Convocades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), més d’un centenar de persones, veïnes de Terrassa, es reuneixen cada dimarts, des de fa un bon grapat de mesos, al centre cívic Francesc Macià, al barri de Sant Pere Nord. En assemblea oberta comparteixen els seus problemes i casos particulars, s’informen i analitzen cada cas i la situació en general, i decideixen i organitzen respostes i accions col·lectives per mirar de resoldre els conflictes un per un, així com la situació en general.
Assemblea de la PAH Terrassa al Centre Cívic Francesc Macià
I la situació és molt difícil i més injusta encara. Un total de 286.130 execucions hipotecaries haurien tingut lloc al conjunt de l’Estat espanyol entre els anys de 2006 i 2012, 49.923 només a Catalunya, segons dades fetes públiques pel Govern del Reino de España en seu parlamentària, el passat 24 de maig. En paraules del jutge mercantil de Barcelona Josep Maria Fernández Seijo, que va esdevenir especialment famós després d’aconseguir que el Tribunal de Justícia de l’UE determinés que la regulació dels desallotjaments judicials per impagament de la hipoteca vulnera el dret sobre protecció dels consumidors, perquè impedeix a l’afectat defensar-se de les clàusules contractuals abusives, “som asseguts a sobre d’un barril de pólvora hipotecaria”.
Malgrat aquesta sentència i tot i la gran mobilització popular i social encapçalada per la PAH, que va obligar a tramitar una llei el Parlament espanyol, els resultats fins al moment són més que insatisfactoris. A més de no resoldre la qüestió de la dació en pagament, i segons el mateix jutge Fernández, “no repara el mal fet” amb tots els desnonaments i desallotjaments perpetrats en aquests anys.
Mentrestant, a Terrassa hi ha una borsa d’habitatges buits que arriba als 10.117, segons dades de l’àrea d’Urbanisme municipal. I és que, com deia el vell Marx, en el capitalisme no es produeix més per a resoldre les necessitats de la gent, sinó per incrementar al màxim els beneficis; o sigui, que als inversor i promotors no els interessa per res els interessos socials sinó només la “demanda solvent”. Així, ni tan sols en aquest moment de crisi tan pesada i amb aquest escenari de “cases sense gent i tanta gent sense casa”, assistim al patiment de milers de persones per a les quals els drets humans i els articles de la tant citada Constitució espanyola que consideren inalienable el dret a l’habitatge són senzillament paper mullat.
Lluita col·lectiva, organització i acció
Així doncs, la lluita no para. També aquest passat dimarts 17 de setembre, “inici del nou curs”, la sala d’actes del centre cívic es queda petita per rebre les desenes de famílies i persones. Un servei improvisat per atendre i cuidar de la canalla permet fer una assemblea àgil, ràpida i resolutiva, tot i una presència que supera sobradament la centena i els vuit punts de l’ordre del dia.
Tres dones joves, que quasi sens dubte podrien ser la imatge del grup, coordinen la reunió. Avui no hi casos nous ni urgents, o sigui que es passa ràpid a un altre punt: convocatòria i organització de les primeres accions d’aquest nou curs, tant a Terrassa com a d’altres ciutats. La solidaritat entre les assemblees locals de la PAH és molt important. El moment d’apuntar-se a les accions és també hora de recordar que aquest aspecte és, de fet, la clau de l’èxit de la lluita, és efectivament el moment de la trobada i xoc dels diversos agents i parts d’aquest conflicte.
Després, una altra companya (tot i fer-li una mica de vergonya parlar en públic) informà dels resultats d’una reunió recent de l’Obra Social de la PAH a la ciutat de Salt. Explicà que l’Obra es va crear per a resoldre urgències. Diverses assemblees locals gestionen blocs de pisos per resoldre aquestes necessitats. La cosa, tanmateix, no és fàcil ni sense entrebancs, explicà. Com ara el cas de famílies que una vegada allotjades no volen saber més de la resta de persones. Això, emfasitzà, no és possible, “cal implicació de tothom, avui és per mi i demà per tu”. L’Obra Social, anuncià, decidí a la ciutat gironina l’elaboració d’un dossier sobre condicions mínimes. Els assistents aplaudiren de la forma popularitzada per les assemblees del 15-M, amb les braços en alt i fent girar les mans.
A continuació, informaren representants dels diferents grups de treball, més de 10, entre els quals destaquen els de seguiment de les negociacions amb cada una de les entitats bancàries i financeres. N’hi ha també d’Economia, d’Assessorament, suport psicològic, servei jurídic i d’altres. Finalment, una investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona informà de la creació d’un grup de treball a la universitat sobre l’experiència de les PAH, tot demanant ajuda i cooperació a les assistentes.
Com es deia abans, l’assemblea té una dinàmica molt àgil. La gent va per feina, parla qui té quelcom a dir sobre les qüestions del dia, les intervencions es prenen el temps justet. L’ambient, encara i la tragèdia que efectivament significa per a la majoria dels assistents viure aquest drama, és d’ànims i alegria, de confiança i solidaritat. Tot plegat, un procés d’aprenentage de vida, d’acció social i política col·lectiva. Serà potser això allò que alguns en diuen procés “d’empoderament” de les classes populars?
Pep Valenzuela. Terrassa, setembre 2013
Deixa un comentari