Avui es presenta a la ciutat la campanya Casa nostra, casa vostra de mans d’Obrim Fronteres Terrassa, un grup format per una quinzena de persones que vol apropar la crisi política de les refugiades i migrades a la ciutadania egarenca.
«Donar visibilitat a l’anomenada «crisi migratòria» i animar a la gent a participar de la manifestació unitària convocada pel 18 de febrer a Barcelona» són alguns dels seus objectius més visibles que també inclouen altres tasques menys mediàtiques però essencials a l’hora d’exigir responsabilitats i sobretot, a l’hora de proposar solucions immediates al que suposa una «vulneració reiterada dels drets humans». Aquestes tasques inclourien trobar mitjans per a pressionar a les institucions i al govern o la creació d’espais de trobada, debat i formació oberts a tothom amb l’objectiu final de promoure la mobilització de la ciutadania.
Aquest punt, el de la mobilització dels veïns i veïnes de la ciutat, és fonamental. Davant les xifres absolutament esfereïdores que parlen de 3800 morts a la Mediterrània en el passat any, és temptador caure en el pessimisme immobilista i pensar que tota acció per part de la ciutadania hagi de ser insuficient i per tant estigui, ja abans de començar, abocada al fracàs. És per això que Obrim Fronteres Terrassa insisteix en la importància de fer nostra la lluita per eradicar aquesta situació.
Des del col·lectiu ens expliquen, també, que diverses de les persones que l’integren han estat fent de voluntàries en camps de refugiats a Grècia, la qual cosa, els proporciona una vinculació directa i molt preuada amb el conflicte ja que els permet dotar el grup «d’altres visions i perspectives més afines a la situació real». Potser és aquesta visió propera del conflicte la que els permet defensar, amb fermesa, que la crisi humanitària que s’està vivint arran de la situació dels refugiats «és conseqüència d’una estratègia econòmica i política enfocada a perpetuar l’statu quo de la població global». Des del col·lectiu tenen clar que aquesta crisi és estructural i és responsabilitat dels grans capitals «que neguen reiteradament el dret d’asil i implementen polítiques segregadores que accentuen la desigualtat i les dinàmiques racistes, classistes i eurocentristes.» Ara bé, reconeixen que la societat en general té actituds i comportaments que són igualment poc inclusives.
Posar fi a aquestes polítiques i dinàmiques que en primer lloc causen i després agreugen el drama de les persones desplaçades és, doncs, el gran repte al que s’enfronta ara mateix la ciutadania d’aquesta ciutat.
Deixa un comentari