II Parlament Ciutadà celebrat l’abril de 2018.
Dolors Frigola Comas
Grup Dinamitzador Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana
Catorze de novembre de 2015, un grup de persones i entitats ens trobem per debatre sobre un possible projecte de ciutat partint de la realitat social i política del moment.
Entre les aspiracions: poder crear un treball transversal amb “l’objectiu general de fer possible un procés d’empoderament ciutadà que faciliti i faci possible que el conjunt d’entitats socials i la ciutadania en general pugui actuar coordinadament com a subjecte polític en els processos de deliberació i presa de decisions de la ciutat, mitjançant instruments propis que afavoreixin la informació, la deliberació, la comunicació i la construcció d’acords en espais ciutadans, i també la interacció amb els grups polítics, el ple municipal i el govern de la Ciutat”, tal com queda reflectit en el nostre document fundacional.
En aquell moment, a Terrassa es vivien, i encara es viuen, els efectes esfereïdors de la crisi econòmica i social que atacava de ple els drets de les persones en tots els àmbits: salut, habitatge, educació… Però, tal com es reflecteix en l’objectiu general, ens proposàvem, sobre tot, influir en la política de la ciutat i donar contingut a la paraula democràcia des de la total independència dels partits polítics i atorgant tot el protagonisme a la ciutadania organitzada.
D’aquella data, han passat quatre anys. Un bon moment per fer balanç. Al nostre haver: dos Parlaments ciutadans; la fiscalització de tot el procés en l’elecció del càrrec de la Sindicatura de Greuges (desembre 2016), amb el resultat de la repetició d’aquest procés per incompetència municipal; la modificació i aprovació per part del Ple municipal del ROM (Reglament Orgànic Municipal) que dóna veu de forma directa a les entitats al Ple, entre d’altres qüestions a ressaltar.
“Ens proposàvem, sobre tot, influir en la política de la ciutat i donar contingut a la paraula democràcia des de la total independència dels partits polítics”
Al I Parlament Ciutadà (gener 2017), impulsat per la Taula de l’Aigua, es presentaren i s’aprovaren mocions i declaracions que aprofundiren en la proposta de revertir la gestió privada del servei de l’aigua a Terrassa a mans públiques. Remunicipalització del servei sota un concepte bàsic i primordial: “S’escriu aigua, i es llegeix democràcia”. Per fer efectiva aquesta frase es proposà la creació, en paral·lel a l’empresa pública de l’aigua, d’un òrgan participatiu, autònom de l’administració que vetllés per la transparència, el control social, el dret humà a l’aigua, i la necessària i imprescindible participació ciutadana i del món del coneixement: L’OAT (l`Observatori de l’Aigua de Terrassa). Avui, l’OAT ja és una realitat.
Al II Parlament Ciutadà (abril 2018), a través de l’aprovació de mocions i declaracions sota el títol: “Impulsem la democràcia en el marc dels drets humans. Aplicació efectiva de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”, es va donar veu i es van visibilitzar els col·lectius de Terrassa que lluiten per la defensa de drets humans i socials com l’habitatge, l’accés als subministraments bàsics, la salut, l’educació, el treball i unes pensions dignes, incidint en la necessària relació que hi ha entre democràcia i drets humans perquè sense drets no existeix cap mena de moral democràtica. Es va debatre sobre democràcia i el model que volíem. Un model de participació amb capacitat de decisió i no merament consultiu; s’incidí en la necessitat de modificar el Reglament d’Ordenació Municipal (ROM) per tal que la participació ciutadana fos realment activa i efectiva, i que es reconegués el Parlament Ciutadà com un instrument de participació ciutadana legitimat per fer arribar propostes al ple municipal.
Totes aquestes mocions i declaracions es van portar al Ple municipal, i van ser aprovades, majoritàriament, pel mateix al llarg de diferents sessions. Per tant, el Parlament Ciutadà es reafirmà com un dels instruments principals de què ens hem dotat per exercir la sobirania ciutadana des del convenciment que des de la ciutadania també es pot fer política i diferenciant-lo dels hemicicles on es reuneix la classe política, en qui hem delegat el nostre vot, però, en aquest cas, sense cap mena de divisió partidista. Tot el contrari, és la creació de comunitat, basada en l’interès pel bé comú, allò que l’uneix i li dóna credibilitat.
“Volem aprofitar aquest aniversari per posar en valor la feina feta, les fites aconseguides a partir del terreny llaurat amb la llavor de la unitat i la lluita transversal”
Podríem afirmar que un dels èxits a atribuir al Consell és la seva durada en el temps. Sempre hem defensant que aquest espai volia anar més enllà i no conformar-se en ser una mera coordinadora d’entitats. Per això, volem aprofitar aquest aniversari per posar en valor la feina feta, les fites aconseguides a partir del terreny llaurat amb la llavor de la unitat i la lluita transversal, com va ser la roda de premsa del passat mes de juliol on van participar un bon nombre d’entitats i col·lectius de la ciutat. Tot i tenir en compte les nostres limitacions, creiem que, ara mateix a Terrassa, per la seva idiosincràsia, aquesta aposta per la unitat d’acció només la pot oferir i portar a terme el Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana. Tal com hem dit i repetit en moltes ocasions: No n’hi ha prou amb fer manifestacions i actes de protesta, hem d’anar més enllà, i ser propositives.
Sabem que, com totes les organitzacions socials, no estem exempts de debilitats i contradiccions, però el fet de mantenir uns principis que es basen en el respecte a la inclusió i a la diversitat per sobre de la confrontació i de la competitivitat; el fet de donar valor i reconèixer el treball que cadascuna de les entitats està fent, i haver creat un espai acollidor, proper i obert, han estat els ingredients indispensables perquè aquest projecte no acabés sent una flor d’estiu.
El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, amb la pràctica d’aquests quatre anys, pot afirmar amb contundència que està treballant per avançar cap al ple exercici de la democràcia de la forma més propera a les ciutadanes i ciutadans. Ens cal una ciutadania organitzada que es reconegui i sigui considerada subjecte polític per al canvi social perquè avui i ara, existeix una enorme distància entre la duresa de l’ofensiva liberal al món, entre la brutalitat dels ajustaments d’aquestes polítiques depredadores d’equitat i la capacitat de fer-los front. Però, com diuen algunes pensadores feministes: “No hi ha dreceres, i el treball ha de ser, per força, col·lectiu a través de xarxes i organitzacions ciutadanes. I perquè mai seran les institucions les que podran canviar el món, si no els moviments socials amb la pràctica del seu dia a dia”.
Deixa un comentari