Banc Obrer Solidari d’Aliments: Autoorganització als barris contra la fam

No Comment
Grup de recollida d’aliments a Terrassa. Foto: Bosa

Terrassa Industrial, futbol feminista, antiracista i anticapitalista, l’equip de futbol està dintre del projecte del BOSA. Es tracta de dos projectes solidaris, i els usuaris d’un i altre són les mateixos persones.

Pep Valenzuela

Recentment, ha estat notícia l’acció de neteja del parc d’skate del barri de Sant Llorenç per part d’un grup de veïnes acompanyades per voluntàries del Banc Obrer Solidari d’Aliments (BOSA). L’activitat d’aquest grup d’activistes a la ciutat, tanmateix, va començar fa alguns anys i es proposa com a objectiu prioritari, tal i com indica el nom, fer funcionar un projecte autogestionari de recollida i distribució d’aliments per part de famílies i persones amb necessitat. Impulsen, al temps, un club de futbol a Ca n’Anglada, amb el nom de Terrassa Industrial, i aquesta és ja la tercera temporada.

L’origen del moviment, explica la Lucia Gómez, formada en Dret i màster en Política, està a Madrid, l’any 2015, on veient la necessitat de molta gent als barris populars, veïnes i col·lectius de joves van començar a treballar juntes, amb el suport d’una anomenada Coordinadora de Lluites Socials. Van crear el BOSA i l’experiència s’ha estès a ciutats d’almenys unes 20 províncies de l’Estat, entre les quals Terrassa.

«Neix com a resposta a la misèria que ens porta el sistema als barris», explica en Sergio Morata, treballador del tèxtil i voluntari també d’aquest banc. «Però la nostra proposta es contraposa als bancs d’aliments tradicionals, els agrupats a la Federación Española de Bancos de Alimentos (FESBAL), amb Càritas, Creu Roja, perquè no creiem en la caritat, creiem que cal organitzar aquestes persones, que facin els sus propis col·lectius i puguin cobrir les seves necessitats sense la caritat d’altres».

No acaba aquí la crítica, però, perquè, afirma la Lucia, «l’activitat dels bancs d’aliments tradicionals és un negoci comprovat, tenen grans juntes que cobren molts diners, i a la junta directiva de la FESBAL hi ha molta gent de l’Opus».

Una denúncia que va en la direcció del que afirma l’investigador Albert Sales: «De ben segur que milers de famílies en situació de pobresa també se’n beneficiaran puntualment, però per qui el Gran Recapte és com manà caigut del cel és per Carrefour, Mercadona, Caprabo (Eroski), Lidl, Aldi… El que es recull a la sortida dels establiments no són donatius de l’empresa sinó productes que la ciutadania compra passant religiosament per caixa, així que voluntaris i voluntàries animen a les persones que van a fer la compra a gastar més del que tenien pensat per solidaritat amb «els pobres».

La feina d’aquest banc obrer, explica Lucia, va començar al barri de Ca n’Anglada, amb les famílies del club de futbol Terrassa Industrial, «un club de futbol solidari», que començà a jugar a les instal·lacions de l’escola Agustí Bartra. A més, algunes d’aquestes famílies també participaven al Colectivo Sin Vivienda, amb seu també al barri.

Algunes de les persones voluntàries del BOSA havien participat abans en grups de barris de Barcelona, on ja funcionaven iniciatives com aquesta.

Ara, en tot cas, el barri d’activitat principal és Sant Llorenç. Declara en Sergio que veuen molta necessitat i «moltes famílies que poden necessitar el nostre ajut». És per això que s’animaren a convocar les famílies i organitzar trobades de veïnes, primer, per la recollida d’aliments, però també per organitzar activitats adreçades al jovent, concerts i, fins i tot, la ja famosa neteja d’espais del barri on sembla que l’Ajuntament no arriba.

Explica Lucia que ha participat bastant veïnat. Son unes 25 famílies les que organitzen la recollida i distribució d’aliments, i compten amb el suport d’una vintena de persones voluntàries, que participen de la mateixa manera que les famílies. «El model d’organització és una assemblea permanent de famílies i voluntàries», diu, i afegeix que un petit grup de més implicats fa la feina d’organització, logística i eventual paperasa, «però tot es decideix en assemblea».

