La iniciativa “33 barris, una ciutat” de l’ANA dona l’espai de debat a antigues i noves reivindicacions denuncien l’estat del barri del Segle XX

No Comment

Sota la campanya “33 barris, una ciutat” que organitza la plataforma ciutadana ANA (Àgora Nova Atenes), dimecres passat es van reunir diferents agents sociopolítics del barri del Segle XX per parlar del passat, present i futur del barri, en la segona sessió del cicle

Joan Rueda iniciant el debat tertúlia al barri del Segle XX dins la campanya 33 barris una ciutat que organitza ANA Joan Rueda iniciant el debat tertúlia al barri del Segle XX dins la campanya “33 barris, una ciutat” que organitza l’ANA

L’ANA segueix endavant per arribar als objectius del seu manifest: copsar la realitat dels diferents barris de la ciutat i poder fer propostes en positiu. En forma de debat-tertúlia, la plataforma ciutadana crea un espai de debat per intercanviar idees de manera participativa, plural i oberta per exposar les necessitats específiques de cadascun d’ells i alhora veure les similituds entre uns i altres per establir així un espai de comunicació entre els diferents agents socials per trobar possibles solucions col·lectives.

La segona trobada ha estat al barri del Segle XX, que, sent terra de conreu a finals del segle XIX, va anar transformant-se durant el segle següent. A principis, algunes indústries, majoritàriament tèxtils, es van ubicar al llarg de la carretera de Montcada, iniciant l’aparició dels primers habitatges a partir dels carrers Avinyó, Roger de Llúria, Pare Font i carretera de Rubí.

Es donava el tret de sortida a un creixement del barri, on indústries, habitatges i camps de conreu van conviure amb relació complexa i difícil que es va agreujar al llarg de la dècada dels cinquanta a causa de l’augment exponencial de la població i de construcció de blocs de pisos com els grups de Santa Margarida. Això canvià el disseny urbanístic, que al llarg de les següents dècades, se sotmet a les necessitats immediates i no com a conseqüència d’una planificació reflexionada i de conjunt.

Fins a mitjans de la dècada dels setanta del segle passat, el desenvolupament urbanístic es farà en funció de les necessitats immediates, i no com a conseqüència d’una organització acurada i planificada de l’espai, fet que ha provocat les contínues denúncies i les llargues reivindicacions veïnals.

Carrers sense asfaltar o fets malbé, naus industrials abadanades, falta d’equipaments públics o descuidats formen part d’aquestes reivindicacions que s’exposaren a la tertúlia.
L’acte es va dur a terme a l’Arxiu Històric de Terrassa amb la doble funcionalitat d’Arxiu Comarcal, un espai obert a activitats socioculturals, que va permetre reunir a més d’una quarantena de persones, entre els convidats al debat i tots aquells veïns i veïnes que es van voler apropar per participar en el debat.

El debat va comptar amb la presència com a ponents del representant i tresorer de l’Associació de Veïns del segle XX, Salvador Pérez, el director de l’Arxiu Històric de Terrassa i veí del barri, Joan Soler, representants de l’AMPA de l’escola Sala Badrinas i de l’escola Sagrat Cor, representants del CDR Segle XX i en Joan Pi, membre de l’antiga Ràdio Tsé-Tsé. El debat va ser moderat pel membre de l’ANA, Joan Rueda.

Joan Soler va ser el primer a començar la tertúlia. La seva visió positiva quant a la relació de l’arxiu amb el barri, un barri “inacabat” amb una problemàtica històrica amb la dinamització i la planificació urbanística. Davant això Joan Soler va explicar que la comissionada contractada per la revitalització de la plaça Nova, Itziar Gonzàlez, havia proposat com a una de les possibles solucions convertir el barri en un espai de creació artística donada la seva arquitectura de naus industrials, moltes en desús.

Salvador Pérez, en representació de l’Associació de Veïns del segle XX, va ser molt més crític amb la situació del barri, històric dirigent de l’associació de veïns, va explicar la contínua lluita que des de l’Associació es duu amb reivindicacions històriques. Aquestes segueixen sense donar-se resposta per part de les institucions públiques que, segons l’Associació han permès l’especulació urbanística en lloc de donar solució a les necessitats d’espais i equipaments públics. Recordant que al barri “encara hi ha carrers per asfaltar” i que té un sòl disponible del 40% per poder aprofitar, no sota l’especulació immobiliària sinó per espais verds i necessitats veïnals.

A més, hi ha moltes indústries abandonades i en mal estat, que segons ja alertat a l’Ajuntament, hi ha persones sense sostre que hi viuen en les naus abandonades a la vora d’allà mateix. “Els hi hem dit per activa i per passiva, però no ve ningú a fer feina de carrer”, va denunciar.

Jordi Villena va intervenir com a representant dels membres del CDR Segle XX presents a l’acte. Villena, tot indicant la bona feina de l’Associació com a coordinadora de molts projectes del veïnat, va explicar la creació del grup i va reclamar la mobilització coordinada de les entitats per lluitar contra les desigualtats.

Joan Pi, exveí del barri, membre històric de Ràdio Tsé-Tsé, va reflexionar des d’una visió positiva que, tot i les necessitats, el Segle XX havia millorat. La seva aposta era mirar de manera més generalitzada les necessitats veïnals de la ciutat “davant dels reptes socials que tenim al davant” apostant per un treball comunitari per generar una societat inclusiva.

Mariona Ezequiel, cap d’estudis d’infantil de l’Escola Sagrat Cor, va explicar quina ha estat la relació històrica del centre amb el barri, millorant els últims anys de forma més integradora. La cap d’estudis va avançar la seva aposta perquè aquesta relació sigui més profunda i propera.
Daniel Soto, en representació de l’AMPA de l’escola Sala i Badrinas, va aprofitar per afirmar que se’ls ha acabat “la paciència” i què iniciaran una sèrie de mobilitzacions al carrer per aconseguir el nou edifici i deixar els barracons.

Tant En Daniel Soto, com les persones assistents van proclamar que la història d’aquesta escola “és la història d’un greuge, d’un fracàs com a societat”. L’escola ha estat, des del 77, una llarga reivindicació d’entitats veïnals, educatives, d’agents socials de la ciutat de Terrassa. Ja des del seu inici, l’escola es va posar en marxa en terrenys diferents dels cedits per l’ajuntament, on van canviar la primera ubicació quan van constatar que en el solar on estaven ubicats els mòduls s’hi havien desenvolupat activitats potencialment contaminants.

Els barracons es van traslladar a Parc de Vallparadís, on els alumnes que van entrar a P3 a l’escola acabaran sisè el curs vinent fent així tota l’escolarització infantil i primària en barracons. A la qual cosa se suma la problemàtica dels instituts i la capacitat d’acollida de dues línies d’alumnes, la solució d’alguns dels quals ha estat construir barracons per acollir la demanda. La proposta de l’AMPA és que es construeixi un institut escola.

Les intervencions van donar pas a la profundització de les problemàtiques deixant palès la necessitat de seguir treballant i reivindicant solucions institucionals. La trobada es va cloure amb un tast de cervesa artesana La Resclosa i un pica-pica, on es va seguir el debat intensament.

Ana Belén Mesa

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre