels Socialistes de Catalunya, PSUC-viu, Recortes Zero, Tot per Terrassa.

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3