Solidàries amb les persones solidàries contra la pandèmia, la ciutadania s’auto-organitza a Terrassa

No Comment
Infermeres d’un centre hospitalari de Terrassa saluden les persones solidàries per l’esforç realitzat.

Entitats, grups espontanis i persones s’organitzen per donar resposta i pal·liar les mancances del sistema sanitari i de protecció en general davant l’estat d’emergència sanitària

Pep Valenzuela

La situació d’emergència provocada per la pandèmia ha posat en evidència la precarietat del tan lloat sistema sanitari del país i, directament i palesa, les conseqüències de les retallades realitzades durant la passada dècada i escaig. Tot i la tragèdia que hom viu no han faltat els acudits i bromes sobre la necessitat d’improvisar per fer i subministrar artesanalment (persones voluntàries a casa seva) material d’allò més bàsic per a hospitals, residències, servei d’assistència domiciliària i altres.

Caldrà reveure molt bé i amb detall tot el que ha passat aquests dies de vertigen. Per començar, per deixar constància i agrair la impagable dedicació i solidaritat de centenars de persones anònimes a la ciutat i el país. I, després, també per reclamar les pertinents responsabilitats polítiques.

Malarrassa ha parlat amb en Joan Vila, vicepresident de la junta de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT). Ell, també membre de l’AV de Can Boada del Pi i de l’entitat Prou Barreres!, per l’accessibilitat universal, ha estat informant de l’activitat de diferents grups a Terrassa, com és el cas de la feina engegada pel Consell per la República, l’AV de Montserrat, el grup de tècnics en impressió digital Terrassa 3D Printers, l’AMPA de l’Escola Pilarín Bayés de Les Fonts i altres.

Personal de Mútua Terrassa agraeix el suport solidari de 3D printers.

Les condicions del confinament i les característiques de l’entitat no han permès posar dempeus una campanya de solidaritat com calia, explica en Vila, però «la gent ho ha fet espontàniament, sense esperar indicacions». Com a FAVT, afegeix, han intentat acompanyar, tenir informació d’aquestes iniciatives, tant si eren d’AV com si no. «S’han fet i s’estan fent coses molt bé», assegura, i la gent dedica hores, posa a disposició les seves pròpies eines, locals, transport i diners.

La Favt demana «donar suport a totes aquestes iniciatives, ser solidàries amb les solidàries», ajudant amb suport econòmic per comprar materials i altres despeses. Això, a més, amb una certa preocupació, perquè ara, algunes d’aquestes activitats no només no tenen el reconeixement que mereixen sinó que, per contra, «la gent els demana mascaretes sense voler contribuir». És la cara menys agradable de tot plegat, lamenta.

En tot cas, el que està clar és que molta gent s’ha aixecat i posat en marxa, emfasitza en Vila, ja sigui des del Consell per la República, com l’AV de Montserrat, en Carlos, de impressores 3D, i altres, i «cal agrair molt l’esforç, que ha estat molt important i ha resolt problemes a hospitals, residències i cossos de protecció i seguretat». Perquè, declara, «la solidaritat és del poble, els de dalts no volen saber massa, els treballadors han ajudat els treballadors, la gent ha ajudat la gent».

Clar que s’han de fer més coses, però primer era deixar constància i agrair a totes les solidàries. Aquest reportatge de ben segur només fa una contribució i/o primeres passes mostrant com a exemples algunes de les experiències en marxa a la ciutat.

La ciutadania salva la ciutadania: més de 200 persones a la xarxa inicialment impulsada pel Consell per la República

«Vam començar a intentar fer coses: mascaretes i bates, per hospitals, residències…». A partir de les dades bàsiques amb què comptaven, la gent del Consell Local per la República considera que no es pot esperar que les administracions resolguin la situació i decideix posar-se en marxa. «Ens vam trobar de seguida amb el problema que, en portar les coses, ens deien que no les havien demanat o que allò no estava homologat i que, per tant, no ho podien agafar», informa en Joan Ferrer, de la coordinació del Consell i ara portaveu d’aquesta «iniciativa ciutadana» solidària.

Personal sanitari amb bates solidàries a l’Hospital de Terrassa. Foto: cedida

«Això sí que ha de quedar molt clar», emfasitza, «durant el mes i poc que estem treballant, això ja no és un projecte del Consell, sinó que s’ha convertit en una acció de suport mutu de la ciutadania per a la ciutadania». Diu que les persones que hi col·laboren ho fan a títol particular o per via d’entitats com ara l’associació veïnal de Montserrat, l’ANC i altres, entre les quals també empreses.

