(Pep Valenzuela)
Concentració dels dilluns davant la porta principal de Mútua de Terrassa
Les treballadores i treballadors del sector de Sanitat estan d’allò que no saben ben bé què fer davant l’actual situació de degradació i deteriorament de les condicions de treball i, pitjor encara, per dir-ho de forma entenedora, conseqüentment del servei que s’ofereix al conjunt de persones usuàries arreu del país. També, perquè està claríssim que es vol liquidar la sanitat pública universal i gratuïta que encara sobreviu i des dels poders visibles i els no tant s’estan fent mans i mànigues per a que la privatització vagi endavant.
Dia rere dia ens assabentem de fets que ho posen en evidència. Per exemple, pel que fa a conseqüències concretes i immediates, ara fa poques setmanes, l’eliminació de 74 llits a l’hospital Clínic de Barcelona en favor, directament, d’un hospital privat (El Sagrat Cor, de la multinacional IDC Salud. Més informació: http://www.parlament.cup.cat/?p=570#more-570) a on, a més, alguns dels metges hauran d’anar a fer operacions. És públic també que el senyor Boi Ruiz, conseller responsable de Salut al govern de la Generalitat, ha aconseguit retallar en un 20% els pressupostos dels Centres d’Atenció Primària (CAP) durant els darrers tres anys, al temps que ha imposat a l’Institut Català de la Salut “el pitjor ajust” en aquest any de 2013, segons informacions de finals de setembre publicades en diversos mitjans informatius del país.
Convenis a la baixa
Potser “la crisi ha acabat”, com deien, el passat dia 23 de setembre, un altre conseller del govern del senyor Mas, i més recentment el mateix president del govern espanyol Rajoy, però de moment el convenis que es firmen al sector sanitari són cada vegada pitjors, i van com a mínim tres anys així. D’entrada, el conveni general pel sector que signava la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública i que era referència per al conjunt d’empreses privades concertades, per sota del qual no es podia aprovar res, ha mort.
Pel que fa a Mútua de Terrassa, l’acord signat per l’empresa i els sindicats CC.OO., UGT i APF (metges) abans de les vacances fa efectiva per a les treballadores d’aquesta empresa privada la retallada de sous que l’Administració perpetra contra els funcionaris i que la direcció de l’empresa incorpora automàticament als seus comptes (com fan també les escoles privades concertades, per exemple), el que implica una reducció del 3,7%. Hi ha una altra retallada del mateix salari, aquesta vegada del 6,3%, senzillament perquè les coses estan com estan, que “la ‘Gene’ no paga” diuen des de la direcció. Sumant d’aquesta manera una pèrdua salarial d’entorn un 10%.
Encara pel que fa a la part dels diners, el conveni liquida també el “premi de jubilació”, una paga de 5 mensualitats extres que els treballadors i treballadores de Mútua havien aconseguit anys enrere, quan els vents bufaven més favorables pel món del treball.
Al mateix temps, es paralitza l’antiguitat pel que fa al còmput de salaris, al temps que es redueix el percentatge de les pagues per objectius. També queda paralitzada la promoció professional o de carrera pel que fa als seus efectes salarials. D’altra banda, al mateix temps, s’augmenta el nombre d’hores a treballar, entre 40 i 50 hores per any.
Augmenta així mateix el preu del menjador de les treballadores, quasi el doble. Ara, comenta una treballadora i membre del comitè d’empresa, ja es veu com és cada vegada més gent que se’n porta de casa la carmanyola. I tot això després de l’aplicació durant un any d’un ERO, amb la reducció de jornades de treball i els salaris corresponents, que va afectar a bona part de la plantilla.
Les persones usuàries són les més afectades
La cosa, però, no acaba per aquí. El temps i atenció a les persones usuàries s’ha reduït molt, per exemple els dies d’internació en cas d’operació. Altres modalitats per reduir temps d’estada a l’hospital, o directament que no s’estigui cap dia el pacient, són, d’una banda, la dita ‘hospitalització domiciliària’, amb visites del metge i/o infermera a casa i, d’altra, la fórmula d’operacions sense internació, després de les quals la pacient se’n va a casa i que la cuidin allà com puguin familiars o qui pugui, amb millors o pitjors condicions. “Hi ha pacients que marxen ‘entubades’”, assegura la citada treballadora.
Això és, directament, maltractament de les persones usuàries. Però la cosa no s’acaba aquí; a més, s’ha produït un increment gran dels ritmes i càrregues de treball. Ja que, per posar un cas, els mateix nombre de pacients sota responsabilitat d’una infermera, per exemple 12, ara són tots malalts amb necessitats més agudes, ja que si no ni estarien hospitalitzades, i necessiten molta més atenció.
A més del “gran deteriorament del servei”, afegeix aquesta membre del comitè, “la cosa és que l’empresa factura igualment el que en diuen ‘acte-mèdic’, que no especifica tots els detalls, per exemple els dies d’internament”.
Això de banda, i sense entrar en els casos de corrupció política i administrativa en el sector o a costa del sector de la Salut, encara en l’àmbit de l’atenció a les persones, estan succeint tota una sèrie de fets que ja porten, més o menys directament, al terreny de la delinqüència, com són, entre d’altres, els casos fets públics pel SICOM (http://sicom.cat/), un grup de periodistes independentes, com ara morts per negligències en el tractament dels pacients, amenaces més o menys velades en relació als temps d’espera per cirurgies; derivacions cap a la privada amb cobraments més que abusius … en fi, “estan passant coses molt ‘gordes’”, sentencia alarmada aquesta treballadora.
Així les coses, a part i més enllà del deteriorament i pèrdua de condicions laborals i de treball, està produint-se un atropellament i violació dels drets dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país a les quals, en teoria com a mínim, els hi estaria garantida una atenció sanitària universal i gratuïta per llei. És per això que es ve articulant una estratègia conjunta de treballadores i usuàries per la defensa i millora de la sanitat. Entre d’altres accions, hi ha en marxa les anomenades ‘Iniciativa Penal Popular’ (IPP), que recull reclamacions i denúncies d’usuàries promovent processos judicials, experiència que de moment a Bellvitge ha donar excel·lents resultats, havent-hi sigut ateses quasi totes les reclamacions.
A Terrassa, sindicalistes, sanitaris i ciutadans, amb suport de membres de diversos col·lectius i grups d’usuàries convoquen periòdicament concentracions davant l’entrada principal de la Mútua. Pretenen que aquest sigui un punt de trobada, de mobilització i protesta conjunta. A exemple de les assemblees de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca-PAH, es pretén recollir denúncies i promoure les accions que calguin per anar resolent els casos concrets i anar posant en evidència tota aquesta situació. Paral·lelament, es treballa en una articulació de plataformes locals.
Deixa un comentari