D’altra banda, el cert és que es veuen molt sovint, perquè la recollida es fa cada dissabte, mentre que l’entrega a les famílies cada dos diumenges. Només reben aliments les famílies organitzades.

La recollida d’aliments es fa a les portes dels supermercats. Explica la Lucia que han enviat cartes de presentació als responsables dels supers en el barri, i que, normalment, no els volen a les portes. «Sorprenentment, l’únic establiment que s’ha mostrat col·laborador ha estat el Mercadona, la resta ens han rebutjat amb la disculpa que no pertanyem a la FESBAL, i que ja tenen convenis amb Creu Roja o Cáritas». Els grups de BOSA, de totes formes, es posen a la via pública, a prop de les entrades, i fan la tasca, amb les taules, pancartes i distribució d’octavetes.

L’activitat del BOSA al barri ha tingut, afirmen, bona rebuda i ho confirmaria l’èxit de la recollida i de les accions de neteja i altres. La relació amb l’AV no és bona, assegura la Lucia. Encara no haurien pogut trobar-se amb representants de la mateixa. En tot cas, entenen que no poden esperar i que cal continuar fent activitats solidàries.

Ara, a més, les voluntàries del banc obrer es plantegen la necessitat d’intervenir per resoldre altres necessitats, sobretot habitatge i treball, explica en Sergio, «perquè la gent que necessita aliments sol viure situacions crítiques em general». Per això, per exemple, la col·laboració de BOSA amb el Colectivo Sin Vivienda. Pel que fa al treball, informa, s’està creant una assemblea de treballadors per donar suport els sindicats i les lluites.

D’altra banda, com a BOSA han col·laborat amb el Kasalet (casal okupat autogestionat), amb el Casal l’Atzur, la Coordinadora Obrera Sindical-COS i a la festa major alternativa; també a l’assemblea de grups feministes.

Terrassa Industrial, futbol feminista, antiracista i anticapitalista

L’equip de futbol està dintre del projecte del BOSA. Es tracta de dos projectes solidaris, i els usuaris d’un i altre són les mateixos persones.

P.V.

Aquesta serà la tercera temporada de participació a la lliga del Consell Esportiu Comarcal, una lliga de col·legis i casals, de Terrassa, Rubí i Sant Cugat. El Terrassa Industrial és l’equip de Ca n’Anglada, «però sense subvencions de ningú, l’Ajuntament ens la va denegar», afirma la Lucia.

La temporada passada tenien 5 equips, tots mixtes, en les diferents categories: benjamí, aleví, cadet (només es van apuntar nois), infantil (només s’apuntaren noies), la majoria són veïnes de Ca n’Anglada, però també n’hi ha d’altres barris, i una mica de tots els orígens i procedències. Aquest, de fet, és un dels objectius del projecte, explica la Lucia, «lleure saludable i integració social; som un club anticapitalista, feminista i antiracista».

Havien tingut un total de 60 fitxes del Consell, entre jugadores i entrenadors. Aquesta temporada però, sense subvenció de cap mena, subratlla, els voluntaris no s’han pogut quedar i ara tenen només un equip. Els voluntaris eren quasi tots pares dels usuaris que feien el curs gratuït de formació del Consell. «Però aquesta temporada alguns pares han començat a treballar i els més joves, si no hi ha calés, al menys 50 euros al més…»

Les noies i nois que juguen paguen 30 euros per temporada, «no podem cobrar més, la gent no té diners ni per a una activitat extraescolar», informa la Lucia. De part de l’Ajuntament, com s’ha dit, n’hi ha poc suport. Per començar, cap ajut econòmic, però des del servei d’Educació els permeten utilitzar la pista de l’escola Agustí Bartra, amb el vistiplau de la direcció de la mateixa, encara que només dos dies per setmana.

L’equipament no és propietat del jovent que juga, sinó que s’aprofita de temporada a temporada. Les samarretes les paga el club al Consell, que els fan una tarifa com si fossin centre escolar, 7 euros per jugador, 30 per equip; amb la resta dels ingressos per fitxa, 30 euros per any i jugadora, compren material. Complementen els ingressos amb sortejos.

A l’organització habitual en la majoria de clubs, junta de gestió, el Terrassa Industria Futsal afegeix una assemblea de pares i mares per decidir allò més general i important, encara que «no tenim molt èxit, la participació és escassa», confessa la Lucia, «però mantenim l’esperit assembleari».

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre