Aquest divendres al vespre ha tingut lloc una acte polític amb el títol ‘A Terrassa decidim Independència per Canviar-ho Tot’. L’acte, desenvolupat en format de xerrada i debat, ha congregat una cinquantena de persones al Casal Popular l’Atzur, i s’engloba dins de la campanya Independència per Canviar-ho Tot, la qual s’està duent a terme en el conjunt dels Països Catalans per part de l’anomenada Esquerra Independentista.
En aquesta xerrada han intervingut en Carles Riera, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), i la Begoña Casado, advocada i militant feminista de Terrassa. Ambdós han estat presentats per Bernat Chueca, qui com a membre del Comitè de Campanya terrassenc, ha destacat dues de les premises sobre les que gira aquesta campanya: el seu caràcter anticapitalista i també antipatriarcal.
En la seva intervenció, en Carles Riera ha volgut destacar tres aspectes que des de l’esquerra independentista s’han de valorar al voltant de l’auge sobiranista que estem vivint a Catalunya. Així, cal dur a terme un procés realment emancipador i revolucionari per donar exemple arreu del món, ja que de fet, la conformació d’un estat més no aporta res de nou al món. Com a segon punt, l’observació de que en l’actual procés sobiranista de Catalunya no es constata cap èpica revolucionària per part de les elits dirigents que pretenen liderar aquest procés, ni una ambició d’assolir un món millor, quan al llarg de la història tradicionalment les elits dirigents han pretès donar aquest caràcter revolucionari als moviments sobiranistes.
En tercer lloc, el ponent ha advertit del perill que suposa el discurs majoritari que encapçalen la classe governant i les elits de poder catalanes, que és el de ‘això ara no toca ja que pot dividir’, en referència a les aspiracions de caire social que l’esquerra independentista vol fer prevaler en un autèntic procés democràtic i d’emancipació nacional i social, o de la reivindicació de la realitat política dels Països Catalans en el seu conjunt. Segons el ponent, tot plegat es tracta d’un discurs trampós, ja que precisament el que pot generar consens i majoria és la defensa alhora de les aspiracions socials juntament amb les nacionals. És per tot això que l’entitat que presideix el ponent ha declarat el seu rebuig total al Manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, (el conegut com a Manifest Rigol). En aquesta mateixa línia, en Carles ha mostrat la seva estranyesa quan es pretenen obviar les diferents aspiracions i lluites socials, mentre que es ven com a inqüestionable l’adhesió a l’Unió Europea, la qual s’ha demostrat que és una construcció fracassada i la qual “no s’hi creu ningú”. Darrera de tot això, el que el ponent observa és la intenció, per part de les elits financeres i classes dirigents catalanes, de “crear un hipotètic estat català només en el Principat (sense comptar amb els Països Catalans) una experiència política i econòmica de tall neoliberal i avançada”, alliberada això sí del jou espanyol.
Feminisme i perspectiva de gènere
Per la seva banda, la Begoña Casado s’ha referit a l’oportunitat que suposa encetar un procés de regeneració democràtica incorporant la perspectiva de gènere, i la importància d’una òptica feminista en aquesta nova construcció social. Encara més enllà, la ponent no s’ha estat de recordar un cert immobilisme que els mateixos moviments d’esquerra han adoptat al repecte, i s’ha referit a la renúncia de les reivindicacions feministes que tradicionalment s’ha fet en nom de l’unitat popular.
La Begoña destacava que l’espai públic continua sent exclussivament masculí, i el privat femení, i ha recordat aspectes que estan suposant un retrocés en la lluita feminista. Així, ha denunciat una violència institucional cap a les dones, com ara suposa la nova llei d’avortament que es pretén aprovar des del Parlament espanyol i que fa retrocedir la lluita pels seus drets. A més, “en el context actual de crisi, la pobresa té nom de dona” més que mai. En el model productiu del capitalisme basat en el mercat, el treball domèstic i de cura que majoritariament fan les dones “no és important i no fa augmentar el PIB”; així, les divisions sexuals dintre del mercat laboral situa a les dones en una situació d’inferioritat eterna, ja que en moments de crisi es compta amb un exèrcit de dones que se’n facin càrrec de les persones grans, dels nens i nenes, les persones malaltes que necessiten cura, etc.
La Begoña ha acabat la seva intervenció amb paraules de la Maria Mercè Marçal, que d’altra banda donen nom al Casal on s’ha desenvolupat l’acte: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
Tot just després de les intervencions, algunes persones han volgut manifestar les seves opinions i inquietuds. Aquestes han girat al voltant de la necessitat de fer extensiva la causa sobiranista a totes les classes treballadores del país, sense diferenciar el seu origen, ja que es tracta bàsicament d’una lluita d’emancipació social. O també sobre els dubtes del posicionament de l’esquerra independentista vers una hipotètica consulta o referèndum que es limiti al marc del Principat de Catalunya. En aquest sentit, en Carles Riera ha volgut remarcar que el seu país no és Catalunya, sino els Països Catalans, i tots els avenços que es facin arreu del territori seran benvinguts de cara a la construcció nacional i de ruptura amb l’estat espanyol. Però l’esquerra independentista no pot renunciar, segons el ponent, a la sobirania del conjunt dels Països Catalans ni sacrificar una part del territori a canvi de la formació d’un estat català, d’altra banda com sí està disposat a renunciar-hi el nacionalisme conservador que ara mateix ondeja el sobiranisme.
Independència per Canviar-ho Tot
És el lema que dóna títol a la campanya que s’està duent a terme des de fa unes setmanes en els Països Catalans per part de l’anomenada Esquerra Independentista. Aquesta està integrada per col·lectius com ara la CUP, ARRAN, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Moviment en Defensa de la Terra (MDT), i d’altres que lluiten per l’emancipació nacional i social del poble dels Països Catalans.
Mobilització popular, sobirania econòmica, feminisme, democràcia radical i reivindicació dels Països Catalans. Són els eixos sobre els quals gira la campanya tal com s’explicita en el seu manifest.
Més informació a la web www.canviarhotot.cat.
Propers actes a Terrassa En la nostra ciutat existeix un comitè egarenc per donar forma a la campanya en l’àmbit local, format per col·lectius de l’Esquerra Independentista, com ara la CUP, ARRAN, o el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), a més de persones a títol individual interessades en col·laborar amb la campanya. Aquesta campanya continuarà en els propers dies en l’àmbit de Terrassa amb diversos actes. El proper serà una taula de debat entre diverses entitats locals i oberta al públic, que portarà per títol ‘Independència per a què i per a qui?’, on diferents col·lectius de la ciutat podran exposar els seus punts de vista respecte el sobiranisme, el dret a decidir, i el referèndum d’independència de Catalunya. Aquest acte tindrà lloc el proper dimecres 16 a les 7 de la tarda als Amics de les Arts. També s’estan organitzant xerrades de difusió a diferens punts de la ciutat. Amb els diversos actes i activitats encetades en el marc d’aquesta Campanya, el que es tracta és de generar debat obert, així com sinèrgies amb altres col·lectius que treballen per la independència, o bé que tenen un discurs propi i desig de posar-ho en comú. |
Deixa un comentari