Ballart: “No tenir cap gran partit per sobre ens permet defensar millor els interessos de la ciutat”

No Comment

«Aquest mandat municipal és una etapa molt diferent, per la llibertat que tenim per decidir aquí», afirma en Jordi Ballart tot comparant amb la seva anterior experiència com alcalde del PSC. «Primen els interessos de Terrassa», subratlla en reclamar «més finançament i competències per a les administracions locals, com és el cas de les residències de gent gran, i la crisi del covid ens dona més arguments», així com en plantejar una eventual «municipalització del SAD i altres serveis, que una gestió pública farien millor». En entrevista amb Malarrassa, l’alcalde la ciutat fa balanç del seu govern. Reconeix moltes mancances i problemes (sobretot socials, pobresa i serveis), al mateix temps que declara tota la disposició d’enfrontar-los. Ell, però, ha estat govern molts anys i ara, tota aquesta rauxa no deixar de produir, com a mínim, algunes descofiances.


Pep Valenzuela/Miquel Gordillo

Imatges de Marc Castellet

jordi_ballart_coral_prodis Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, a La Coral de Prodis.

La ciutat és signatària de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, tot un marc de referència per al govern que compromet a la defensa sense disculpes d’aquests drets. Però la comissió de seguiment manifesta que es vulneren molts drets i que no està tenint resposta a les reclamacions.

JB: És cert que hi ha problemes. La ciutat és gran i el volum d’incidències de vulnerabilitats, segur també d’espais de vulneració de drets i, reconec, que moltes vegades no s’arriba. Per això és molt important que hi hagi aquestes comissions de seguiment i hem de millorar la coordinació i els mecanismes per treballar-hi. Si hi ha algun problema o disfunció en la relació amb aquests òrgans s’ha de resoldre de seguida.

Aquests dies, per exemple, Terrassa sense Murs denunciava que no es facilita l’empadronament d’algunes persones.

Sí, hem detectat disfuncions en el procediment que cal resoldre, perquè l’Ajuntament ha de garantir aquest dret bàsic i fonamental de tothom, també de qui no té domicili fix. Vull dir, però, per ajudar a entendre la situació, que hi havia un acumulat de casos que venen d’anys enrere. Teníem uns 700 expedients el mes de juny, l’octubre havíem baixat a 200. Volem resoldre el problema en les properes setmanes o mesos, encara que és un procés complex en alguns casos, sobretot aquests dits de residència no fixa o estable.

Parles de poc temps i de dificultats, però per qui està patint ja pots imaginar quina dimensió té aquest «poc» temps i les «dificultats»? Costa entendre que les solucions arribin tant tard o no arribin, per què?

Insisteixo en la complexitat. L’administració és molt lenta, els processos demanen complir normatives i les solucions coordinació entre serveis. Ara, la decisió política hi és, i les indicacions que reben els serveis i tècnics és per la màxima agilitat, ho estem treballant i, reconec, hem de resoldre problemes que moltes vegades són només burocràtics. I si les normatives són rígides, doncs cal flexibilitzar al màxim. Tot això hauria de tenir solucions exprés.

Si ha de ser exprés, digues alguna data?

M’arriscaré, volem enllestir per començaments de l’any vinent. El regidor Noel Duque treballa la qüestió, i els serveis tècnics hi han de donar resposta.

De la neteja i la recollida de residus semblaria que ja no es pot dir res nou. Què passa realment?

El problema que tenim és de desinversió durant anys, sobretot des de la crisi del 2008. Es van ajustar pressupostos, especialment de les partides grans, com l’àrea de Territori, on hi és l’empresa Eco-Equip. Això ho estem intentant revertir ara, i avançar amb la càrrega lateral, fer el sistema més eficient, i per això també que hi hagi més recursos humans.

Això no diu massa de nou per un problema tan vell.

Hi ha també un problema especial, les baixes endèmiques a l’empresa. Fa 15 dies teníem 100 baixes, en una plantilla de 350 treballadores. I són quasi estructurals, a banda les del covid-19, unes 22. Estem parlant amb el sindicats, però encara sense resultats. Conseqüència o/i causa d’això, l’empresa treballa des de fa temps sota molta pressió, en condicions molt difícils. En aquest escenari, molt clar, augmentarem la inversió, ja està previst als pressupostos de l’any vinent, per més materials, eines i personal. En els últims 20 dies s’han contractat 100 persones, i de seguida es nota al carrer.

Vull afegir, encara que no sigui disculpa, que no és menys veritat que en els últims anys la ciutat ha crescut i s’ha hagut d’ampliar la recollida sense, però, un augment de recursos. Ara estem estudiant maneres de posar al dia el servei: amb la recollida lateral es pot arribar fins al 75% o 80%, estudiem la recollida porta a porta en alguns barris dispersos, i estem parlant amb ajuntaments propers per veure si es poden fer acords i compartir el servei.
Pel que fa al civisme, estem demanant la responsabilitat de la gent, i en algunes situacions hem decidit posar càmeres (10) i sancions. Perquè encara que sigui una minoria, la veritat és que es fa notar. Per tant, estem a sobre del problema i volem que l’any que ve la ciutat estigui en condicions òptimes, i el problema superat quan acabi aquest mandat. Tenim l’obligació.

Es fan comparacions amb Sabadell, on amb tots els problemes el servei estaria ben millor.

Crec que no es pot comparar així, sense més. Però, sí, aquí hi ha qui diu que una empresa privada podria fer-ho millor, com a Sabadell. Nosaltres volem dir clar que en cap cas, en cap cas!, està plantejada una externalització del servei. L’alcalde que es va deixar la pell per la municipalització de l’aigua i no farà això. Perquè, a més a més, creiem que des del públic es pot gestionar millor i tenir més control i transparència de la gestió. Ara, insisteixo, cal invertir més encara i fer-ho bé. I ho farem.

I del pla de residus i el contracte-programa debatut i aprovat?

Tots dos són instruments importants de planificació que ja estan provats i el full de ruta ho tenim molt clar. La decisió sobre si es manté la Taula renovada o es crea un Observatori, d’acord amb el model del de l’aigua, es va crear una comissió per modificar el reglament de la Taula i, en principi, seria aquesta l’opció.

Des del moviment veïnal i altres sectors es demana l’observatori.

Nosaltres veiem que l’observatori implica infraestructura i despeses extres, i estem valorant que la Taula es pot millorar i ser vàlida. En tot cas, hi ha la comissió que hi treballa.

Un dels gran problemes al país, i específicament a la ciutat, és el de l’accés a l’habitatge, que és un dret fonamental.

Ens preocupa molt. Vull recordar que en èpoques anteriors, jo mateix i la regidora Melgares, vam tenir problemes amb el partit del que formàvem part. Però vam ser dels ajuntaments més contundents en el tema, pioners a Catalunya en obrir expedients sancionadors a entitats financeres per no respectar la funció social de l’habitatge. Vam patir amenaces de les entitats i vam tenir problemes polítics, però ho vam fer. Ara tenim oberts 262 expedients a grans tenidors que no han ofert opció de lloguer social.

Cal dir que la normativa no és prou clara i no ajuda. La nostra voluntat política és de tenir mà dura contra qui no compleix la funció social i arribar a la fase de sancions si no s’ofereix el lloguer social que marca la norma, oferir, no donar. Tenim els expedients oberts i ara ha de ser un jutge qui decideixi. Defensem, en tot cas, que les lleis han de ser més clares i concretes.

En aquestes pàgines es va informar del cas d’una dona que es va quedar fora del pis i que acusà l’Ajuntament de no ajudar-la i, fins i tot, de maltracte.

Recordo el cas, no el detall. Mirem sempre de donar resposta, alguna alternativa, clar que no sempre es acceptada o benvinguda. Tenim recursos d’emergència que s’ofereixen, i els hem ampliat amb la pandèmia. En tot cas, amb relació al cas citat, miraré com ha acabat o com està.

“Analitzem molt seriosament la municipalització del SAD”

La setmana passada la Consellera de Salut va faltar a una trobada a Terrassa. Les entitats socials valoren el posicionament de l’Ajuntament, però demanen resultats concrets en les diferents reclamacions.

Aquest mesos ens hem trobat amb situacions molt complicades i hem col·laborat amb les autoritats sanitàries, amb el Departament, per anar aplicant totes les indicacions. No hem fet partidisme, hem col·laborat amb el Govern. Però s’han produït situacions complicades, que deixen veure les conseqüències de les retallades de l’època del conseller Boi Ruiz (govern Artur Mas), el sistema públic de salut va quedar tocat.

Després, tenim el tema Mútua, que necessita un capítol a part. La nostra posició com a govern és molt clara: estar al costat de la ciutadania organitzada que reclama les millores del sistema. Crec molt positiu que els dos comitès d’empresa (CST, Mútua), hagin anat de la mà amb la ciutadania i les entitats com la Marea Blanca. Això dona molta força, i l’administració local també hi fa costat. Vam enviar al gabinet de la Consellera de Salut el manifest de reivindicacions. Ara s’han compromès a fer una reunió d’aquí un mes i revisar punt per punt el manifest.

