Aigua i Consorci Sanitari reclamen atenció, però l’Ajuntament no sap, denuncia TeC

Terrassa en Comú passa comptes al centre Avel·lí Estrenjer. El debat sobre el futur del servei d’abastiment d’aigües, la situació del Consorci Sanitari de Terrassa i la destinació dels a prop de 4,5 milions d’euros sobrants del pressupost de l’any passat van ser els temes que les 6 regidores de Terrassa en Comú (TeC) portaren el passat dia 12 de maig, al centre cívic Avel·lí Estrenjer, per informar i debatre amb veïnes i representants d’entitats dels barris del districte: Poble Nou-Zona Esportiva, Can Boada, Gibraltar i Lluís Companys.

7a audiència ciutadana de Tec, a l’Avel·lí Estrenjer. Foto PV

Al govern local se li acumula la feina, i no és cosa senzilla. Tots tres temes prou, molt preocupants i greus. Aquest govern, si no és mala sort, ho estaria fent bastant malament o, potser, tot plegat només es troba amb l’herència. Clar que si fos herència només pot ser de la pròpia família.

En Xavi Matilla, portaveu del grup municipal, inicià la conversa informant, no ja de l’existència de quasi 4,5 milions d’euros que, pressupostats pel passat curs, no es van «poder» aplicar per problemes varis. O sigui que per projectes o parts dels mateixos per aquesta quantitat no es van fer. Aquestes coses, pel hom diu i justifica, sembla que passa sovint, tot i que no es cap misèria ni cap «pico», 4,5 milions representen més de la meitat del total del capítol d’inversions previstes en el pressupost d’aquest 2016. Quasi una loteria. Clar que en casa del pobre això, com sempre, només arriba per tapar algun furat.

Sobre aquest aspecte, precisament, s’interessà en Matilla. D’una banda, perquè tot i no poder resoldre la vida d’una ciutat com Terrassa, no deixa de ser molt diner. Però les decisions sobre els objectius i projectes a cobrir amb aquests calerons, subratllà, les pren el Govern tot sol, «sense cap discussió, amb caràcter d’urgència», denuncià el portaveu de TeC, davant l’estupefacció, en alguns casos, i incredulitat, altres, de les quasi 20 persones assistents.

Com funciona això, llavors? Explicà en Xavi que o «per formar part d’una cultura política molt instal·lada, o per les circumstàncies immediates, segurament molt més la primera raó, solen fer un repartiment per a que, més o menys, toqui quelcom a tothom». Amb aquest esquema, afirmà, malament s’aconsegueix «garantir el manteniment de la maquinària i, literalment parlant en alguns casos, d’edificis i infraestructures». Ara, «ni pensar en projecte de ciutat ni prioritats de cap mena».

Fins i tot, informà que és bastant normal que el criteri clau per decidir algunes partides sigui, a última hora, no ja la importància del projecte, sinó senzillament que aquest ja estigui redactat i els tràmits es puguin fer ràpidament.

De totes formes, costa creure que essent una situació tan freqüent no hi hagi cap mena de previsió. Més aviat, aquí encaixaria la primera hipòtesi avançada, o sigui que es reparteix per acontentar el màxim de personal possible i complir, al menys, la part de gestoria, administració o servei de manteniment.

En la qüestió del Consorci Sanitari, pel volum de de diners, l’afectació immediata sobre persones usuàries i treballadores del servei, i la responsabilitat de la Generalitat també, el problema aparegut o destapat exigeixen una atenció molt especial.

Les dades oficials parlen d’un dèficit aproximat de 5 milions d’euros en el balanç passat, una previsió de 8 milions més pel present i un deute acumulat de 35. Quantitats a banda, el que és evident és que hi ha un problema estructural de finançament. En Xavi Martínez, regidor de TeC responsable d’aquest tema, es preguntà: «Si sempre ha sigut deficitari, per què ara aquesta tempesta?». De les converses i reunions mantingudes amb el comitè d’empresa del CST i responsables del servei a diferents nivells, quedaria clar, assegurà en Martínez, que mai hi ha hagut el finançament apropiat.

En tot cas, com s’ha dit, res de nou, fa anys que és així. Caldria preguntar al govern del Consorci, format principalment per la Generalitat i l’ajuntament egarenc. S’haurien de reclamar informacions i responsabilitats a l’alcalde de Terrassa, ja que, segons el regidor de TeC, al CST «no es decideix res sense el seu acord». Però, a l’Ajuntament de Terrassa sembla que ningú sap res.

Els representants del grup municipal afirmaren que no estan aconseguint informacions ni explicacions clares i que reclamaran una reunió urgent de tots els grups municipals per passar tot a a net. Martínez afegí que «és molt lamentable que la regidora responsable de l’àrea no sàpiga ni quines són les competències que té, ni quina és la situació de la salut local». A més, denuncià que a sobre s’està donant llargues al tema, que ja s’han desconvocat dos reunions i que van allargant de forma sorprenent.

En tot cas, el regidor de TeC afirmà que exigiran les garanties pel manteniment del servei, especialment pel que fa a condicions i drets de les persones treballadores.

Finalment, l’aigua, «una de les decisions més importants de la ciutat» en la seva història recent». Doncs bé, tampoc en aquest cas tan important, pels continguts polítics i les repercussions econòmiques, l’equip de govern té posició, al menys pública o declarada. L’únic que han dit fins ara és que són favorables a una consulta que s’hauria de realitzar una vegada hi hagués la informació suficient necessària.

TeC defensa un servei i gestió pública directa. En Matilla, que declarà: «podem compartir la realització de la consulta», afirmà al mateix temps que les dades ja disponibles, les del Comissionat de l’Aigua, en Joan Gaya, contractat pel propi Ajuntament per fer llum sobre els comptes de Mina, indiquen que la fi del contracte no és problemàtic. Afegint que, de totes formes, que «la decisió no és un tema de comptabilitat, que s’ha de tenir en compte, sinó principalment polític i ideològic».

La indefinició del govern local, tot i el posicionament públic, a títol personal de l’alcalde Jordi Ballart en favor del servei directe públic, respon a «compromisos personals i polítics del PSC, no només a nivell local, també de Barcelona i Catalunya», denuncià en Matilla, hom parla d’AGBAR i grans empreses.

Pep Valenzuela