Multiètnic i multicultural, el barri de Ca n’Anglada té els ingredients i el potencial per superar amb la creativitat, imaginació i força moral conjuntes de les diverses poblacions que hi conviuen les dificultats viscudes en aquests anys agitats, especialment durs durant el temps de la crisi, l’Administració també podria fer un cop de mà.
El pla de barris a Ca n’Anglada va demostrar que amb voluntat política i recursos es poden resoldre problemes i fer barri i ciutat. Les persones a l’associació veïnal ho comenten i ho recorden amb satisfacció: «Era un bon pla i es va fer bé. En el tema urbanístic quedà bastant bé, en el social també, però calia continuar», lamenta quasi malenconiós en Felipe Arenes, llavors president de l’AV i avui vocal de junta.
En aquest punt canvia l’ànim de les activistes. En Manuel Medina, que acaba de deixar la presidència de l’entitat, però continua de vocal, sentencia sense matisos que «la situació del barri és la mateixa de fa 3 anys, o sigui fatal». A Ca n’Anglada hi ha la sensació, al menys la gent de l’associació així ho copsa i ho viu, que el govern local ha deixat podrir-se els problemes del barri després que acabessin els recursos i mitjans que havia posat en marxa el citat pla.
En Medina ho resum així: «Tenim una administració que no vol fer cap projecte de futur pel barri, que és una reclamació que li fem des de fa anys. Perquè sense un futur clar, una perspectiva, si no saps on vols anar, no saps ni cap a on anar ni quins mitjans posar». Afirma, a més, que «incomprensiblement, el comportament de l’Ajuntament ha estat aïllar-nos, conversa poca, ni escoltar».
La Loida Penedés, elegida presidenta en l’assemblea del passat febrer, apunta que la problemàtica actual que més preocupa el veïnat, o al menys les persones associades, és «un incivisme creixent» a places com la del Treball i el carrer Santa Cecília. Argumenta que van tancar la piscina, fa més de de 4 anys, i no s’ha tornat a obrir. Al principi, diu, dubtaven dels motius exposats per l’Ajuntament, però avui tenen clar que l’única raó va ser la incapacitat o dificultat per controlar l’inicivisme a la mateixa. Darrerament, es va afegir en aquesta problemàtica el conegut com a «mercat de la misèria», un basar improvisat al carrer cada dia a les 19 hores.
Es planyen també, des del 2012, de la retirada de la línia 11 de bus, que passava per dintre del barri i avui només per l’avinguda de Barcelona.
Manuel Medina, vocal, i Loida Penedés, presidenta, a la seu de l’associació veïnal de Ca n’Anglada. Foto: PV
Finalment, afegeix encara en Medina, hi hauria un greu problema de «segregació escolar i necessitats especials educatives no ateses» al col·legi Antoni Ubach. Cita i es recolza en un estudi de finals del 2013, realitzat per un grup d’alumnes de Sociologia de la UAB, dirigits pel prestigiós professor Xavier Bonal. Tot i concloure l’estudi que «és evident la crítica situació que viu el centre educatiu», l’Ajuntament, destaca en Medina, «es limità a dir que l’estudi el van fer estudiants, i no va fer res, fins ara».
«Incomprensiblement, el comportament de l’Ajuntament ha estat aïllar-nos, conversa poca, ni escoltar», diu Medina
Recordant experiències del pla de barris, en Felipe considera que «el pla de futur necessitaria un anàlisi de les comunitats veïnals. Explica que des de l’AV van iniciar-ho i dos membres de la junta van arribar a fer un curs de mediació, ara dit facilitador de convivència. Va ser durant el 2013. Llavors president, en Felipe afirma que la informació «es va traslladar tota a l’ajuntament, que la va agafar i va començar a treballar el tema. Però sense convocar l’AV».
També amb el pla de barris en el record, en Medina creu «urgent la presència d’educadors de carrer». «Els infants van tot sols», argumenta «i es posen als contenidors, llencen pedres; i si busques els pares no hi són, estan sols».