Com a vicepresident del CST no pots fer res?

La veritat és que la part municipal és un 40% del total. I això permet poc. Ets una minoria. Com alcalde es pot tenir relació bilateral i defensar interessos de la ciutadania, que no coincideixen de vegades amb els defensats al CST, la patronal diríem. Ens hem trobat votant contra els comptes de la Generalitat, però el 60% acaba imposant-se. Demanem que el comitè d’empresa, la representació de les treballadores, tingui lloc, per estatuts, en el consell de govern del CST. De fet, ja havien ocupat la plaça de l’Ajuntament en l’anterior mandat, però ara volem que tinguin lloc com a comitè.

jordi_ballart_coral_prodis2


Els Serveis Socials s’han vist desbordats. Però el problema ve de lluny, tal com posa en evidència un informe de CCOO fet públic l’estiu passat, on es demanaven importants reformes dels serveis.

En aquests mesos, aquests serveis han hagut de treballar en condicions molt complicades, amb molta tensió, i hem de valorar moltíssim l’enorme esforç, gens fàcil, perquè al final es basen en mirar la gent a la cara, en una atenció personalitzada, i això ha estat molt difícil o impossible amb atenció telefònica. Però pel que fa a les ràtios d’atenció, estem per sobre del que marca el contracte-programa de la Generalitat, i s’han contractat més persones temporalment.

D’altra banda, les treballadores municipals han hagut d’atendre moltes demandes i incidències que corresponen a altres administracions, del servei d’ocupació, de la Generalitat… Perquè alguns punts d’atenció d’altres administracions han estat tancats o no agafaven el telèfon, i la ciutadania va a parar on li agafen. Això ha intensificat molt més la feina i creat problemes.

L’informe de CCOO, com he dit, ja posava problemes de més llarga abast sobre la taula en relació amb la situació de les treballadores i no han tingut resposta.

Concretament, ara aquest informe no et sé dir. No penseu que llenço pilotes fora. Estem treballant per adaptar els serveis a la situació tan excepcional dels darrers 8 mesos que, en definitiva, ha acabat de posar en evidència moltes mancances que hi havia, i una d’elles la situació de recursos humans i treballadores dels serveis socials, ara es el moment que tots aquests temes els abordarem.

En aquest mateix Malarrassa vam mostrar la situació molt greu de l’assistència domiciliària (SAD). Per què l’Ajuntament permet aquesta situació?

En aquest cas, ho dic molt clar, la pandèmia ha posat en evidència moltes: la primera, que les empreses que gestionen el servei prioritzen el benefici empresarial en lloc de l’atenció a les persones, ni de les més vulnerables. Estem analitzant molt seriosament la municipalització del servei o, és una altra possibilitat, que ho gestionin entitats del tercer sector de la ciutat, en tenim algunes de molt potents. La proposta està sobre la taula. De cara la pròxima pròrroga o licitació, al març del 2021, ja hauríem de tenir definit un nou model.

Habitatge: el govern treu pit, però no arriba.
Sanitat: amb la ciutadania i les treballadores.

Hi ha pendent també el resultat i propostes de canvi, si s’escau, dels llocs de treballs i funcions al conjunt de l’estructura municipal, el dit Fem Ajuntament.

Sí, ja està molt avançat. S’han donat resposta a centenars al·legacions de treballadores, i s’està valorant econòmicament quin seria l’impacte dels canvis en els llocs de treball. S’està fent tot amb la part social, els sindicats. Ara, donades les circumstàncies, no podem tancar el tema, però al llag del mandat ho farem.

Pel que ja es pot veure, creus que hi haurà canvis?

Molts. Gairebé tots els llocs de treball a l’Ajuntament, que en són molts, tenen una valoració diferent de la que hi havia. L’última s’havia fet cap al 1996, han passat molts anys i han canviat molt les coses. Però, com he dit, ho estem pactant tot amb la part social.

jordi_ballart_coral_prodis3


Pla de Xoc i teletreball

L’impacte de la pandèmia ha obligat a ajustar tots els plans. L’Ajuntament va aprovar un «Pla de Xoc» de mesures socioeconòmiques. Com s’està desenvolupant?

D’entrada cal tenir clar que la pandèmia no s’ha acabat. El juliol passat s’aprovà un pla tot pensant que la pandèmia s’acabava, però estem en la segona onada i ja es preveu una tercera. L’emergència i la provisionalitat, per tant, són ara la norma. El cost de la crisi, llavors, es calculava en uns 11 o 12 milions d’euros, ara ja ho és de 20 milions. A grans trets, uns 10,3 milions menys d’ingressos i 9,64 milions de despeses per les actuacions de crisi; representa un 20% dels pressupost.

El que plantegem, com a govern, és que el millor pla de xoc serà el pressupost del 2021, actualitzant les mesures del document de juliol, com són bonificacions a sectors i situacions que s’han agreujat, i incloent-hi més col·lectius afectats. En aquest context, la flexibilització de les normes fiscals feta pel govern de l’Estat permet fer un pressupost amb la prioritat claríssima del suport als sectors més afectats i la reconstrucció. Això ens ha obligat a canviar les prioritats del programa de govern, que tindrem a punt a mitjans de l’any vinent.

Va sorprendre una despesa molt gran per reestructuració de la feina a l’Ajuntament, per fer teletreball des de casa.

Aquest és un dels extres. El teletreball ha revolucionat l’administració pública, no només l’Ajuntament de Terrassa, i ha exigit una despesa molt gran en tecnologia. Ha canviat molt la dinàmica de treball. Hem tingut fins al 85% de la plantilla fent teletreball, i això té un cost no previst. D’entrada, és positiu que permet i ajuda a la conciliació treball/família. Però té inconvenients importants, com l’atenció dels Serveis Socials, de cara al públic. En tot cas, és clar que ha vingut per quedar-se. Els canvis afectaran la mobilitat i els horaris, i crec que serà positiu, però té un cost, més encara quan s’ha d’implantar d’un dia per l’altre.

Algunes treballadores es queixen d’una manca de criteris, ja que van haver de tornar als llocs de treball després de nou tornar al teletreball.

Això respon a la dinàmica en molts moment incoherent de les mesures que han pres altres governs i que hem hagut de complir. Un dia era A i l’altre B, hem patit la manca de definició, i això ha tingut conseqüències; segur que ens hem equivocat, fruit de tot plegat. També per no saber com gestionar una situació tan excepcional, és veritat. Mireu només un detall: tenim programada la cavalcada de Reis, que molts ajuntaments ja han anunciat que no la faran; nosaltres volem fer-la, però encara no sabem si podrem fer-la o no, segurament haurem d’esperar fins a l’últim moment…

En l’àmbit, de la cultura, el cop ha estat terrible, com heu afrontat la situació?

A Terrassa, que té moltes entitats i persones, artistes… ha estat un cop molt fort, malgrat que hem intentat adaptar les activitats tot el possible a les mesures de seguretat i prevenció. S’ha reprogramat el que no es podia fer i volem mantenir les subvencions. S’ha fet un gran esforç per reinventar activitats importants, amb més o menys èxit, com el festival de jazz, la Festa Major confinada, que va ser molt qüestionada, però que vam voler fer també per ajudar el sector cultural; i les temporades artístiques com el TNT. Hem volgut ajudar també l’oci nocturn amb la fiscalitat, que té molt a veure amb la cultura. Però, certament, tot plegat és molt difícil, inèdit i encara sense saber quant de temps d’excepcionalitat tenim pel davant.

jordi_ballart_coral_prodis4


La participació ciutadana no acaba de trobar els caminsSobre el paper hi ha moltes eines i espais de participació ciutadana, però moltes entitats reclamen que no decideixen res…

Jo afegiria encara que hi ha molts espais i òrgans i canals de relació amb l’administració que no s’utilitzen. Potser caldria preguntar a la ciutadania si calen tants espais i mecanismes. Una tasca, en tot cas, és la d’informar bé de tots aquests espais. Per exemple, aquesta setmana hem començat unes audiències públiques per parlar del pressupost. Potser no són espais massa atractius, i tot virtual, més complicat encara. De totes maneres, una eventual reflexió sobre la qüestió s’hauria de fer conjuntament amb la societat civil organitzada.

El canvi en els Consells de Districtes, abans informatius però que ara tenen partida pressupostària i decideixen, sembla que és molt ben valorat i pot indicar el camí per avançar. Com el Consell de Solidaritat i Cooperació Internacional, on les entitats que participen valoren els projectes i decideixen quins subvencionar. Models, crec que n’hi ha. D’altra banda, hi ha vies i canals de comunicació informals pels quals ens arriben propostes i peticions i que són espais útils, no estan establerts però funcionen, com ara trobades amb comunitats de veïns.
Molta gent, així mateix, no vol o no pot dedicar-hi temps i et diuen que t’han votat perquè realitzis el programa amb el que t’has compromès, que ja t’han votat i que ho facis tu.

 

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75