Poble Nou-Zona Esportiva, nous motius de lluita i reivindicació al barri

No Comment

El moviment veïnal a Terrassa viu moments de més salut i vida, més activitat i ganes de fer. Aquesta és la impressió i balanç de Mari Carmen Martínez, presidenta de l’AVV de Poble Nou-Zona Esportiva (la Soci). Defensa també que les AAVV continuaran sent necessàries, “som una eina de participació ciutadana, estem aquí per ajudar, per parlar i pel que calgui”.

Mari Carmen Martínez, presidenta de l'AVV del Poble Nou-ZE. Foto: PV Mari Carmen Martínez, presidenta de l’AVV del Poble Nou-ZE. Foto: PV

Aquests dies, a la “soci” estan dedicant molta atenció i esforços a la campanya d’informació i ajuda sobre les bonificacions que diversos sectors, com pensionistes o famílies nombroses, poden descomptar en les factures d’aigua i electricitat, comença dient tot ràpid la Mari Carmen només començar la conversa amb Malarrassa.

Informa també que estan movent-se per resoldre encara els problemes del desastre de les ventades del desembre, que van deixar tota una zona de bosc, al costat de l’IES, amb tots els arbres caiguts i els fa por. Han fet i enviat instància a l’Ajuntament, perquè “arriba l’estiu i es pot muntar una de molt grossa. Les cases estan molt a prop i hi ha molt de perill”.

Fa 24 anys, els que porta com activista veïnal, “lluitàvem per altres coses”, recorda, “sobretot faltaven infraestructures, asfalt”. Ara, tot i que “això està una mica més consolidat, igualment no et pots despistar”; però ja “la societat et porta a altres temes, com ara l’aigua o l’energia i d’altres”. Afirma que “sempre has d’estar al barri, has de ser-hi a sobre, de vegades per a que no es deteriori, però sempre demanant, semblem les germanetes de la caritat”, diu rient.

Va començar el seu activisme social a l’AMPA escolar. Treballà 3 anys a l’empresa Cropan (ja tacanda), la va deixar “per tenir cura dels fills”. Més tard va ser convidada a formar part de l’AVV després que amb una altra companya realitzaren una campanya de recollida d’arròs per Somàlia i van necessitar el local de la Soci per guardar el gra; era l’any 1991. Recorda que llavors “la gent era més gran, gent que venia de lluitar en partits, conscienciada però com d’abans, per dir-ho d’alguna manera”. Ara, considera, “hi ha molta consciència, però pel canvi de situació és una altra manera de consciència”. Un exemple d’això és que, ara, a l’associació es parla de política i eleccions, “però fixa’t que nosaltres ho parlem i ningú no sap què vota l’altra, això ens és indiferent”.

En relació amb la participació, la Mari Carmen afirma que la veu més o menys igual. Assenyala però una diferència al barri, ha estat el naixement i desenvolupament des de fa 5 anys de l’esplai La Fera. A més de tota l’activitat que fan amb les nenes, nens i també mares i pares, s’han integrat a l’associació i es van incorporar dues persones a la Junta “amb molt d’interès i participació, tot i que no són veïnes del barri”. Hi ha encara un altre grup, la colla de foc del Bitxo del Torrent Mitger, amb qui comparteixen local i també feines i lluites. “Som una família ben avinguda”.

A la Junta són 12 membres. Sòcies en total 310, “el que és una proporció que no està pas malament en comparació amb altres barris”. L’ordre del dia de les reunions és sempre allò que preocupa les veïnes; alguns problemes de nou, com ara amb el dels arbres de la ventada; i una sèrie de temes pendents, com carrers que s’haurien d’asfaltar (el carrer Terque espera sense data), i d’altres que estan malament i necessiten manteniment.

Hi ha també l’apartat dels problemes que més aviat semblen un càstig bíblic. En aquest cas, és el de la Muntanyeta, pendent al menys des del 1983, relata la Mari Carmen. Previst al POUM com espai edificable, per unes o altres raons el projecte mai ha sortir del paper. “No crec ja que ho facin”, confessa la presidenta de la Soci, amb 17 anys al davant. El problema, afegeix, és que tampoc no arreglen l’espai, un descampat on hi ha dipòsits d’aigua de l’empresa Mina, i les pluges sempre arrosseguen terra i brutícia que va a parar al barri.

També pendents des de fa anys, la construcció de l’IES Can Roca, que de fet va començar a funcionar l’any 2012, però en barracons provisionals, a l’avinguda Béjar, al Pla del Bonaire. I les alumnes i famílies van esperant.

La situació del anhelat CAP és pitjor. “l’estem reivindicant fa molts anys”. L’Ajuntament ja va cedir el terreny per a la construcció. La part de la Generalitat, però, no arriba. Mentre esperen, el terreny mig asfaltat es fa servir d’aparcament per les veïnes de Can Roca. “Hi ha un cartell que ho anuncia, però no hi ha diners, diuen”. De l’acord fa 5 anys.
Entre les qüestions noves hi ha participació a la Taula de l’Aigua i altres plataformes, com la de defensa de la sanitat pública, i campanyes com la de recollida de signatures per una ILP per l’emergència habitacional i contra la pobresa energètica.

Mari Carmen parla durant l'aniversari del Bitxo aquest 2015. Foto: PV Mari Carmen parla durant l’aniversari del Bitxo aquest 2015. Foto: PV

No podia faltar, clar, la festa del barri, sempre el segon cap de setmana de juny. Aquest any, per tant, els propers dies 12, 13 i 14. Tampoc ha faltat mai la revista de la Soci,  ‘La Finestra del barri’, que apareix anualment, pel Nadal tot fent un resum de l’any.

A més, l’associació ofereix als socis un servei d’assessorament legal; una mutualitat, la Mutualitat Veïnal SINERA, nascuda de l’experiència de les vocalies d’enterrament en associacions veïnals de Catalunya on les despeses de l’enterrament d’un veí o veïna eren assumits col·lectivament. Compten també amb una oferta de gestió de comunitats de propietàries, un servei que ofereixen mitjançant la Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya.
Des d’aquesta perspectiva, Mari Carmen veu “millor que fa algun temps la situació de les AAVV. En aquests moments jo crec que estem més conscienciats, a nivell d’AAVV i a tots nivells”.

Considera encara que “seguirà sent necessari el moviment veïnal, perquè tot plegat és el que hem dit sempre, som com una eina per participar, de cara a qualsevol administració, estem aquí per ajudar, per parlar i el que calgui…”. Perquè, emfasitza, “som les veïnes les que coneixem la realitat, la vivim, caminem els carrers i racons del barri. En qualsevol moment podem dir com estan les coses, com podrien funcionar millor que ara”.

Conclou tot mirant enrere i recordant com li va costar decidir-se entrar a l’AVV: “ara m’alegro molt, personalment. És com si hagués crescut en algunes coses que no sabia, que et semblaven enormes. Recordo la primera vegada que vaig anar a parlar a l’Ajuntament, anava amb por, sense saber com podria dir. Després d’uns anys em pregunto per a què m’ha servit i em responc que per a molt. Ara parlo amb qui sigui i dic allò que hagi de dir, sempre ben dit, perquè no sóc de les persones de donar cops de puny a la taula. Crec que parlant traiem més”.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre