El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació reclama la sisena hora a tots els centre de ‘màxima complexitat’

No Comment

AMPAs i famílies de centres “d’alta/màxima complexitat” per una societat equitativa i cohesionada

Veuen amb «estupefacció» com el Departament ha obert la porta a retirar-la als centres que més la necessiten i com «hi ha hagut direccions que ho han acceptat»

La sisena hora als centres desafavorits «contribueix a millorar globalment els resultats acadèmics del sistema educatiu»

Text del comunicat publicat el 21 de juliol de 2020 a la web del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació:

La inesperada crisi de la Covid-19 ha significat una autèntica gerra d’aigua freda en les aspiracions d’aquest Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació de començar a veure sòlides dinàmiques de canvi per a la reversió de la segregació escolar a Catalunya. Abans d’això s’apreciaven tímids indicis de reconversió del nostre sistema educatiu, amb el compromís del Govern i els ajuntaments de complir les indicacions del Pacte Contra la Segregació Escolar impulsat pel Síndic de Greuges. I diem tímids perquè algunes de les mesures crucials dins del pacte -com ara el nou Decret d’admissions- ja havien estat ajornades fins a l’any que ve, posposant-se en paral·lel la solució a un problema que portem arrossegant des de fa més d’una dècada… i ja anem tard, molt tard.

La pandèmia ha posat en qüestionament la capacitat de reacció del sistema davant d’una crisi educativa de gran magnitud que, de ben segur, ha provocat l’augment d’una bretxa de coneixements i social entre l’alumnat. En tot aquest context ens enfrontem a un curs 2020-2021 que el mateix conseller d’Educació Josep Bargalló ha qualificat d’“emergència educativa”. El que no hem de perdre de vista és que aquesta emergència ja existia i es tradueix en una salvatge segregació escolar. En alguns centres, de l’emergència podem passar perfectament a la catàstrofe.

Fa no gaire setmanes vam tenir coneixement de l’existència d’una instrucció segons la qual els centres de titularitat pública havien de presentar una sol·licitud per tal que el departament valorés la continuïtat de la sisena hora per aquest pròxim curs, en cas de tenir-la. La major part d’aquests centres -aproximadament uns 400 en xifres de 2011- acullen alumnat socialment desafavorit, i són considerats d’alta o màxima complexitat. La sol·licitud s’havia de fer a la direcció dels Serveis Territorials de la zona a la qual estigui adscrita l’escola abans del 15 de juliol.

Les famílies que formem part d’aquest col·lectiu hem estat observant, amb molta estupefacció, que alguns dels centres que fins ara comptaven amb aquesta sisena hora deixaran de tenir-la. Aquesta decisió, deixada en primer terme al criteri de les direccions dels centres educatius, ens costa d’entendre molt especialment en aquest llastimós context d’emergència.

Fins ara teníem municipis, com ara Terrassa, on les direccions de bona part dels CMC (Centres de Màxima Complexitat) de la ciutat havien decidit, ja des del principi, no comptar amb aquesta sisena hora “per manca de personal i recursos” (segons va transcendir). Terrassa ostenta encara la primera posició com a ciutat més segregada de Catalunya, a Primària, la qual cosa fa intuir que no va ser aquesta la millor de les decisions, si més no per a l’alumnat vulnerable.

Malauradament, hem d’afegir ara noves incomprensibles renúncies, a una de les poblacions amb una segregació escolar més acusada: Salt, on totes les escoles són de màxima complexitat. A Salt les direccions han decidit renunciar a l’ampliació horària sense escoltar la resta de la comunitat educativa, en una decisió unilateral i sense sotmetre’s a debat previ.

Encara no tenim accés a les dades sobre el total d’escoles que han demanat continuar o començar amb la sisena hora, ni de quantes han decidit prescindir-ne (pels motius que siguin.) Però ja sabem que existeixen direccions que, seguint criteris que desconeixem, han decidit a contribuir a dissenyar un mapa educatiu amb una gran diversitat de realitats, i on per tant es donaran evidents greuges comparatius entre escoles amb una composició social semblant (i ja no diguem entre escoles públiques amb alumnat desafavorit versus les privades-concertades).

Sense conèixer les autèntiques motivacions, se’ns fa difícil d’entendre aquesta decisió de les direccions, atesa la renúncia implícita als recursos addicionals que acompanyen la sisena hora. Tanmateix desconeixem el motiu pel qual no s’ha obert un espai de debat per escoltar els arguments de tots els agents de la comunitat educativa i, per tant, no s’ha pres la decisió de manera compartida.

La sisena hora es va afegir a les escoles públiques de primària el curs 2006-2007 i va suposar un cost a la Generalitat de 497,7 milions d’euros fins al 2011, segons l’estudi elaborat per la conselleria d’Ensenyament el juliol de 2011. L’estudi aporta també la dada que, en els centres que la van adoptar des del principi, van tenir una pujada d’entre 1,5 i 3,1 punts en el percentatge d’alumnes que van superar totes les matèries. La mesura es va retirar de manera generalitzada el 2011, tot i el seu positiu impacte, exclusivament per raons econòmiques. Tanmateix es va mantenir en alguns centres, als anomenats ‘de màxima complexitat’ -on hi ha una composició sociocultural i econòmica de les famílies més desafavorida-, als rurals i en algun centre ordinari.

Tot i la manca de més anàlisis per valorar l’impacte de la mesura en l’alumnat, el creixement dels índexs de segregació escolar en els darrers anys ens permeten treure com a conclusió que la sisena hora no ha tingut un efecte desegregador, ni ha aconseguit capgirar les lògiques de tria de les famílies ni millorar les desigualtats en la composició social dels centres, tal com ha constatat el Síndic de Greuges de Catalunya al seu informe “La segregació escolar a Catalunya (II): Condicions d’escolarització”. No obstant això, “en els darrers anys s’han millorat globalment els resultats acadèmics del sistema educatiu, i de manera més notòria als centres amb una elevada complexitat educativa”, diu el mateix Síndic. Però, i ara? Correm el risc de perdre aquesta millora en els resultats acadèmics sense la sisena hora? Pensem que sí, especialment venint d’un confinament que ha fet perdre els/les alumnes tres mesos d’anar a l’escola… i aquesta hauria de ser una notícia descoratjadora per a tota la comunitat.

Per aquest motiu, reclamem la reversió d’aquesta retallada educativa, de la qual en fem corresponsable tant el propi Departament d’Educació com un bon grapat de les direccions d’escoles i instituts directament implicats, agents tots plegats que han tingut més en compte debats organitzatius i laborals de caràcter intern més que no pas el dret dels infants a una educació de qualitat.

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3