Carta oberta de la Taula de l’Aigua a Mina

No Comment
La Taula de l’Aigua ha volgut rebatre a Marià Galí, president de l’empresa MINA, una carta seva publicada recentment al Diari de Terrassa. En la seva resposta, la plataforma ciutadana afirma que en cas de municipalització del servei de l’aigua, que finalitza a finals de 2016, “els treballadors de l’empresa mantindrien els seus llocs de treballs i les seves condicions econòmiques i laborals.” A la vegada, volen fer constar que les multinacionals com ara Agbar controlen el preus dels seus serveis del tal forma que els ciutadans “acaben pagant molt més per la factura que si aquest fos públic.”

Resposta de la Taula de l’Aigua de Terrassa a l’opinió del senyor Marc Galí

En relació a la Opinió del senyor Marià Galí, President de l’empresa privada MINA, Aigües de Terrassa, publicada al Diari de Terrassa del dijous 24 de setembre, la plataforma ciutadana a la que fa referència en el seu article, Taula de l’Aigua de Terrassa, vol donar la seva resposta.

En primer lloc volem agrair-li el to emprat en el seu escrit i també mostrar-li el respecte que ens mereixen tota la plantilla , des dels operaris i administratius fins als tècnics més qualificats de MINA i que en cas de municipalització, mantindrien els seus llocs de treballs i les seves condicions econòmiques i laborals.

El nostre discurs també serà respectuós amb els orígens de MINA (Mina Pública d’Aigües de Terrassa), una empresa sense ànim de lucre, formada al 1942 per empresaris locals per abastir les necessitats de la nostra ciutat, però que “sense avís previ”, “sense concurs públic”, es va convertir amb una empresa que generava beneficis pels seus promotors, transformats ara si, en accionistes.

“L’aigua es un servei molt llaminer” deia en una entrevista on parlava de la fi de la concessió el nou gerent de la companyia i anomenat per AGBAR, el senyor Armenter. Aquesta multinacional és l’accionista majoritari a Mina; aquesta multinacional francesa, AGBAR-SUEZ i filials, gestionen avui el subministrament de més del 90 % de la població a Catalunya. L’experiència ha demostrat que aquest, a l’igual que altres monopolis en els altres subministres, electricitat i gas, controlen el preus i acabem pagant molt més per la factura que si fos pública, tal i com es demostra a l’Àrea Metropolitana de Barcelona , on la factura de l’aigua és un 22 % més cara que als municipis propers, on la gestió és pública.

Referent als criteris d’eficiència econòmica i financera i eficàcia tècnica es pot respondre amb dades , no amb ideologia, no és de rebut que MINA reconegui unes pèrdues d’aigua d’un 24% (que també paguem), quan empreses públiques com Aigües de Mataró només tenen un 8%.

Podem afirmar que les inversions per la millora de les infraestructures i el servei en els municipis que han optat per la gestió pública superen en un 15,5 % a les que tenen una gestió privada.

Podem demostrar que el 75 % municipis de gestió privada realitzen talls d’aigua a famílies sense recursos.

La transparència i la informació sobre rendiment de la xarxa és nul·la , ja que és una empresa privada i l’Ajuntament de Terrassa no controla quasi res, i ens ha obligat a pagar de la nostra butxaca una auditoria per determinar l’estat actual del servei. Si la gestió fos 100 % pública no caldria fer aquests “paripés”.

Finalment dir que ens posa la mosca rere l’orella que MINA, a un any del final de la concessió anunciï que no pujarà el 2015 les tarifes perquè s’ha aconseguit disminuir les despeses d’explotació, de política ambiental i ha millorat el rendiment tècnic hidràulic.

Quan van voler apujar les tarifes de l’aigua al 2014 en un 6,5 %, encara no havien fet aquestes millores?

El que tenim clar és que si aconsegueixen continuar amb el negoci privat de l’aigua a Terrassa s’ho cobraran i amb interessos. Ara estimat senyor, també estem en l’ altre campanya electoral, la de l’aigua, i no voldríem que ens passés com als nostres veïns de Martorell, on privatitzar la gestió els hi ha suposat una pujada de tarifes del 100%.

A tots aquests arguments vostè li diu ideologia. L’aigua és un bé comú i un dret humà, aquest és el criteri que a la Taula posem en valor. La ciutadania de Terrassa , a l’igual que en altres ciutats del món, s’està plantejar la recuperació dels serveis bàsics privatitzats, electricitat, gas, aigua, com una alternativa als abusos en els preus de les grans multinacionals.

Ho veu tothom senyor Marià. Gent sense casa i cases sense gent, avis i nens amb espelmes pel rebut de la llum, avis i nens amb mantes pel rebut del gas, avis i nens sense aigua? Caritas, serveis socials per a nosaltres, i dividends i patrimoni per a vostès? Li poden dir ideologia, nosaltres en aquest casos, li diem supervivència, béns comuns i drets humans garantits socialment per a tots.

Taula de l’Aigua de Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75