Foto família Pla Estratègic de Terrassa, aprovat al 1993
El passat 25 de novembre, al Teatre Alegria, va ser presentat i, de fet, inicià un procés per produir o ajudar a produir el que hauria de ser el nou Pla Estratègic Ciutat de Terrassa. Els partits amb representació a l’Ajuntament han consensuat un model innovador anomenat Àgora Terrassa, el qual es definit com a “fòrum de debat per posar en comú idees, valors i estratègies per construir el futur” de la ciutat.
Tot i la posada en escena, molt a l’estil 15M, per dir-ho d’una forma entenedora, aquest procés és una iniciativa de l’Ajuntament. Els moviments es van iniciar amb un acord de la Junta de Portaveus del dia 4 de març d’aquest mateix any per “iniciar un procés per a la obtenció d’un Pacte de Ciutat”. Via Decret municipal s’acordà crear una Comissió d’Impuls d’aquest procés que es planteja “afrontar el repte de repensar els valors i objectius associats al model de ciutat del futur”.
Tots els grups polítics amb representació entengueren que era moment d’endegar aquesta iniciativa de “diàleg i reflexió crítica i oberta per construir el camí de les estratègies”. S’emfasitza aquest aspecte de “camí” perquè l’objectiu no seria tant elaborar un document de planificació “clàssic” com de “reflexionar sobre l’actual model de ciutat”, i llavors qüestionar-ne les bases, modificar-les o revalidar-les i definir els principals elements de consens ciutadà.
Tota aquesta reflexió i el document que en surti s’haurà de concretar en propostes per a “reactivar l’economia local, generar oportunitats, riquesa i ocupació a més a més d’enfortir els mecanismes de benestar i cohesió”.
La Comissió Dinamitzadora que presentà l’acte va ser nomenada per la Comissió d’Impuls municipal. En tot cas, no són funcionaris ni representants dels partits, són persones de diferents perfils i sectors la qual tasca és “imprimir ritme, visió global, transversal i relacional”, i, suposadament, “no representen cap visió política concreta ni interessos”, raó per la qual van ser escollides per consens. D’aquesta manera, s’afirma que els polítics sortirien de primera fila per, així, deixar el protagonisme a la ciutadania.
La participació a l’acte va ser nombrosa, de fet es va haver d’habilitar una pantalla fora de la sala per a que la gent que no va poder entrar pogués també participar des de fora. La metodologia de treball va estar en consonància amb aquest estil ‘indignat’ que caracteritza la proposta, amb teatre i tècniques vàries de participació, com ara enganxar paperets al “mur de les preguntes”. Participació que pot fer-se efectiva també accedint al bloc del procés (http://agoraterrassa.cat/).
Alguns dubtes
En el meravellós món de les propostes ideals fins i tot aquesta podria trobar un lloc o, fins i tot, triomfar. A Terrassa, Catalunya, Països Catalans, Regne d’Espanya, com a mínim resulta sorprenent que una proposta com aquesta tingui el consens de tots els partits presents al Consistori. Això mateix ja permet començar a dubtar, primer, de la real sinceritat de tots els suports i, consegüentment, de la mateixa proposta.
Cap de les organitzacions, coneguda la trajectòria dels darrers com a mínim 20 anys, podria presentar-se amb crèdits suficients com per a fer creïble un canvi de la dimensió que semblaria implicar. L’argumentari sembla defensar un model que és aliè a la trajectòria dels mateixos. Tots han sigut i/o són govern a diferents nivells i tots comparteixen en major o menor grau major responsabilitat per la situació que viu el país.
La situació que viu l’aclaparadora majoria de la població és massa dura com per creure`s els contes de fades. Però, atenció, que aquestos diuen molt del subconscient i de la veritable essència de la gent.
Deixa un comentari