La nova junta proposa una nova empenta
Na Loida, com a nova presidenta de l’entitat, anuncia que el primer que farà és demanar una reunió amb l’Ajuntament per «replantejar l’agenda de treball i veure què podem fer» amb les propostes comentades al principi.
Amb més de 500 persones associades, l’entitat veïnal va elegir una junta de 15 membres que es reuneix setmanalment per tractar tots els temes del barri , queixes i problemes que les veïnes plantegen. Funcionen de forma permanent les comissions d’urbanisme i la social i d’educació.
D’altra banda, participen activament en el treball de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT), en diverses comissions de treball de la mateixa; i també a la Comissió per la Neteja de la Riera de les Arenes, a la Taula de l’Aigua i al Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana (CEAC) de recent creació. Pels propers mesos, anuncien, així mateix, un cicle de conferències sobre: aigua, seguretat, informació i mitjans de comunicació.
El barri compta amb un percentatge de població vinguda d’altres països del 38%. Aquesta proporció arriba al 80% en la zona nord.El pla de barris com a referència
El pla de barris com a referència
Si hi va haver pla de barris a Ca n’Anglada és perquè la situació al mateix arribà a un nivell de dificultat suficient com per endur-se, pel davant d’altres indrets, els recursos que en aquell temps destinà la Generalitat per a la recuperació de determinades àrees urbanes al país.
De Ca n’Anglada s’ha dit que el nom «és sinònim d’immigració», en una obra d’historiadors locals sobre el període 1975-1995. La història posterior no ha fet més que accentuar i renovar la força d’aquesta apreciació.
El barri encara lluitava pels equipaments públics i altres necessitats del barri, com la piscina i el poliesportiu, recorda en Felipe, quan s’inicià l’arribada de l’important flux migratori que va donar nova cara a la zona. Tot plegat, molt ràpid i sense cap mena de previsió ni planificació des de les administracions públiques.
Fet contrastat és el recanvi d’una bona part de la població que havia anat fent el barri des dels anys 50 fins els 70, la primera gran arribada de migrants, per les persones nouvingudes dels 90 i següents, sobretot en determinades zones.
Avui, el barri compta amb un percentatge de població vinguda d’altres països del 38%. Aquesta proporció arriba al 80% en la zona nord. Un altre aspecte d’aquests canvi població, és el relacionat amb l’edat. La majoria de joves són nouvingudes o els seus infants. Segons els membres de l’AV, la mitjana d’edat entre la població autòctona, nascuda al barri o de la primera onada migratòria, estaria entorn dels 64 anys.
Amb aquest escenari de fons dibuixant-se, l’any 1999 va tenir lloc el tristament famós episodi d’enfrontaments i agressions racistes que, segons en Medina, «marca un abans i després en la història del barri». Tot i l’estigma amb que va quedar marcat, la realitat ha anat desmentint, com a mínim, un cert catastrofisme o perspectiva tremendista que des d’alguns sectors es pretenia imposar. El que no vol dir, òbviament, que no hi hagi problemes, ni que, en la línia d’allò que denuncien des de l’AV, si des de l’administració local no es pensa ni treballa pel futur amb un projecte i mitjans adequats, no pugui haver-hi d’altres.
Aquest any passat, des de l’AV es portà una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya sobre els dits problemes d’incivisme, específicament a la plaça del Treball, amb signatura de la Síndica de Terrassa, que ho va recollir i advertia a la seva darrera Memòria, i de 400 veïnes i veïns.
D’acord amb en Felipe, que viu al barri des del 1978, és molt clar que «no s’ha produït cap mena d’integració entre les comunitats», considera fins i tot que porten «vides paral·leles». En Medina explica que han intentat parlar amb l’Associació Cultural Musulmana i que van arribar a fer un text conjunt per la festa major del barri, en castellà i àrab. Però la relació no va tenir continuïtat.
Tanmateix, la recent celebració de la Fira de l’Oliva, per segon any consecutiu, amb fort impuls de l’associació de comerciants del barri i participació del conjunt d’entitats, també l’AV, mostraria, que hi ha espai per parlar i fer coses conjuntament.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari