Aquest col·lectiu pot trobar una amplia oferta en estudis universitaris i formacions especialment segons un estudi fet per una alumna de la UPC.
Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre de persones majors de 50 anys representa el 38,31% de la població catalana. Davant aquesta dada es fan paleses les necessitats i condicions d’aquest col·lectiu, que amb l’augment de l’esperança de vida, és cada vegada més nombrós i quan una persona es fa gran, el cervell necessita estímuls per poder gaudir d’una bona vellesa.
Els programes universitaris per a persones de més de 50 anys van dirigits a un col·lectiu cada vegada més motivat i tenen com a funció, mantenir l’activitat intel·lectual i formativa més enllà de la que s’hagi realitzat anteriorment.
Per parlar d’aquest tema ens reunim amb la Bea Escribano, directora del Diploma “Ciència, Tecnologia i Societat” per a majors de 50 anys de la UPC, i amb la Juana Martín, diplomada en aquests estudis universitaris i que ha fet un treball d’estudi i anàlisi sobre l’oferta d’estudis universitaris i formacions dirigides a aquest col·lectiu.
Quin és l’origen d’aquest estudi?
Bea Escribano: La possibilitat de fer estudis universitaris per majors de 50 anys comença a ser ben coneguda però no hi havia una diagnosi. La Juana Martín es va oferir a fer un altre treball de síntesi i aleshores li vaig proposar. Es va intentar fer a nivell de tot l’Estat, però tot i fer una petita prospecció, la dimensió s’escapava i l’hem fet només de Catalunya.
A l’estudi hi ha moltes hores de feina i de picar pedra per poder fer una comparació de l’oferta formativa, els formats, els preus i com es relacionen amb la universitat, entre d’altres, i així poder-ne extreure conclusions.
Juana, tu ets la que ha fet el treball, i no és el primer d’aquest tipusque fas. Com vas arribar a la universitat i per què fas l’estudi?
Juana Martín: Jo vaig entrar a la universitat quan em vaig jubilar. Havia fet la formació obligatòria i altres cursos per tenir més formació. Tenia companyes que ja havien fet estudis universitaris per majors de 50 i jo tenia clar que quan em jubilés faria el mateix i també tenia clar que seria el Diploma, tant perquè tenia un programa que m’interessava com perquè estava a Terrassa.
Quan arribes a final de tercer, et proposen fer un treball de síntesi, i com que a mi m’agrada fer les coses bé, m’ho vaig prendre com una assignatura més. Em va agradar tant, que li vaig dir a la Bea si en podia fer un altre.
Aleshores, has fet tot el programa sencer?
J.M: Sí. Hi ha companyes que en haver de cuidar els néts feien les assignatures d’una en una, però les que podíem, fèiem el quadrimestre sencer.
B.E: Sí, la UPC ofereix poder fer les assignatures d’una en una a aquelles persones que per horari o altres motius no poden matricular-se el curs sencer. També crec que és important remarcar que poques persones fan el treball de síntesi, és opcional, un fet que s’hauria d’analitzar.
Bea Escribano i Juana Martín. Foto Ana Mesa
Endinsant-nos en l’estudi, l’any 1973, el professor de dret internacional Pierre Vellas proposa la creació de la “Universidad de la Tercera Edad” amb un programa adaptat a les necessitats d’aquest nou col·lectiu, però no és fins als anys 90 que es comença a desenvolupar tant en territori espanyol com català.
J.M: L’any 194 la ONU ja parla del concepte d’envelliment i de l’afectació que té en aquest nou col·lectiu, però no tracta el tema fins més endavant. També hi havia grups, crec que jesuïtes, que feien xerrades, conferències, tallers i seminaris per a la gent de més de 50 anys, però no eren formacions reglades.
És a partir dels anys 70 que a les universitats, no només a les de Catalunya, s’escampa la preocupació per donar sortida a les necessitats que el grup de majors de 50 té. Un exemple el tenim amb el Dr. Joan-Jordi Aragay, Màster-Management per la Universitat d’Harvard i doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, que destaca per l’esforç que va fer perquè es desenvolupessin programes formatius a Catalunya.
Aquesta formació reglada no té el mateix enfocament que els programes universitaris dirigits als joves, sinó que tenen una base més humanista.
J.M: El desenvolupament de les assignatures està enfocat de manera diferent i els objectius són diferents. Nosaltres no ens formem per una professió, ens formem per mantenir-nos actius i aprendre allò que potser no vam tenir l’oportunitat d’estudiar en el seu moment.
Quan parleu d’objectius, parleu de satisfer necessitats. Quines són les necessitats que teniu com a col·lectiu?
J.M: Primer cal distingir entre l’edat legal de jubilació i l’edat real en que moltes persones es jubilen. Llavors, de cop, unes persones totalment actives i capacitades volen fer quelcom que no han fet durant la seva vida: estudiar. Algunes ja han rebut formació, però en forma d’estudis professionals i ara s’enfoquen és a les aficions.
D’altra banda, hi ha la necessitat de mantenir l’activitat mental per poder envellir bé, i alhora l’activitat física que suposa anar i tornar de classe.
B.E: I les relacions que s’estableixen entre els companys i les companyes. Facilita molt les relacions de les persones de diferents àmbits, perquè comparteixen espais i es creen vincles molt importants.
J.M: Hi estic totalment d’acord. Quan et jubiles passes d’un ambient molt actiu i molt acompanyat a un ambient passiu i amb moltes hores per estar sol, i la solitud és un problema. Aquí se t’obre un món; el fet d’assistir a classe et fa arreglar-te i activar-te. Però va més enllà que anar a classe: al matí fem cafè i això ens serveix per quedar per anar al cinema, a una conferència,en resum, a crear un grup d’iguals. Hi ha persones que es converteixen en més que companyes i amb les que comparteixes inquietuds. Fer noves amistats també és difícil quan arribem a segons quines edats. Sense deixar de mencionar la part d’activar-te i connectar-te amb la ciutat.
Una dada curiosa és que si el 38,31% de la població és major de 50 anys això suposen quasi tres milions d’habitants. I la xifra de matriculacions, a falta de dades actualitzades, està lluny de grans percentatges. Creieu que no hi ha prou informació?
J.M: Jo trobo que sí, que qui en busca, en troba. Jo mateixa, tot i tenir-ne per part de les meves companyes, vaig buscar informació i en vaig trobar. Crec que és una qüestió d’ocupar-se’n, de pensar que tens accés a una nova etapa de la teva vida i que tens diferents possibilitats per afrontar-la. Jo personalment escullo aquesta que m’aporta moltes coses.
A més a més, no es necessiten estudis previs, pots escollir fer assignatures, hi ha facilitats de pagament i el preus són en molts casos assequibles. Jo mateixa en faré noves assignatures que apareixen aquest any i, si puc, m’agradaria repetir-ne unes altres.
Una dada que destaca a l’estudi és que el percentatge de dones matriculades és superior als homes.
B.E: En aquest sentit m’agradaria fer un incís, perquè des del Diploma volem enfocar també els estudis a aquelles dones que, per diferents motius, treballen com a mestresses de casa i que no han tingut oportunitat d’estudiar o com que no es “jubilen” no tenen la consciència de que poden estudiar ara. Aquest any hem donat 7 beques a dones per tal que poguessin cursar els estudis.
J.M: Jo crec que el perfil que hi ha, almenys aquí, és d’una dona d’entre 50 i 60 anys que va començar a treballar als 14 anys, que ha estat mestressa de casa, o ha treballat fora de casa, com és el meu cas. Quan acabo la vida laboral, continuo la vida formativa d’una manera o una altra. Jo m’ho passo bé, ara que ja no he que matinar per anar a treballar ho faig perquè m’aporta moltes coses .
Quines conclusions n’heu tret d’aquesta experiència?
J.M: Molt positives, en totes les universitat de Catalunya o Espanya hi ha la possibilitat que qualsevol persona amb temps disponible a partir dels 50 anys, pugi satisfer les seves inquietuds, fins i tot sense moure’s gaire del territori local.
B.E: Veient el cas dels matriculats de curs sencer en el Diploma, la implicació és més intensa i aquest col·lectiu de persones s’identifica amb una promoció i teixeix uns lligams més forts perquè comparteixen experiències i moltes hores amb els companys i companyes. A més a més, a partir de certa edat, conèixer nous amics i amigues amb els mateixos interessos, des de la pluralitat i que convergeixin les mateixes inquietuds pel coneixement, tal i com ha dit la Juana, és difícil de trobar.
Ana Belén Mesa
Deixa un comentari