Segons un document elaborat per l’entitat SOS Racisme i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, només es denuncien el 20% dels casos d’odi
Com es genera i com es difon l’odi? Com es reconeixen els delictes d’odi? Quins són els principals instruments de lluita contra aquesta pràctica il·legal? Per buscar respostes a totes aquestes preguntes, l’entitat SOS Racisme i l’Institut de Drets Humans de Catalunya han elaborat el manual ‘¿Es odio? Manual práctico para reconocer y actuar frente a discursos de odio’.
Aquest document, que vol ser una eina pràctica, té per objectiu incrementar el coneixement de la societat civil sobre els delictes i els discursos d’odi, impulsar l’activisme contra l’odi i la discriminació (especialment a les xarxes socials) i afavorir l’intercanvi d’idees, experiències i bones pràctiques enfocades a la construcció de narratives alternatives.
Segons el manual, només el 20% dels casos d’odi són denunciats, mentre que el 80% restant no surten a la llum. Els autors fan aquesta comparativa amb un iceberg i afirmen que “és fonamental fer emergir els delictes d’odi de la invisibilitat”. Aquesta, però, és una xifra aproximada perquè, tal com el mateix informe indica, “falten dades sobre el nombre real de delictes d’odi”. Per això, diuen, “és impossible dimensionar l’emergència” i “no es poden posar en marxa les mesures indispensables de previsió”.
El manual també fa un incís en la mala praxis en els mitjans de comunicació i apunta que el 60% dels comentaris en notícies relacionats amb immigració són “intolerants”, amb diferents graus de gravetat.
Cap al final, el document fa un recull d’exemples de campanyes i iniciatives de sensibilització i denúncia del discurs d’odi entre les quals s’esmenten la campanya No Hate Speech, impulsada pel Consell d’Europa, l’Observatori Proxi o la campanya #BCNVsOdi, de l’Ajuntament de Barcelona.
Social.cat
Deixa un comentari