Davant les eleccions municipals amb més incògnites

No Comment

Tot apunta que les eleccions d’enguany portaran nous partits a l’Ajuntament, que tindrà una composició més diversa. Amb això, inquieta sobretot la incògnita sobre quin serà el pròxim govern local, quin equilibri de forces i quins pactes el faran possible.

Ja ha començat oficialment la campanya electoral de les eleccions municipals. El proper 24 de maig les terrassenques estan convocades a les urnes per escollir els representants a l’Ajuntament, és a dir, els 27 regidors que tindrà el ple municipal els propers quatre anys.

Són aquests dies en què proliferen els debats més o menys encarcarats entre els candidats al voltant de diversos temes, les paradetes al carrer i sobretot els cartells amb rostres i lemes; tot i així, malgrat ser les municipals les eleccions més properes al ciutadà, amb prou feines la major part de l’electorat coneix les diferents opcions que pot escollir, i encara menys el nom dels principals candidats.

11 candidatures
En aquests comicis, finalment, es presenten un total d’onze candidatures (sis menys que el 2011). Es preveu que la participació augmenti lleugerament respecte les anteriors convocatòries, tenint en compte que aquesta no sol passar mai del 50% .

Els resultats s’albiren de moment força oberts i amb incògnites. Suposaran, però, l’entrada de noves forces en la política local. Podrien arribar fins a set.

Tot indica que el PSC, al govern els darrers 36 anys, veurà minvat el seu suport. Tot i així aspira a aguantar el tipus de la mà de Jordi Ballart, actual alcalde, que mira d’oferir un perfil propi i allunyat dels sotracs que el seu partit ha protagonitzat darrerament, com si amb ell no anés la cosa. S’haurà de veure, però, l’efecte de les desercions, la més sonada la de l’ex-regidora Carme Labòria no fa ni tres mesos, que ha passat a integrar-se a la llista d’ERC i el Moviment d’Esquerres (MES).

CiU va també a la baixa i molt difícilment podrà mantenir els nou regidors que tenia fins ara. A més ha de superar la marxa d’un carismàtic Josep Rull, actualment en altres contrades polítiques. En el seu lloc ha optat per incorporar una cara desconeguda, Miquel Sàmper, presentat com a pròcer local i amb una certa actitud dialogant i pactista. Saben que no podrà ser d’una altra manera en els temps que corren.

Novetats a esquerra i dreta
Els socis de govern, ICV i EUiA, han optat per integrar-se en la candidatura de Terrassa en Comú, amb Podemos. Aquesta és fruit de l’anomenada “confluència ciutadana”, que va aparèixer amb força arreu, de fet agermanada de Barcelona en Comú (amb la figura d’Ada Colau). El seu discurs és el de guanyar l’Ajuntament, amb la proposta d’un canvi de model en la gestió municipal i una esmena a la totalitat als partits que consideren tradicionals. El seu candidat Xavi Matilla vol representar aquesta entrada d’aire nou al consistori, però sense deslligar-se de l’experiència de més d’una dècada de responsabilitat en aquest govern.

Diferent és el cas d’ERC, col·ligat amb el MES, que després d’estar quatre anys fora de l’Ajuntament, i esperonats pel procés sobiranista a Catalunya, tornarà a entrar amb força. L’Isaac Albert, que ja va estar present en el govern tripartit l’anterior legislatura, i la Carme Labòria com a número dos (després d’abandonar l’equip de Govern i la militància del PSC), són els ariets de la coalició.

Per la seva part la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), després de presentar-se a anteriors eleccions sense gaire èxit, compta amb moltes possibilitats d’assolir per primer cop representació al consistori, sobretot arrel de la seva presència al Parlament, i amb un discurs rupturista on apel·la a la sobirania de la gent i a una altra manera de fer política, fent entrar el carrer a la institució i viceversa. La Maria Sirvent, l’única dona entre els alcaldables, és la seva cap de llista, en una formació que pel seu tarannà assembleari vol defugir dels noms propis.

Mentrestant, el PP acusarà els efectes del seu partit, enfangat de casos de corrupció. Es troba en hores baixes arreu i encara més a Catalunya, per la qual cosa ja els hi faria bo mantenir una mínima representació. Encaren les eleccions amb una fórmula tradicional, amb els tres regidors sortints de la recent legislatura repetint com a caps de llista, i amb Gabriel Turmo al capdavant: vint anys fent oposició.

En detriment del PP, Ciutadans aprofitarà l’embranzida de què gosa actualment a tot l’estat per entrar a l’Ajuntament. Javier González, el seu cap de llista i líder, ja fa temps que es fogueja enmig de la política local.

Així mateix, trobarem a les taules altres paperetes, aquestes sense opció d’arribar al llindar mínim del 5% per obtenir representació. És el cas d’Unió de Centre per Terrassa, amb una opció purament personalista i populista, abocats a passar desapercebuts. O el Partit Família i Vida, de tall clerical i reaccionari (també tiren de tradició per presentar-se sovint a les municipals), obtenint sempre uns resultats residuals. També Unión Progreso y Democracia (UPyD), sense cap mena de presència ni feina feta a la ciutat, només amb la intenció de mostrar-se a totes les places grans de l’estat, potser per allò d’obtenir un grapat de vots i els possibles guanys -sí, de vegades les eleccions van d’això .

Tant o més important que els resultats que es donin el dia 24, seran els pactes post-electorals que hauran de determinar l’equip de govern per als propers quatre anys. Així doncs, tot està per veure en les properes setmanes. Bé no del tot, estem en ple any electoral i sabem que a la tornada de l’estiu, partits i electors els tocarà encarar noves campanyes i nous comicis.

Related Articles

Deixa un comentari