«Hi ha una empresa que posa els diners per a la gasolina del transport, gent que ens deixa màquines de cosir i tallar, petits empresaris que han donat materials, teixit, gomes; gent que ens deixa els tallers», detalla en Joan, «però sobretot, hi ha en moviment de més de 200 persones de totes aquestes entitats, i gent independent i voluntària. Això és una cosa de ciutadania», subratlla, «ara hi ha gent de tots colors, partits i ideologies. Amb un objectiu únic: ajudar el sistema sanitari perquè no es col·lapsi».

Després d’una setmana treballant de forma intuïtiva, amb molt més cor que coneixement, van posar-se en contacte amb el Consorci Sanitari de Terrassa directament, després amb Mútua de Terrassa i amb directors de residències de gent gran. D’aquestes gestions sortiren compromisos concrets sobre què fer i com, amb quins materials. En Joan cita les bates quirúrgiques el teixit per les quals els va ser subministrat pel mateix CST, així com les indicacions tècniques.

En aquest punt van fer una crida a la participació, i la resposta va ser immediata i nombrosa. En Joan destaca la participació de Merche Jordan, una companya de Barberà, professora universitària i modista, «és l’autèntic cervell que tenim per la costura, els patrons i les tècniques», assegura en Joan.

Els números d’aquesta feina, certament, són impressionants. El dilluns 20 d’abril van entregar 20.000 bates d’un sol ús al CST, a un hospital de Manresa, a Prodis i petits centres mèdics i CAPs, com són els de Ripollet i el de Barberà. Cal afegir més de 1.800 mascaretes tècniques de protecció, amb certificacions, una part amb material proveït des del Consorci, altra part amb retalls de les bates quirúrgiques que vam fer per a ells. Altres 200 mascaretes a la Guàrdia Urbana i també a Mossos d’Esquadra, que sumen amb les entregades a residències de gent gran de Terrassa, un total de 500, però de «mascaretes quirúrgiques, de les bones, atenció!», remarca en Joan. I encara 500 davantals d’un sol ús i 450 bates quirúrgiques.

Tenen actius 8 punts de tall de teixit amb dues o tres persones cada, l’equip de transport i el de coordinació. Finalment, aquests dies començaran a fer mascaretes de protecció i prevenció, amb teixit especial que tindrà validació i homologació FFP2.

«És una resposta de la ciutadania espectacular, és molt bèstia el que està passant», encara sorprès per la dimensió del fenomen solidari i mentre recorda que es van decidir a tirar endavant una desena del Consell, a dos o tres dies d’iniciat el confinament.

Destaca, a més, que el fet de ser voluntariat no vol dir fer de qualsevol manera. Han rebut ja la visita, en un parell dels locals on treballen, d’un metge especialista en tractament de la Covid-19 que ha fet inspecció, comprovant que tothom treballa amb mascareta, a la distància entre persones requerida, amb guants, gel hidroalcohòlic i neteja cada hora i mitja de mans i guants. Un assessorament, en definitiva, del CST.

A més de les entitats i persones citades o al·ludides, en Joan recorda que compten amb participació o col·laboració de gent de Mascarillas Solidarias, Owerlock Solidari, Fils de Força, C.L. de Matadepera, FUPAR, Petro7, Susan Bags, Albert Morera Xarcuteria, Merceria Esmeralda… entre altres.

L’AV de Montserrat reparteix 500 mascaretes al barri

Al barri de Montserrat mai ha faltat capacitat d’autoorganització. Tampoc ara quan, a partir d’una trucada i contacte amb gent del Consorci Sanitari, des de l’AV es van posar en marxa. Un grup organitzat per l’AV està treballant dintre de la xarxa que coordina en Joan Ferrer, explica l’Antonio Cazorla a Malarrassa.

En fer públic que es posaven en marxa han rebut «donacions i mecenatge», informa el president de l’AV, 3 màquines per tallar i cosir, 10.000 metres de cinta elàstica i alguns diners per comprar roba. Els diners sobretot de solidaris de fora, «aquí és un barri ben pobre materialment, però no d’ànims i solidaritat», emfasitza. Són 6 persones tallant i cosint bates i mascaretes dintre la xarxa coordinada per en Joan.

Voluntàries fent bates al taller de l’AV de Montserrat. Foto: AV Montserrat

Dintre del barri n’han distribuït més de 500 mascaretes, i tot i fer curt amb els diners n’ha pogut recollir un miler d’euros amb els quals han comprat roba dues vegades. El diumenge passat, 19 d’abril, explica en Cazorla, se’ls hi va presentar, sense avís, la tinent d’alcalde Núria Marín, que ha estat directora de l’escola de Montserrat durant anys i ho ha deixat per assumir l’encàrrec polític. El veterà dirigent veïnal agraeix aquest interès de la regidora. Explica, però, que «nosaltres no li hem demanat res, a l’Ajuntament, perquè ja sabem com funciona la burocràcia i l’administració en general», i assegura: «estem treballant molt bé amb la xarxa coordinada pel Joan».

A ca n’Aurell, l’Esther Nosas, presidenta de l’associació veïnal d’aquest barri, no va esperar que ningú li digués res per posar-se mans a l’obra. Va parlar amb en Joan Vila, de la junta de la FAVT per dir-li que ella anava endavant. Roba que ella mateixa va aconseguir i algun tutorial a internet, «quasi mai no havia cosit res abans», li van servir per començar a fabricar algunes mascaretes, fins a un centenar, de les quals n’ha portat algunes a l’Ajuntament. Hagués volgut ajudar a la gent de Mascarillas Solidarias, però no té màquina de cosir.

Mascaretes per a tothom’, Ampa Escola Pilarín Bayés de Les Fonts

L’AMPA de l’Escola Pilarín Bayés, amb suport de l’Associació de Propietaris i Veïns de les Fonts, va pensar en tota la canalla del poble, i com ho farien «a partir del dia que ja tingueu permís per sortir una estoneta», escriuen en un missatge difós entre la gent de l’escola i el poble. «Heu d’anar molt ben protegits. És per això que, gràcies a les voluntàries cosidores del poble, hem fet mascaretes de roba per a tots i totes».

La mascareta és totalment gratuïta i n’hi ha per a totes les edats, expliquen, perquè la quitxalla ha de sortir ben acompanyada, o sigui que també per a les persones adultes. Han pogut anar endavant gràcies a les aportacions voluntàries de roba, cinta elàstica i fil fetes per l’AMPA de l’Escola Pilarín Bayés i de l’Associació de Propietaris i Veïns de les Fonts; i amb l’equip de c. Un agraïment molt gran a les voluntàries cosidores, les que han tallat goma, les 21 solidàries que han cosit, tallat la cinta i fer la distribució de tot, el material. Les dues farmàcies del poble han estat els punts de recollida.

Impressores en 3 dimensions, tecnologia al servei de la solidaritat ciutadana

Un grup de terrassencs imprimeix material de protecció i sanitari en 3D que subministren a centres hospitalaris, residències i serveis d’emergència, a més de policia i protecció civil. Són un equip de 8 persones unides sota el nom de Terrassa 3D Printers, al capdavant de les quals hi ha en Carlos Moreno, informàtic, veí de Can Boada.

Amb la seva maquinària i material imprimeixen peces per obrir interruptors i portes sense haver-los de tocar amb les mans; pantalles protectores i suports d’aquestes i una peça (ideada per l’Institut Isinnova de Brescia, Itàlia) que converteix els snorkels (màscara de busseig de Decathlon).

El centre Albada agraeix a l’equip de Terrassa 3D printers les donancions

En Carlos, a l’atur des de just abans de l’inici d’aquesta crisi, va veure claríssim que la seva impressora 3D, comprada pocs mesos abans, podia fer molt bona feina. Explica en Carlos que la idea li va suggerir un amic de la Policia Municipal amb qui havia imprès un primer obridor de portes per estalviar-se el contacte directe de la mà. De seguida van funcionar els contactes via policia, protecció civil i Ajuntament.

Els vuit voluntaris treballen a casa seva, en Carlos els garanteix material, recull després els productes i els porta a destí. Les impressores no paren en cap moment. El que més imprimeixen són pantalles (1.449 a 23 d’abril), suport de pantalles (1.063), obridors de portes (545) i viseres i làmines per màscares; després, salva-orelles (778) i 3 adaptadors per les màscares de busseig. Pel que fa al temps, la impressió en 3D en necessita bastant. En Carlos explica que per un adaptador cal esperar-se com dues hores, i el temps de repassar i deixar preparat per l’ús.

Les màquines no paren i l’equip tampoc. Afirma en Carlos que el «desgast físic és alt», perquè atenen les màquines sense interrupció, dia i nit, i cada dues hores cal canviar les peces i reiniciar. El més complicat, de totes maneres, afegeix, és la manca de recursos. Però l’únic que demanen és poder treballar i ajudar». Sense ajuda econòmica pública, l’equip posa diners de la seva butxaca i recull donacions, principalment pels rotllos d’impressió i les despeses de transport. Han recollit uns 270 euros per a la compra del material. 

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre