Entrevista CONFAVC.-Jordi Giró ha tornat a ser elegit president de la CONFAVC en el marc de l’assemblea virtual que es va celebrar el passat juliol, ampliant d’aquesta manera els quatre anys de mandat més dels vuit que ja porta al timó de l’entitat veïnal, i al quart de segle que ha dedicat a picar pedra des del seu barri, l’AV de la Vila Olímpica, i posteriorment, des de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona.

En plena crisi social i sanitària, quin serà el rumb de la CONFAVC als pròxims anys? D’aquests horitzons i més, ens en parla en aquesta entrevista.

1) Després de vuit anys dirigint la Junta de l’entitat veïnal: quines són les prioritats actuals tenint en compte que de cop la crisi de la COVID ha marcat prioritats als barris?

• Tenim uns reptes majúsculs; la salut i la sanitat; l’habitatge, l’ocupació, la convivència, la desigualtat, la violència de gènere, la mobilitat, el medi ambient i tot això amb una pandèmia com la Covid-19, que ha vingut per a quedar-se. Davant d’aquest “paisatge”, una de les prioritats es poder lluitar i treballar, per assolir els reptes socials, que tenim, fent front a aquesta terrible pandèmia. Un paisatge que també ens obre nous escenaris on hem de situar als nostres barris i veïnats en el centre de les prioritats d’acció. Tot això, és important de fer-ho amb sincronia dins del Marc Estratègic de la CONFAVC, que ja va establir- abans de la pandèmia- eixos d’actuació sobre com afrontar el futur del moviment veïnal català.

2) Com veu els seus companys i companyes de viatge: la nova Junta Directiva que va ser escollida el 25 de juliol per una assemblea telemàtica, i que sembla que té incorporacions rellevants pel que fa a la mirada territorial i de gènere?

• Veig unes companyes de viatge, amb molta il·lusió i ganes d’entomar el repte i fer feina. Estic molt content d’haver iniciat aquesta nova etapa amb un equip així. La combinació de paritat, joventut i experiència, és un dels actius del nou grup, que el defineix prou bé. També ens obre un nou ventall, a l’hora d’afrontar nous projectes, des d’una mirada diversa, nova, fresca, i alhora molt necessària i molt interessant per avançar, sobretot en el nou escenari que se’ns presenta. Vull aprofitar l’ocasió per agrair a totes les federacions i associacions de la CONFAVC, la confiança que ens han fet, en l’acceptació de la nova Junta.

3) Vostè que té una llarga perspectiva en el moviment veïnal- fa 25 anys que hi és molt actiu, primer en el seu barri, la Vila Olímpica, i després a la FAVBarcelona – amb visió de ciutat- i a la CONFAVC, amb visió de país: quines necessitats noves han aflorat que abans no hi havia?

• Necessitats noves, segurament cap, en tot cas unes prenen més rellevància enfront d’altres, de moment que vivim. El menjar, l’habitatge, el treball, la desigualtat, la pobresa, la salut, són prioritats d’abans i actuals i això ens toca a totes. El què necessitem és apoderar-nos com a moviment veïnal per afrontar aquestes grans mancances. Des dels barris, els veïnats hi tenen molt a dir-hi i a fer.

4) La irrupció de la COVID-19: en què canviarà el Pla de Treball de la CONFAVC pel 2020 i 21? Quines emergències socials hi han aflorat, després de la crisi sanitària i la crisi social?

• Sens dubte, la forma de realitzar-lo, gràcies a la tecnologia, que ens facilita una major connexió entre territoris. Malgrat això, hem de poder continuar anant al territori, físicament, és la nostra essència, estar als barris. Haurem d’incidir més en programes socials: aquests esdevindran també una bona eina per conèixer i cercar nous recursos per afrontar el desafiament que ens planteja la post crisi de la covid-19 des del sistema sanitari, l’estat de l’ocupació, la pobresa, la situació de la gent gran, l’habitatge. I segurament hi haurem d’anar afegint més emergències. Tot amb una premissa global: els nostres ajuntaments, que un cop més els toca actuar en primera línia, els calen recursos.

5) I en la manera de dirigir i gestionar la CONFAVC? Creu que la gent de les AV i federacions està preparada per a gestionar les entitats veïnals amb instruments telemàtics?

• A la CONFAVC ja estava canviant la manera de gestionar-se. Abans de conèixer la Covid-19, el “Marc Estratègic”, ha esdevingut una eina que vam preparar i que s’ajusta al nou temps. Preparades, com a final d’un camí, segur que no, però, el que sí és segur que molta de la nostra gent està a punt i en la línia per preparar-se. Això també voldrà dir que s’haurà de dotar a les associacions i federacions de nous equips tecnològics i acompanyar-ho amb molta formació. També segurament, ens cal incorporar nova gent que pugui aportar aquest talent: la suma d’experiència i talent, és un valor imprescindible per a fer front al repte telemàtic dels nous temps.

6) Quines assignatures pendents respecte a polítiques cap als barris, li demana urgentment al Govern de la Generalitat hi hagi eleccions anticipades o no? Quines qüestions urgeixen que l’administració pública enfili l’agulla amb urgència?

• Totes les inherents a les prestacions socials: s’ha d’agilitzar als seus tràmits perquè arribin com més aviat millor a les persones i famílies que ho necessiten. Pel que fa als serveis i l’atenció sociosanitària de les residències per a la gent gran: és un camp on tenim molta feina a fer. La dinamització i impuls del teixit productiu en general, també. En matèria d’habitatge, la nova llei de regulació de lloguers, obren esperances d’una millora rellevant, però cal seguir incidint en aquest dret a l’accés a l’habitatge.

7) Vint-i-cinc anys dins del moviment veïnal: quin regust dolç d’algun record li queda? I amarg?

• Són molts els records que m’acompanyen cada dia. Tots aquests anys, de vivències arreu, t’acaben de convèncer que, cada dia aprens una cosa nova. Estàs en formació continua i això té a veure amb la relació amb les persones dels barris que et fa compartir experiències, créixer, i és tot un privilegi. Començaré pel més amarg: sens dubte, la pèrdua de companyes del moviment veïnal, durant aquest temps de pandèmia, sense haver pogut estar amb elles, ni tant sols ajudar-les: en especial, la Pilar Giménez de la Federació d’Associacions de Veïns de Santa Coloma de Gramenet. Avui però us faré una confidència: hores abans de l’Assemblea de Confavc, vaig perdre a la meva mare, també sense poder estar amb ella abans de marxar.
• Com a record dolç: haig de dir que, quan vaig començar a la CONFAVC, l’any 2012, la situació era molt difícil i adversa, però sempre vaig dir-me, interiorment, amb tot l’equip Tècnic, la Junta i Consell Federal, ens en sortirem, i puc dir, amb la mirada llarga, que ho vàrem aconseguir totes juntes.