El relat de vida de les persones i les entitats del barri produeix ràbia i admiració. Mentre altres barris i indrets de la ciutat han rebut atenció i recursos, a Can Tusell han fet vida com han pogut. Aquí hi ha alguns dels índex més greus i preocupants d’atur, drogodependències i marginació. Els projectes de desenvolupament urbà i social han passat de llarg, només han deixat la caserna dels Mossos.
Juan Carlos i Ana Belén, coordinador dels horts i presidenta de l’AVV de Can Tusell, a la plaça del barri. Foto PV
«La situació del barri ara és d’abandonament total», sentencia la presidenta de l’AVV de Can Tusell, Ana Belén Caro, afegint de forma molt crítica que «és pitjor encara perquè la gent tampoc no fa per mantenir-lo». Reconeix, de totes formes, que sí n’hi ha participació i interès, tot agraint el suport de la gent de l’esplai La Fàbrica.
El canvi en la trajectòria de la línia bus, que abans arribava a la part nord del barri, ha deixat més abandonada aquesta àrea. «Es van limitar a informar-nos, ni consulta ni res. Vam fer una reunió amb TMESA i el regidor Marc Armengol, en pla hi ha això i punt! No podeu fer res». Va ser abans de les vacances. Llavors no va passar res, poca gent ho va saber, però quan les van retirar, ja al setembre, es van fer una assemblea especial.
Després de gestions i reunions, l’ajuntament acceptà la proposta de l’AVV per fer que el bus que arriba al Pla del Bon Aire, justa a l’altra banda de la carretera de Matadepera, arribés fins a dalt de tot, on hi ha el pas de vianants i semàfor, a l’alçada de la caserna dels Mossos d’Esquadra.
De totes formes, reclamen, a mig camí entre aquest pas i el de l’avinguda Béjar, a l’alçada del col·legi Pere Vives, un altre pas, de manera que les persones que van a escola no tinguin que baixar o pujar fins als extrems per poder creuar.
Fem Dissabte
Emergències a banda, l’AVV manté el seu programa d’activitats, on no falta la festa major del barri. Però abans, al mes de maig pintaran els sòcols i baixos dels edificis, «són de formigó i ara estan molt bruts, de color gris», explica l’Ana, «les pintarem entre totes les persones en una jornada que en diem Fem Dissabte». Aquesta, aclareix, és una activitat ja tradicional.
Convoquen totes les veïnes i veïns, cada un fa un tros. «Normalment es fa per netejar», matisa en Joan Carles, vocal de la junta i marit de l’Ana, «però aquest any ens interessa pintar, perquè està molt brut, cal donar una mica de color». Això, afegeix, entusiasma els infants, que inciten la resta».
Relacionat amb el manteniment de l’espai, però amb repercussions de molt més llarg abast, recentment van aconseguir que l’Ajuntament canviés els murets/separadors que hi havia als patis interiors dels edificis per baranes de ferro. Va ser la primera reclamació de la junta nova. «Els murets d’obra feien molts amagatalls i els ionquis imagina’t», alerta l’Ana. «Pot sembla poca cosa, però és un abans i un després», afegeix en Joan Carles, «però ha baixat moltíssim el consum en el barri». «La gent ens truca per agrair», diu encara l’Ana.
Horts urbans
Allò, però, que darrerament més els alegra és la feina amb els horts urbans. «Sí, fixa’t que quan han d’ensenyar un hort vénen a mirar aquest», s’enorgulleix l’Ana. El projecte es va pensar amb l’anterior junta, però es va posar en marxa fa només un any i mig.
A l’espai n’hi ha 13 parcel·les que s’entreguen per un temps de 5 anys. El terreny va ser cedit per l’Ajuntament. Era l’espai on s’havia guardat la maquinària de les obres, estava tot ple de formigó, recorda en Joan Carles, coordinador del projecte. En aquests a prop de dos anys les coses han anat molt bé, tan que «hem demanat el terreny que hi ha al costat, i hem de fer projecte per ampliar».
Les directrius bàsiques per gaudir d’una parcel·la són: primer, treballar amb regularitat, qui no treballa fora. Assistir a les reunions, i no es pot faltar a tres seguides. Respectar el treball de les altres persones, si s’agafa algú robant, fora. Cada mes hi ha reunió de les 13 responsables de les respectives parcel·les. L’esplai La Fàbrica té una parcel·la especial, on treballen els infants. Ara hi ha uns 9 que esperen per tenir-ne. Cada família o grup que conrea es queden el producte, però tot és ecològic, sense productes químics.
La responsabilitat és de l’AVV, «però volem que en el futur, si hi ha ampliació, es crei una junta i que sigui autogestionat», explica l’Ana, «que un portaveu vingui a l’AVV per mantenir connexió, però sobretot que sigui el mateix personal que s’ho faci».
Treballant per una ràdio i la dinamització comercial i social
Petites coses que la perspectiva global de vegades no permet veure, però que mostren una altra realitat o, com a mínim, altres cares de la mateixa. Un grup de joves reprèn ara les emissions de la ràdio del barri, Ràdio Can Tusell. En Quim, el David i la Maria, després de mesos de pensar-hi, decidiren passar a l’acció i posar en marxa novament aquest mitjà de comunicació veïnal.
«Estem elaborant un projecte de ràdio social», explica la Maria, membre de l’esplai La Fàbrica. Preparen la gravació d’una sèrie de programes que es podran escoltar connectant-se a la web de la Ràdio.
Sala de la ràdio Can Tusell. Foto PV
Peça clau de l’equip és en Quim, jove monitor de l’esplai, cantant del grup Sinèrgies, de hip-hop, i voluntari en el projecte d’horts urbans del barri. A finals de gener anuncien l’entrada en acció del blog de la ràdio, i a principis de febres l’estrena dels programes de prova.
Òbviament, el hip-hop tindrà un espai destacat, però no faltarà diversitat d’estils. Entre altres, es prepara una bona programació de ritmes llatins i afro-cubans. Amb la participació de l’AVV, preparen uns tallers de ràdio per a joves, que permetrà l’aprenentatge dels elements bàsics per treballar en l’estudi de gravacions i emissió, obrint així aquest espai a la participació i col·laboració per enllestir un més ampla i rica programació.
No més locals buits
Un altre projecte que aixeca expectatives, tot i la manca de recursos econòmics, és el de promoció de l’obertura de negocis i comerços. Des de l’esplai i l’AVV volen incidir en aquest problema de Can Tusell, que s’ha quedat sense vida comercial. Les botigues i negocis van anar tancant com a conseqüència, principalment, de les crisis i el deteriorament de les condicions de vida.
«Entenem que no es tracta de fer d’administració de finques», explica la Maria, responsable de la coordinació del projecte, «sinó de promoure un diàleg i acord entre les persones propietàries dels locals i la gent interessada en obrir algun negoci, tot entenent la situació del barri i la necessitat de promoure una dinàmica de relacions socials nova».
El gent del barri necessita aquests comerços i serveis, hom parla per exemple de forn o tenda bàsica, i moltes persones poden trobar una activitat d’auto-ocupació. Mentre cerquen suport de l’Ajuntament i altres entitats, ja tenen avançades les converses per obrir un parell de locals, al temps que la llistes de persones interessades creix.
“L’atur estructural és aquí”
Can Tusell va néixer als primers 1980, una gran promoció de protecció oficial, 800 habitatges amb opció de compra i lloguer. La Pepa Alarcon, una de les creadores de l’esplai La Fàbrica, que ha estat una institució molt important al barri, va arribar al barri el 1986, on «hi havia una singularitat de persones», recorda, «tothom que venia era perquè vivia una situació familiar, econòmica i social difícil».
L’estructura del lloc era maca, recorda, però amb molts problemes socials. «Quan es parla d’atur estructural i desigualtat, aquí era un punt de concentració, nosaltres ho teníem tot», això la va animar a buscar l’AVV. Després, davant problema dels infants al carrer, participà amb un grup de joves ja en marxa en la creació d’un l’esplai, a l’any 1989, al carrer, un grup de voluntàries. «Ho vam començar tot de zero», explica, «en ambient d’influències negatives, havíem de netejar les places de les xeringues, era una època dura de drogues amb totes les conseqüències».
Can Tusell, en el plànol i projecte urbanístic devia estar molt bé, però a l’aïllament físic, s’havia de sumar al principi l’absència de transport i escola, que es van haver de guanyar amb mobilització i protestes. D’altra banda, el propi barri és dividit molt clarament en dos parts, tallades per l’avinguda Béjar, la part «de dalt» i la «de baix», que en diu la gent.
Tot i viure una situació molt semblant, mentre la part sud està a tocar de Sant Pere Nord, amb l’avinguda Francesc Macià, important eix comercial, la part nord queda lluny de tot, i ara sense parada de bus. Com que l’únic comerç que funciona ara en aquests carrers és la farmàcia, els veïns i veïnes, sobretot la gent gran, viuen el citat aïllament de forma especialment greu.
Els debats i conflictes entorn a la instal·lació de la caserna del Mossos d’Esquadra, primer, i de l’església evangèlica van ser viscuts com a possibilitats per millorar mancances o deficiències estructurals. «La gent i l’esplai també, volíem que aquí es fessin habitatges i equipaments que ajudessin a dinamitzar el barri, però no va ser així».
Sorprenentment, l’administració local no ha estat capaç de donar assistència ni bastir en tots aquest anys cap projecte de futur pel barri. Les veïnes i veïns han tingut que crear les seves alternatives en mig d’aquest «abandonament».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari