Ahir dijous es va projectar el documental ‘A tu què et sembla’. Aquest està basat en l’agressió que va patir l’Ester Quintana quan durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma llençada pels Mossos a Barcelona. Tres anys després, la Generalitat encara no ha reconegut la seva responsabilitat. La projecció del documental i xerrada posterior van tenir lloc als Amics de les Arts, coorganitzada amb Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, i amb la presència de l’Ester Quintana.
L’advocat i activista pels drets socials Joan Tamayo, que presentava l’acte, va assenyalar el cas de l’Ester com un més de la vulneració dels drets humans, i exemple de la impunitat amb què actuen els cossos de seguretat i les institucions públiques que els emparen. En aquest emotiu film, presentat fa dos mesos i que s’està projectant en entitats i casals d’arreu, s’exposen els malaguanyats fets que va patir l’Ester, i sobretot la seva lluita i del seu entorn d’amistats i família per evitar que el cas no quedés en l’oblit, representada en la campanya Ojocontuojo. Aquesta va iniciar-se la mateixa tarda en què l’Ester va resultar mutilada. I l’objectiu s’ha aconseguit amb escreix, com demostra la incidència mediàtica i social que va tenir el cas. A més, el documental es fa ressò d’altres agressions per part dels Mossos i altres cossos de seguretat: 7 víctimes per bala de goma en només quatre anys a Catalunya, 30 persones han perdut l’ull a l’Estat des del 1990. Un d’ells el Carles Guillot, promotor del col·lectiu Stop Bales de Goma, que va rebre un tret i va perdre l’ull en el desallotjament de la Kasa de la Muntanya el 2001. O la dramàtica mort l’any 2009 de l’Iñigo Cabacas (“ell no es pot defensar, jo sí puc”, deia ahir l’Ester), a causa d’un tret amb bala de goma fet per l’Ertzaintza en una celebració de l’Athletic de Bilbao.
Saray Carazo, Ester Quintana i Joan Tamayo als Amics de les Arts
El documental ‘A tu què et sembla’, dirigit per Pau Poch, està nominat en 5 categories dels premis de cinema Goya d’enguany. Serà retransmès alguna vegada per TV3? Es demanava des del públic. La Saray Carazo, productora del film i també present a l’acte, deia que no és la seva prioritat ni que volen guanyar diners amb això, sinó com ha refermat sempre la mateixa Ester, “volem que amb el meu cas es faci justícia i que no es torni a repetir mai”. La Saray va revelar que el documental és un dels deu finalistes als premis Gaudí.
Pendent de judici
L’Ester Quintana va explicar de manera directa i clara com està la situació. “He rebut 260.000 € d’indemnització, i no hi haurà més diners”. Hi ha un judici pendent sense data, acusats un escopeter dels Mossos i un sotsinspector de les furgonetes dels Mossos presents en aquella jornada. Al judici “plantejarem que en l’acció hi va haver intencionalitat, i no pas imprudència”. Tot i així, respecte el judici, reblà, “la cosa està complicada” quant a provar judicialment la culpabilitat de la institució.
De fet, hi va haver una comissió parlamentària que va cloure amb la prohibició de fer servir bales de goma a les manifestacions per part dels Mossos (a l’Estat Espanyol encara són legals). Tot i així, s’usen encara altres estris igualment perillosos, com les bales de foam, o les pistoles Tàser, que emeten descàrregues elèctriques, i que els Mossos ja tenen encarregades. Pel que fa a l’Ester, el conseller d’Interior de l’època, Felip Puig, mai va reconèixer que una bala de goma llençada pels Mossos en fos la causa de la seva mutilació. Tampoc ho va fer el director dels Mossos, Manel Prat, el qual va dimitir un any després. L’Ester explicà que a la Comissió que es va crear al Parlament per tractar el cas, els partits “van votar si se’m demanava perdó, i va sortir que no”.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari