Àgora de l’Aigua: gestió pública com a forma de preservar-la

No Comment

Interessant debat al voltant de l’aigua i la seva gestió el que va tenir lloc el matí del passat dissabte. També molt intens, degut als temes tractats i la llargada del mateix, més enllà de quatre hores. Va ser al Casal Cívic del barri del Segle XX, amb el nom de Segona Àgora de l’Aigua (la primera va ser a Manlleu l’any passat), organitzat per la plataforma local Taula de l’Aigua i per Aigua és Vida (d’àmbit català). En l’horitzó del debat: la finalització del contracte que té l’empresa Mina d’Aigües de Terrassa amb l’Ajuntament quan arribi el desembre del 2016, després de 75 anys de gestió privada, i el model de subministrament que s’haurà d’establir a partir de llavors.

L’acte es va dividir en dos debats. En el primer, es va comptar amb la participació de persones de diverses plataformes ciutadanes que vetllen per la defensa i reivindicació de l’aigua com a recurs natural i de tothom, i que està sent agredit des de fa temps pels mateixos poders públics encarregats de preservar-lo. El debat, conduït pel Quim Pérez, membre d’Aigua és Vida i Ecologistes en Acció, partia d’unes premisses comunes: els nostres rius i acuífers, com a fonts naturals d’aigua que són, han de romandre en la millor preservació, les normatives públiques actuals van a pitjor, i que ens enganyen quan ens diuen que l’àrea metropolitana té un dèficit hídric: només cal que les mesures d’emergència quan falta aigua es facin abans. Entre els intervinents, la Susanna Abella de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la qual defensava repartir l’aigua quan va a parar a cobrir les necessitats de les persones, però en cap cas perquè les empreses puguin treure benefici d’aquest recurs. El Jesús Soler del Grup de Defensa del Ter ens orientà sobre la Directiva Marc Europea, la qual donava preferència a gestionar l’oferta de l’aigua enlloc de la seva demanda, que suposava aparentment una millora des del punt de vista ecològic, però que en la pràctica no es compleix arreu ni molt menys en l’àmbit català. Des de la Plataforma Prou Sal! es va exposar la problemàtica que comporta la salinització dels rius del Bages degut als continus vertits de sal duts a terme per empreses privades al llarg de més de cent anys (actualment, Iberpotash), i la necessitat que des dels municipis en prenem consciència de l’aigua com a recurs natural que ha de baixar pels rius en el millor estat possible.

IMG_8273 Debat amb plataformes ciutadanes en defensa de l’aigua (foto: PV)

Exemples de remunicipalització

El president de la FAVT, i membre de la Taula de l’Aigua, Ramon Clariana, com a moderador del debat posterior amb representants polítics, va incidir en què “l’aigua és un bé públic i que no s’entén que es vulgui fer negoci amb el mateix: Mina està obtenint uns beneficis d’un milió d’euros l’any”. Va recordar la finalització del contracte que es va signar amb l’empresa Mina l’any 1941, on s’estableix que l’empresa ha de retornar tota la infraestructura a l’Ajuntament. A més va voler destacar que “una gestió privada és opaca” així com que “l’aigua pública és un 20% més barata que la privada.” De fet, i tal com es va recordar, l’anomalia arreu del món és el que passa a Catalunya, on l’empresa Agbar és la subministradora del 80% de l’aigua, i que hi ha innumerables exemples en què s’ha recuperat la gestió pública, en ciutats molt més grans que Terrassa com ara París, Buenos Aires, Yakarta o La Paz.

Al debat es van introduir les experiències recents de remunicipalització de l’aigua, com els casos de Montornès del Vallès i Arenys de Munt. Jordi Delgado, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Montornès per ICV-EUiA, explicà el procés iniciat el 2007 i continuat per tres equips de govern diferents. “Volíem recuperar la gestió pública i el control ciutadà, ja que la gestió privada fa que l’administració es desentengui”. Després de 50 anys de ser gestionada per una empresa privada, des de fa 8 mesos hi ha una empresa pública, municipal. “Remunicipalitzar l’aigua és avui un acte de rebel·lió”, ens deia. i que un preu públic de les tarifes ha de contemplar, entre d’altres, l’índex de qualitat de l’aigua, però també uns salaris dels treballadors dignes, el manteniment de la xarxa, etc. L’Enric d’Arenys de Munt, també va exposar el cas del seu municipi, on l’Ajuntament va començar a prestar el servei de subministrament d’aigua el 2011, després de no renovar la concessió a l’empresa privada Sorea, amb molts entrebancs entremig, afirmà.

La Pilar Castillejo, d’Ara Decidim Ripollet, manifestà l’interès del seu equip de govern de fer pública la gestió de l’aigua en aquest municipi de l’àrea metropolitana, tot just començant per una auditoria del servei, que actualment es troba en mans privades, i que també finalitza el seu contracte el 2016. Per la seva part, el president de la CONFAVC, Jordi Giró, incidí en que els serveis públics han de ser gestionats amb responsabilitat per part de la ciutadania, i que l’aigua de manera irrenunciable, ha de ser pública. El president de l’entitat veïnal va denunciar com des de l’Agència Catalana de l’Aigua es fa tot allò possible per treure de la participació aquells que fans discursos que van en contra dels interessos privats, per exemple de cara a la nova Directiva de l’Aigua que s’està elaborant a nivell parlamentari.

Nou model de gestió a Terrassa, s’ha de veure quin

S’esperava conèixer el posicionament de qui és nou regidor de l’Àrea d’Urbanisme, Obres Públiques i Mobilitat a l’Ajuntament de Terrassa, i per tant amb competència directa respecte el tema. Així, el 3er tinent d’alcalde Marc Armengol no es va mullar massa, apel·lant que amb el seu nou aterratge s’estava estudiant la situació per prendre una decisió de cara el 2016, descartant el model de gestió actual, ja que “com a partit d’esquerres que és el PSC, volem tenir el control d’un bé públic com és l’aigua, però que s’haurà de veure quin serà el model de gestió” d’entre els diferents models que hi ha. També va afirmar que en termes qualitat-preu, “amb Mina ens situem per sobre de la mitjana”, i que “hem de millorar la qualitat del servei per fer-la més eficient”. En tot cas, apel·lació a disposar de tota la informació i a partir d’aquí, iniciar un procés de presa de decisions. el regidor va insinuar també la possibilitat de dur a terme una consulta ciutadana, adreçada també a obtenir informació, que en cap cas no determinaria l’opció de gestió triada.

taula aigua marc armengol Ramon Clariana (FAVT), Jordi Delgado (Ajuntament Montornès del Vallès), Marc Armengol (tercer tinent d’alcalde Ajuntament Terrassa), Jordi Giró (president CONFAVC) i Pilar Castillejo (Ajuntament Ripollet)

Des del nombrós públic assistent, es van fer retrets contundents al govern del PSC, com per exemple del Salvador Pérez, de l’AV Segle XX, qui va denunciar la manca de criteri i posicionament del PSC en aquest i altres assumptes, i que acabarà cedint a les pressions dels poders fàctics locals, com ara és Mina. El regidor i cap de Terrassa en Comú, Xavi Matilla, va apostar per construir un escenari que facilités anar cap a un model de gestió pública, i instà a l’equip de govern “que el procés d’aquí al 2016 estigués carregat de coratge i valentia.” L’ex regidora de l’Ajuntament de Terrassa per ICV-EUiA, Eva Herrero, denuncià que la manca d’informació no és un argument vàlid per part del PSC, després d’estar 36 anys al govern municipal, i que “la seva indefinició al respecte no és desitjable ja que acabarà perjudicant l’opció de la gestió pública.” També es va demanar des del públic si es coneixia l’estat de la infraestructura, canonades i dipòsits de la xarxa actual, la qual hauria d’estar en perfecte estat quan finalitzi el contracte, el proper 31 de desembre de 2016. Tranquil·litat per part de l’Ajuntament: les previsions per quan finalitzi el contracte estan amortitzades amb l’empresa, i les pèrdues de la xarxa no superen el 20%, una xifra suportable, afirmà Armengol.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75