El Consell Gestor de la FAVT convoca assemblea i renovació de la Junta el proper 3 octubre

No Comment
Consell Gestor de la Favt, 28 juliol 2020 Consell Gestor de la Favt, 28 juliol 2020

Pep Valenzuela

Amb moltes ganes de veure’s les cares i encaixar-se les mans, encara que fos substituït amb aquest petit contacte del copet amb els colzes o els punys, i permetent-ho la normativa vigent (es podien fer trobades de més de 10 persones), es reuní el passat 28 de juliol el Consell Rector de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (Favt) en una sala del casal de barri de Ca n’Aurell. Amb participació de 13 de les 28 associacions federades, la qüestió principal, relativament inajornable, en moments en què hem viscut col·lectivament, possiblement més que mai abans, la vulnerabilitat i relativitat de tot plegat, era la convocatòria de l’assemblea general ordinària anual. Una assemblea que, a més, té la responsabilitat d’elegir una nova junta directiva.

La relativitat, a prova també des del primer punt de l’ordre del dia, en intentar recordar quan s’havia fet la darrera reunió. I més encara en el segon, a l’hora de decidir sobre la sol·licitud d’incorporació a la Federació de la recentment creada Plataforma per la Maurina. Molt clars els altres dos casos, les AV del barri de Sant Pere i de Les Martines.

La qüestió és un «clàssic» molt conegut en l’entitat, un debat repetit bastants vegades però inevitable. Un membre d’aquesta nova «Plataforma» informà dels motius, sense acabar de convèncer ningú que les bones intencions exposades justifiquessin la creació d’una nova AV, encara que porti altre nom, i que a més vol formar part de la mateixa federació que l’altra.

La Junta de la Favt, com a norma i per començar, proposa el diàleg i recerca de l’acord. Alguns membres del Consell recorden altres casos: Ca n’Anglada, Can Tusell i Can Parellada (aquesta amb tres entitats). Tornen a sortir elements ja exposats en altres debats: la influència de partits per tenir «forces amigues» als barris, la gestió dels pocs o molts diners (això també molt relatiu, tot i que realment ben poca cosa) de les eventuals subvencions, i els inevitables personalismes.

Davant una realitat molt més diversa i plural del que solen recollir normes i estatuts, i tot reconeixent la dificultat per gestionar nous conflictes o maneres de veure, la majoria del Consell optà per aplicar estatuts però mantenint diàleg i formes de col·laboració amb les altres expressions organitzades del veïnat i moviments socials. Per tant, com resumia el vicepresident de la junta, en Joan Vila: «conviure amb els problemes, ser generosos i mantenir algun lligam, sense portar aquí els problemes del barri».

L’entrada de l’AV de Sant Pere fou aprovada per unanimitat; la de Les Martines amb un vot en contra. La de la Plataforma per la Maurina fou rebutjada, però a condició de parlar i establir formes de col·laboració.

Renovació de la Junta

Amb l’ajornament d’activitat forçat per la covid-19, però davant la necessitat de resoldre problemes inajornables, la Junta de la Favt es va reforçar aquests mesos amb la incorporació de dues persones noves, dels barris de Vista Alegre i Ca n’Aurell. Ara, de cara a l’assemblea del pròxim 16 de setembre, es convoca les entitats federades a presentar candidatures. D’acord amb els estatus, aquestes han de ser completes, o sigui un equip de 8 o 9 membres que defensin un pla de treball.

A banda les candidatures que es puguin presentar i encara que hi hagués continuïtat de l’actual junta, s’anuncia un canvi gran en la composició, car ni en Ramon Clariana (expresident i ara vocal, ha de cuidar la salut) ni la Dolores Lledó (actual presidenta, canvia de residència) ni l’Alfonso Echávez (vocal i comunicació) repetiran. De moment, es fixaren les dates per l’assemblea i el procés de candidatures, «covid-19 mitjançant…», matisà Lledó: convocatòria de l’assemblea, d’eleccions i de comitè de candidatures, el dia 3 setembre; terme final de presentació de candidatures, el 18 de setembre; l’assemblea, el 3 octubre.

En aquest punt, també de forma recurrent, va plantejar-se el problema de la manca de participació, en general, i de l’envelliment generalitzat de les entitats que, d’altra banda, no aconsegueixen incorporar dones de manera significativa. Lledó, que mantindrà el seu compromís amb el moviment veïnal, confessà tanmateix una certa decepció pel que fa a aquesta darrera qüestió: «vaig incorporar-me amb una mica de por, tots homes i molts crits», digué mig sorneguera, «però han passat 6 anys i, em pregunto, on són les dones? Aquesta situació demana un esforç especial», emfasitzà.

Coordinació del moviment veïnal del Vallès

La Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès va ser creada a finals del 2016 des de les poblacions de Badia, Barberà, Sant Quirze i Sabadell, a la que a poc a poc es van afegir Cerdanyola, Santa Perpètua i Terrassa. Es va crear per intentar unificar criteris respecte a temes que afecten de ple a totes les poblacions de la comarca i a d’altres que particularment tenen alguns municipis. En el darrer temps s’està treballant més en els temes de transport i mobilitat, amiant i sanitat.

L’Observatori de l’aigua, eina de control social efectiu

La dimissió del president de l’OAT, Juan Martínez, anunciada el passat mes de maig i feta efectiva en l’assemblea de l’entitat del 20 de juliol, ha produït l’inevitable enrenou i especulacions, tant pel que fa als motius com pel que fa al futur de l’entitat. Dels motius, encara hi ha qui parla. Pel que fa a l’altra qüestió, aquesta ja estava resolta, almenys en els estatuts i normes establerts i registrades. El malestar creat, en tot cas, ha estat evident, tant pel paper tècnic i propositiu desenvolupat pel ja expresident en el procés, com per les implicacions personals.

Els problemes, però, vénen d’abans i es van palesar en la dificultat per establir la representació de la Favt tant en el consell d’administració de Taigua com en l’OAT. De fet, a hores d’ara la Federació veïnal, una de les entitats més representatives de la ciutat, encara no té representant en aquests organismes. Però, tot plegat, el que això posaria en evidència, com afirmà en Salvador Pérez en la seva intervenció, és que «l’Ajuntament no vol que l’OAT funcioni i faci el seu paper de control social». Segons la majoria d’informacions i opinions, la tàctica de l’Ajuntament seria deixar passar el temps, que s’esgotin les forces i l’interès, i així que allò acabi essent una figura decorativa.

És per això que el Consell Rector va ratificar la seva aposta per intervenir i complir amb la seva responsabilitat d’exercir control social, amb representació tant a l’OAT com al consell d’administració. En aquest moment, considera el Consell, cal expressar alt i clar el compromís. I no caure en una falsa disjuntiva, com podria ser entre confiar i deixar fer. Perquè, precisament, l’acord sobre la necessitat de control parteix de la base que els organismes institucionals, més enllà de les voluntats personals, generen mecanismes d’autoreproducció i rebutgen tota vigilància. Filant més prim, i concret, en relació amb el control no fet, un dels membres del Consell afirmà que els pressupostos i el pla de treball de l’empresa Taigua es van aprovar sense ni tan sols el coneixement de l’OAT.

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre