[Domènec Martínez] Europa, on vas? Crisi humanitària i memòria antifeixista

No Comment

El proper mes de maig es commemora el 75è aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazis. També el 9 de Maig que s’ha instituït com a Dia d’Europa en record de la Declaració Schuman del 1950, amb què la Comissió Europea reconeix el naixement de la Unió Europea, que proposava la integració dels estats europeus i edificar un futur en pau, davant una Europa devastada per la Segona Guerra Mundial.

Ens trobem ara, com ha succeït en altres ocasions de crisi, en un moment greu. Hi ha un auge de les actituds xenòfobes i ultranacionalistes, i també una crisi sanitària i humanitària que es pretén solucionar amb receptes com les que es van imposar l’any 2008 (modificació de l’article 135 de la Constitució, per fer pagar deutes retallant serveis): amb una sortida on prevalgui l’interès econòmic i les polítiques d’ajust per damunt de salvar vides i preservar la salut de les persones. Ras i curt: la Unió Europea es juga la seva credibilitat com a projecte de futur. Unai Sordo, en nom de CCOO, ho ha dit molt clar: “Si la Unió Europea no és capaç de donar una resposta concertada es deslegitimarà socialment i de manera irreversible.”

Per aquesta raó he volgut reivindicar, en una conferència a Mataró a finals de gener, amb motiu de l’acte oficial de la memòria de l’Holocaust i la prevenció dels crims contra la humanitat, la necessitat de preservar la memòria republicana i antifeixista a Europa, incorporant-hi els principis de la fraternitat, l’internacionalisme i la solidaritat. Aquesta és la nostra cultura de classe, la cultura dels treballadors i de les treballadores.

Aquest article es basa en una conferència (la trobareu a l’enllaç que figura al final d’aquest text) que vol emfatitzar tres aspectes. En primer lloc, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) és el preludi de la Segona Guerra Mundial. Amb la pujada de Hitler al poder als anys trenta i la instauració del règim nazi, s’inicia la gran tragèdia i devastació a Europa, amb repercussions mundials. Tot va començar aquí, amb el complot internacional contra la Segona República i l’ascensió dels règims totalitaris: Mussolini a Itàlia i Hitler a Alemanya. Convé recordar que la política de terror que es va aplicar a Alemanya a finals dels anys trenta té uns antecedents molt rellevants a Espanya, amb la diferència que Franco va continuar (convertit durant la guerra freda en un aliat contra el comunisme) amb una política de terror durant diverses dècades. La guerra d’extermini marcada per les fosses comunes (més de cent vint mil persones), la repressió i la tortura van caracteritzar un règim que Paul Preston va qualificar d’Holocaust espanyol.

En segon lloc, aquest article vol reivindicar la memòria i els valors antifeixistes a Europa, avui qüestionats pels populismes i pels conservadorismes nacionals. En complir-se setanta-cinc anys de l’alliberament dels camps, veiem amb preocupació com en alguns països de la Unió Europea s’amaga, sota la catifa del nacionalisme identitari i xenòfob, la resistència antifeixista europea. Es destrueixen monuments i memorials, i s’esborra la memòria partisana i de resistència contra les tropes de Hitler. A casa nostra també tenim exemples molt recents de revisionisme i negacionisme que s’han convertit en divisa d’algunes formacions d’extrema dreta. El jurament dels supervivents de Mauthausen, “Mai més, en cap lloc, contra ningú!”, ens interpel·la.

Per aquesta raó, he volgut reivindicar, en tercer lloc, els principis fundacionals de la Unió Europea: més social, més política, una Europa federal. Aquells principis que va escriure un italià en paper de fumar. Es tractava d’Altiero Spinelli, militant comunista i antifeixista a l’illa de Ventotene, on era presoner, condemnat a setze anys de presó des del 1927. És un text escrit l’any 1941, el Manifest de Ventotene, que va circular clandestinament per la resistència italiana i que es va convertir en un text de referència per a la construcció d’un projecte europeu, democràtic i federal. Avui, setanta cinc anys més tard d’aquell “Mai més”, necessitem un nou impuls per renovar el projecte europeu.

Domènec Martínez, sociòleg i afiliat a CCOO Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre