Les mares i pares d’alumnes, sobretot les primeres i amb molta diferència, fan molt més que acompanyar els infants a escola. En són responsables de la gestió i l’organització d’activitats extraescolars i festives, en el context de la lluita per una educació de qualitat.
Les mares i pares, sobretot les primeres, fan molt més que acompanyar les criatures a l’escola. Al menys en un bon grup centres, les associacions de les famílies són responsables de la gestió, l’organització i la realització del conjunt d’activitats dites «extraescolars», que no són fora de l’escola, sinó només de l’horari d’aula; gestionar les activitats, buscar monitores per desenvolupar-les, organitzar la impressió i venda de roba, xandalls, samarretes o uniformes; preparar les festes i jornades vàries… «en fi, lo típic de totes les AMPAs», afirma l’Arian, membre de l’associació del col·legi Marià Galí, al barri de can Boada.
Parlem, literal i concretament, d’un intens pla de treball, tot el curs. «Al setembre fem públiques totes les activitats extraescolars (optatives) que s’han decidit a l’estiu», explica l’Aida, presidenta de l’entitat. O sigui, que s’han de trobar durant una setmana de les vacances, a l’agost, per elaborar l’oferta, pensant en un grup d’uns 90 infants. Les activitats es fan entre les 16:30 i les 18 hores, «ve a ser un servei per les famílies que treballen i no poden recollir els infants», matisa.
En alguns llocs, l’AMPA contracta el servei. «Nosaltres això no ho fem perquè normalment et demanen un mínim de nens per activitat, com uns 10, i nosaltres algunes les tirem endavant amb 4 o 5 nens. Llavors n’hi ha activitats que mai no les podríem fer. A més, perquè comptem amb monitores voluntàries», diu l’Arian, que és la tresorera de l’associació.
Les activitats són, generalment, futbol, basquet, psicomotricitat pels peques, grup de lectura, escacs i danses. L’esport és la proposta més important, perquè agrada molt i perquè, a més, en formar part del Consell Esportiu municipal, tant l’AMPA com l’escola aconsegueixen una petita subvenció.
A l’agenda de reivindicacions: menjadors, tancaments de P3, barracons i noves construccions improvisades per donar cabuda al creixent alumnat de Secundària; tot el referent a les retallades, i especialment la neteja (les treballadores fan menys hores amb el nou conveni i no poden atendre bé tota la feina).
Pel Nadal, el grup de mares fa la decoració i guarniment del col·legi, «una decoració laica», explica l’Aida, «sense naixement», i convoca activitats especials. Altre moment de celebració important és per Carnestoltes. Havien arribat a participar en la rua de la ciutat, però ara fa un parell d’anys que no han pogut ajuntar prou gent. Però a l’escola, de totes formes, sí ho celebren, alguna vegada fins i tot conjuntament amb l’institut Nicolau Copèrnic i amb l’Espígol, fent cercavila pel barri. Alternativament, un any la disfressa és totalment lliure i, l’altre, temàtica; «aquest darrer va ser modernista», comenta la Paola, tercera integrant de l’actual nucli dur actiu de l’AMPA.
Les altres dos festes grans són per Sant Jordi i la fi del curs. La primera, a més de la celebració, s’aprofita per fer caixa, amb la venda de manualitats: clauers, titelles i ninots. I les flors, clar, algunes també fetes a mà, «tot artesà i econòmic». Amb els diners de la parada s’ajuda l’escola per renovar materials, com ordinadors, o renovar biblioteca.
Finalment, amb motiu de la festa de final de curs, sempre fan tallers i, aquesta vegada només, contracten una empresa per fer una celebració més potent.
Els diners recol·lectats serveixen també per finançar la revista de l’escola, El Mussol, que apareix dues vegades per any. Una a compte de l’AMPA i l’altra de la pròpia escola. La revista fa un relat de les activitats que realitzen els cursos, cada un té la seva pàgina; així com l’associació, amb un resum de les activitats i projectes.
La roba citada al principi, es ven durant tot l’any. Al temps que és motiu d’una activitat solidària, dita «xandall solidari», mitjançant la qual algunes famílies ofereixen equipament en bones condicions a d’altres amb dificultats per compra-lo. «De vegades, la gent a la porta de l’escola ja ho fa això de compartir la roba», relata l’Aida, «tot plegat, el que fem és organitzar una mica això i donar-li impuls».
La maternitat com activisme social
L’activitat de l’AMPA, que ja és bastant fins aquest punt, no s’acaba aquí. Tot i que, com es deia abans, en algunes escoles tot això ni tan sols ho fa l’entitat, sinó que ho realitzen empreses contractades. Allò, però, que només pot fer la pròpia associació és la representació del conjunt de mares i pares en les instàncies de la comunitat educativa i l’activitat organitzativa entorn a les reivindicacions i demandes.
L’Aida, per exemple, participa al Consell Escolar, com a representant de l’AMPA, junt amb 4 representants més escollides pel conjunt de mares i pares. Això, perquè al consell vota i entra tothom, mentre que l’AMPA és una associació voluntària que, en aquest cas, té a l’entorn d’un 40% de famílies associades. «És poc», considera l’Arian, «però és que les famílies van justes, algunes quasi ni poden pagar els materials». Per això també, recorda, cal fer la venda de Sant Jordi i altres activitats.
Reclamen, però, que amb la LOMCE la limitada participació que podien tenir, «ara és redueix a un zero a l’esquerra», emfasitza l’Aida, tot explicant que, abans les direccions del col·legi havien d’aprovar el pressupost amb el suport del Consell, i ara simplement ho aprova la direcció. «El Consell esdevé només espai d’informació».
Altra cosa és que en aquesta escola, asseguren, «no tenim problema ni amb la Direcció ni el Consell». Es discuteix tot el que passa abans pel claustre de professores, dels resultats acadèmics, dels pressupostos, despeses i partides; ajudes externes si les hagués.
En teoria, la comunitat educativa estaria representada en el Consell, l’òrgan de debat i decisió. Ara, amb els canvis LOMCE, des de la visió dels pares al menys, “el Consell ha perdut poder, i la direcció, el director o directora, pot decidir sense més», detalla l’Aida, qui «abans, al menys, podia votar a favor o contra».
Reclamen que amb la LOMCE la limitada participació que podien tenir, «ara és redueix a un zero a l’esquerra»
Can Boada també és món
Com a AMPA participen a la Comunitat Educativa de Terrassa (CET) i a la FAPAC-Terrassa. La CET és l’espai de trobada d’AMPAs, professorat, sindicats d’educació, entitats d’alumnat, escoles bressol, esplais, tot el que té a veure amb educació a la ciutat. Organitza, entre d’altres activitats i mobilitzacions, la jornada reivindicativa anual en defensa de l’escola pública.
La participació a la CET és oberta i lliure, mentre que a la Federació cal ser-hi membre associat, 8 són les associacions que hi participen actualment. Funciona encara un altre grup, que es va constituir amb motiu del conflicte entorn del tancament de Can Montllor, es diu AMPAs en Moviment. Avui, a la pràctica, aquest grup funciona per compartir informació i com a llista de convocatòries i avisos.
Les preocupacions principals i temes d’agenda i debat són: menjadors, tancaments de P3, barracons, noves construccions (4 aules addicionals per les línies excepcionals) per donar cabuda al creixent alumnat de Secundària; tot el referent a les retallades, i la neteja (les treballadores fan menys hores).
«Compartim les problemàtiques i veiem que es generalitzen», destaca la presidenta, matisant que mentre a la CET es tracten aquests problemes generals, a la Federació els més particulars de cada escola.
«Nosaltres volíem sortir de la nostra AMPA i comunicar-nos i relacionar-nos i saber si els nostres problemes eren només nostres aquí al barri o també passava a d’altres col·legis», recorda l’Arian. «Quan surts trobes que tens més avantatges o que hi ha problemes diferents però podem ajudar-nos, perquè jo he passat pel mateix i et puc fer un cop de mà; et falta saber dels altres i conèixer experiència, no sentir-te sola».
Aquesta experiència enforteix el grup, les mares de l’AMPA senten que a escola «la nostra presència crea un ambient especial. Sense aquesta, la connexió amb professorat i direcció no seria la mateixa ni es podrien fer tantes coses, seria en detriment de l’educació de les criatures», conclouen a mode de resum, «i s’està fent amb treball voluntari i encara sense reconeixement, però anem endavant».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari