Plantar cara als lobbys immobiliaris i defensar el dret a l’habitatge, són els objectius de la PAH i el Sindicat de Llogateres, que exigeixen l’aprovació real del 30% d’habitatge protegit en les noves construccions. Davant la tossuda realitat, amb tres desnonaments diaris a la ciutat, els col·lectius consideren que l’Ajuntament no està fent prou, i que encara es necessiten tenir deu mil habitatges protegits els pròxims 20 anys, a més de ser una mesura per frenar la pujada insostenible dels preus de lloguer. A continuació, el comunicat íntegre dels col·lectius que exposaren al Raval el passat 27 de maig.
Comunicat de PAH Terrassa i Sindicat de Llogateres
El Ple Municipal de maig votarà si està a favor o en contra de la regulació del preu del 30% de pisos de nova construcció. El 30% es va incloure -com a proposta de les entitats socials- al Pla Local d’Habitatge 2019-2025, aprovat per unanimitat per TxT, ERC, PSC, Cs i JxT: el propi Pla preveia activar la mesura el 2021.
Després la PAH el va defensar davant el nou Govern dins 10 mesures de mínims, quedant inclòs al Pla de mandat pactat per Tot per Terrassa i ERC el 2019: “Modificar el POUM per incloure en sòl urbà consolidat l’obligació de destinar un % determinat del sostre residencial de nova implantació en règim d’habitatge protegit”.
Passats tres anys no n’haviem sentit a parlar més, però fa una setmana va entrar amb força al debat públic, ja que el Govern va portar a votació la Comissió informativa de Territori i Sostenibilitat prèvia al Ple l’Avanç de Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 30% d’habitatge protegit.
Tot per Terrassa i ERC van votar a favor, PSC i Junts es van abstenir i Cs va votar en contra.
Desde llavors la premsa se’n ha fet ressò i alguns partits polítics s’ha anat posicionant. Avui parlem els moviments socials que defensem el dret a l’habitatge a Terrassa:
La votació del Ple serà d’intencions, ja que no activa directament el 30%: quin sentit té que el govern el porti a debat si té la potestat i majoria per tirar-lo endavant? Al ser un Avanç de planejament, no es modifica el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que és el pas perquè la mesura s’activi. En cas que l’Avanç de Pla s’aprovi, una majoria del Ple expressa la voluntat de fer aquest pas en el futur i s’iniciarà un procés participatiu a nivell de ciutat per debatre-ho.
Tothom sap que la ciutat està immersa en una crisi d’habitatge iniciada el 2008: són necessàries respostes a tots els nivells, a curt, mig i llarg termini. Patim una bombolla especulativa sobre els preus del lloguer que escanya les inquilines i impedeix trobar pisos de lloguer assequible. S’hi suma la compra frenètica d’edificis per part de fons voltors expulsant les veïnes dels seus habitatges. L’afany de beneficis de la banca, voltors i grans propietaris, provoca desnonaments diaris de terrassenques: 10 desnonaments setmanals a la ciutat i 390 ja assenyalats de gener a agost 2022 segons el mateix Ajuntament.
L’habitatge de protecció oficial és una garantia per protegir a les persones de les fluctuacions dels mercats: augmentar-lo hauria de ser una prioritat del govern i del Ple. Un 1’6% d’habitatges de lloguer social públics a la ciutat -lluny del 15% o 20% de ciutats europees- no permet reallotjar les 111 famílies que esperen un pis d’emergència de la Mesa o donar resposta a una llista d’espera d’habitatge protegit de 5.180 persones o unitats familiars. Del 2019 al 2021 Tan sols s’han acabat 79 habitatge protegits, amb 66 iniciats durant el mateix període, incloent promotors públics, socials i privats.
Les necessitats d’habitatge assequible de la població fan que sigui de sentit comú estar a favor de la mesura del 30%: la ciutat no pot renunciar-hi. Aprovar-la implicaria que les noves construccions de més de 600 m² dins la ciutat ja construïda i destinada a habitatge (sòl urbà consolidat) haurien de destinar el 30% dels nous habitatges a protecció oficial. Això suposaria vendre’ls o llogar-los a un preu més baix que el de mercat.
Fins ara l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable).
Denunciem sense embuts que els grans propietaris del sòl al nostre municipi, grans promotores i immobiliàries, s’estan posicionant en contra, pressionant els partits i l’opinió pública i publicada.
Al·leguen pèrdues i una aturada de les noves construccions, argument fals, ja que l’obligació de vendre o llogar el 30% com a preu de protecció oficial no significarà “pèrdues”, sinó menors beneficis (en la construcció d’un edifici de 10 pisos, en tocarien 3 de protecció oficial). A més reduirà el valor del sòl, ajudant a regular el sector, expulsant els voltors que busquen maximitzar beneficis a qualsevol preu i deixant pas als actors socialment responsables.
Sentirem també els lobbies demanant sòl públic gratuït i que l’habitatge protegit el construeixi l’Ajuntament, renunciant al 30%. Però així no es complirà l’objectiu de Solidaritat Urbana marcat per la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge de Catalunya. Segons el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, ja aprovat inicialment, al 2042 la ciutat haurà de tenir el 15% del parc d’habitatge social, sent necessari un augment de 10.032 habitatges a la nostra ciutat els propers 20 anys (516 anuals), quan el potencial de tot l’habitatge protegit previst pel planejament actualment a futur és de 6.045 habitatges. Falten com a mínim 4.000 habitatges socials: ens podem permetre renunciar als 1.300 que aportaria el 30%?
El 30% és una mesura necessària, però no la única que exigim a l’Ajuntament: cal mobilitzar l’habitatge buit, com els 4.348 pisos de grans propietaris (4,6% del total del parc), dels quals 1.486 són de bancs o fons d’inversió. A més els grans tenidors tenen 5.306 pisos de lloguer, un 45% dels llogats, sobre els quals cal garantir preus assequibles, que no es cometen abusos o mobbing i el compliment de les ofertes de lloguer social abans de desnonar. Alhora, l’Ajuntament ha d’aportar habitatge públic promovent habitatge protegit de lloguer, aliant-se amb promotors socials com cooperatives: que el 2021 no s’hagi iniciat cap habitatge protegit a la ciutat és indignant.
Per tot això, avui exigim públicament:
1. Que s’activi el 30% directament, modificant el POUM perquè sigui aplicat automàticament després del Ple de maig i abans que acabi el mandat. Demanem coherència i valentia als partits amb una mesura que és al Pla d’Habitatge que van votar, i al Pla de Mandat, compromís del Govern actual amb la ciutat.
Volem el 30% ja!
2. Que els representants polítics no abandonin qui pateix desnonaments, expulsions i preus impagables per fer content el sector immobiliari. Cal canviar el model de ciutat actual, que provoca que es trepitgin cada dia els drets més bàsics, com ho és tenir dret a l’habitatge digne i adequat a la ciutat de Terrassa.
Prou desnonaments i lloguers impossibles!
La campanya en contra el 30% anirà a més i caldrà fer-li front. Els lobbies no volen permetre ni debatre la mesura. Com s’explica si no que grups municipals que van votar el Pla Local d’Habitatge ara dubtin o se’n desdiguin? De quin diàleg o consens amb els actors econòmics es parla… és que dialoguen al posar preus impossibles o desnonar famílies?
El 30% ja hauria aportat més de 800 habitatges si s’hagués activat quan es va incloure a llei i a futur sumarà 1.300 habitatges assequibles. L’apliquen París, Nova York, Barcelona i permetrà augmentar el parc protegit distribuint-lo per la ciutat, sense consumir sòl no urbanitzat o agrícola.
Fem una crida àmplia al teixit social per defensar el 30%. En les properes setmanes anunciarem com proposem seguir pressionant.
No deixarem passar l’oportunitat que Terrassa sigui segona ciutat de Catalunya que guanya el 30% en favor del dret a l’habitatge!
Deixa un comentari