El cas de l’exdirector lladre del Roser Capdevila evidencia falles greus de les Administracions

No Comment

La condemna de l’exdirector de l’Escola Pública Roser Capdevila, en Blai Sotos Franco, per «malversació de cabdals públics», genèricament considerada exemplar, no satisfà ni de lluny a algunes de las parts afectades en el procés, especialment del costat de les famílies i de les treballadores, que consideren que aquest cas el que fa és posar en evidència, com a mínim, greus mancances en els mecanismes de control de les finances de les escoles per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i també de l’Ajuntament de Terrassa, que té representació en el consell escolar.

De part del professorat, segons CCOO, estaríem davant d’un cas que «mostra les possibilitats de mala utilització del nou model de direcció als centres». Tot i que una gran part de direccions treballen de forma molt curosa, la falta de controls pot propiciar una mala praxis com en aquest cas.

Escola Roser Capdevila

La condemna fa referència només a la malversació dels cabdals i és d’un any de presó, inhabilitació especial per dos anys per ocupació o càrrec públic i inhabilitació especial per temps de 2 anys per al dret de sufragi passiu; així com a abonar en concepte de responsabilitat civil a l’Escola, a través del Departament, la quantitat de 8.429,79 euros, suma que ha de donar un interès anual igual al legal, incrementat en dos punts, des de la data de la resolució i fins al seu complet pagament. El condemnat ha de pagar també els costos processals.

Els fets van ser provats i acceptats per l’acusat que «no va voler anar endavant amb la defensa», segons consta en la sentència n. 37/16 del Jutjat d’Instrucció n. 4 de Terrassa, signada pel Magistrat-President del Tribunal del Jurat Julio Hernández Pascual.

L’informe de control financer realitzat a instàncies del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat mostra que en el període entre 2011 i 2013 el llavors director de l’escola va efectuar càrrecs i pagaments de caràcter personal per valor total de 16.067,86 euros en supermercats (comprant mobles de la llar), estacions de servei, transport públic i restaurants; a més de despeses de telefonia mòbil per valor de 1.295,24 euros sense disposar d’autorització ni del Consell Escolar ni del Departament, segons consta en la sentència.

Es provat també que, en tenir coneixement del descobriment de «part dels seus negocis» durant l’any 2014, va decidir retornar alguns diners, concretament 12.513,31 euros, abans que s’obrís la causa contra ell. Però encara quedaven els 8.429,79 euros que ara haurà de retornar d’acord amb la sentència.

Ningú sabia res?

Fins aquí queda provat i claríssim que, efectivament, el senyor director era o és allò que la gent al carrer en diu «un mangante» o «lladre». Però «aquest senyor té una història», diu un dels pares membre de l’AMPA que va promoure la denúncia i confirmen fonts sindicals, recordant que «va ser nomenat al càrrec a dit pel Departament».

El citat pare recorda que essent escola de nova creació (nascuda d’un nucli petit d’alumnat el curs 2006-7, va fer el salt al curs 2009-10), al principi no hi havia comissió econòmica en el consell. Però, de totes formes, afegeix, «teòricament no era permès que ell fos únic titular del compte de l’escola i que tingués targeta de crèdit pel seu ús personal», tal i com ha quedat provat.

D’acord amb l’opinió del pare, que coincideix amb informacions i opinions sindicals, durant un temps el director va fer servir el seu ascendent, autoritat i posició dominant per a fer aprovar el pressupost anual en el consell. Fins que, amb sospites creixents, «al consell li vam tombar el pressupost i vam pressionar per veure els comptes, i ens va voler fer passar uns papers amb taques i ratllades a mà». Després tot va ser ràpid, des de la secretaria i cap d’estudis denunciaren al Departament i aquest mateix obrí investigació i denuncià, presentant-se com a acusació popular.

Desconeixedor dels mecanismes en el Departament d’Ensenyament, aquest pare no s’atreveix a fer una denúncia més ferma i concreta, però no té dubtes de que «han fallat tots els mecanismes de control i transparència». Però no només això, «perquè aquests tio tenia suports a dalt; quan ja el buscàvem perquè teníem indicis, ell es defensava dient que des de l’Ampa li fèiem mobbing (assetjament), i hem hagut d’escoltar com des de l’ajuntament el defensaven com a suposat bon professional».

Des del sindicat subratllen la «falta de mecanismes de controls i per tant la responsabilitat del Departament». Consta que la designació com a director del personatge en qüestió «va ser molt ràpida. Provinent de l’escola privada, aprovà oposicions i en poc temps ja era nomenat», expliquen treballadores d’educació que van fer seguiment del cas durant tot el procés.

Algunes professores havien denunciat maltracte per part de la direcció, fins a demanar un informe de riscos psicosocials que, realitzat, va concloure que hi havia «indicis clars de mal ambient al centre». Una de les responsables sindicals en aquell moment explica que va atendre queixes d’una professora que hauria estat pressionada durant converses en el despatx del director, pel fet de no donar-li suport.

El cas és que, emfasitzen des de CCOO, «més enllà del cas concret d’un lladre el que ha fallat han estat els controls perquè no estan contemplats. El desplegament de la normativa fa de facto cap de personal al director/a i això s’hauria d’anar acompanyat de mecanismes de control als propis centres, on els treballadores i treballadores puguin establir el seu comitè d’empresa que pugui vetllar pel compliment de la normativa i evitar una mala praxis».

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari