El futur que volem: entrevista amb Maria Campuzano, Aliança contra la Pobresa Energètica

No Comment

“Aquesta revolta de les dones que proposa el títol del debat sorgeix del mateix moviment, de les famílies i dones afectades, no és quelcom estratosfèric arribat de fora. Ve de lluny, s’incorporen reivindicacions històriques i les seves formes de fer. Per tant, no es tracta, com pretenen alguns, que ara les dones, ja protagonistes, faran com els homes han fet fins ara.”

La Maria Campuzano Guerra és, segurament, la cara més coneguda d’aquest moviment i participarà el dijous 5 de novembre en el debat ‘La revolta global de les dones’, del cicle El Futur que Volem/2. Perquè és dona al capdavant d’aquesta lluita i perquè la lluita, en si mateixa, parla molt d’aquest creixent protagonisme i fins i tot revolta de les dones, un moviment profund que ve de lluny però que ha guanyat una dimensió i expressió gegantina i estratègica en els darrers anys.

“La revolta global de les dones”, xerrada-debat, demà dijous 5 de novembre, 19 hores, amb Maria Campuzano, Miren Etxezarreta i Neus Forcano; presenta Joan Carles Peris. Connexió a distància en directe pel canal youtube: omniumterrassa

Maria Campuzano, Aliança contra la Pobresa Energètica-APE

Pep Valenzuela

Les persones que animaren la creació de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), entre les quals s’hi compta la Maria Campuzano, ja ho feien en resposta a situacions d’emergència i urgència. Un problema que no ha parat de créixer malgrat la lleu superació (curta, poca i ja només un detall de conjuntura) de la crisi provocada per l’esclat de la bombolla financera i immobiliària. I ara, més…

Llicenciada en Dret per la UB i màster CIDOB en Cooperació Internacional al Desenvolupament, treballà a l’IDHC (Institut de Drets Humans de Catalunya) i, després, fins avui, amb l’ONG Enginyeria Sense Fronteres, en campanyes sobre energies i impactes del model energètic sobre el planeta i les persones. «Una experiència que ens portà de retorn a casa després de conèixer els impactes als països del Sud», explica en entrevista amb Malarrassa, «perquè vam veure que el que passava allà també estava passant aquí».

Com sorgeix l’APE?

En el 2014, després de temps de treball sobre el model energètic injust i insostenible, encara d’una manera que no transcendia molt més enllà dels sectors ecologistes molt interessats, vam començar a detectar la connexió amb els talls de subministrament aquí, no només al dit Tercer Món. I vam començar a parlar amb gent que patia el problema.

En aquest punt, ens trobàrem immediatament amb la PAH, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona i la de Catalunya (CONFAVC). Era un problema que ja enfrontaven, però no de manera específica. Aquí vam començar a exigir responsabilitats a les empreses i, en el camí, vam veure la necessitat de crear l’espai, el moviment.

“hi ha, a més, una relació clara entre pobresa energètica i gènere. De fet, hem detectat dobles i triples discriminacions dins el col·lectiu, perquè són: dones, migrades, majors de 65 anys, famílies monomarentals, racialitzades… El que mostren les estadístiques és que són col·lectius sobrerepresentats a l’APE, és el nostre quotidià.”

Però aquí quina és la novetat, què fa necessària l’APE quan ja hi ha altres moviments pel dret a l’habitatge i de veïnes?

D’una banda, fem bàsicament subministraments. Això ens porta al qüestionament del model energètic, vinculat amb els problemes d’habitatge. No és deslligat de les altres lluites. Per exemple, vam impulsar la Iniciativa Legislativa Popular-ILP promoguda per la PAH, i treballem conjuntament sovint. Però aquest problema necessita un tractament específic.

L’APE pot semblar més aviat una assessoria o suport al moviment…

No, al contrari, l’APE és moviment de les persones afectades, on també participen activistes. Hem creat un espai d’assessorament col·lectiu, no es responen demandes de manera individual, només en assemblea i amb treball col·lectiu. La idea és que una persona que ha patit i ha fet la lluita i ha recuperat l’accés pot compartir i informar millor els altres. La gent analitza, comparteix i actua. Moltes vegades, són persones en situacions molt delicades, que tenen molta por, que es veu sense eines, se senten soles, i entre totes es fan acompanyament, però són sempre les persones afectades les protagonistes.

En el moviment hi són les dones. Quin paper hi juguen?

No només hi són. Hem calculat que hi ha un 65% de dones a l’APE. Perquè hi ha, a més, una relació clara entre pobresa energètica i gènere. De fet, hem detectat dobles i triples discriminacions dins el col·lectiu, perquè són: dones, migrades, majors de 65 anys, famílies monomarentals, racialitzades… El que mostren les estadístiques és que són col·lectius sobrerepresentats a l’APE, és el nostre quotidià.

Com expliqueu aquesta relació i interseccionalitat de discriminacions?

Hi ha diverses hipòtesis: la primera, que les dones tenen més risc per les circumstàncies generals actuals. L’altra, el vincle de les dones amb la llar i les cures. Avui a Catalunya, encara les dones hi dediquen moltes més hores que els homes, i això crea un vincle especial, de més responsabilitat per garantir els subministraments. A Barcelona, el 70% de qui demana ajuda per pagar subministraments són dones.

Però això com es transforma en activisme i moviment?

És l’altra reflexió: les dones mostren més capacitat per crear xarxa, de treball col·lectiu, i des d’aquí també la seva autoestima millora i els permet participar. Això ho veiem igual a la PAH. Per tant, plataformes com la nostra són un espai des del qual poden irrompre en la vida política, que és un espai majoritàriament masculinitzat. Des d’aquí poden opinar i prendre decisions, ser protagonistes reconegudes.

Aquesta és una experiència que posa en qüestió la política establerta?

Com a moviment social hem tingut èxits importants, com ara la ILP comentada abans. Tenim clar que la força del moviment neix del fet que les propostes parteixen de les persones afectades. En aquest espai d’assessorament col·lectiu detectem també si funcionen o no les polítiques públiques, i des de l’experiència de les persones es fan les propostes, que tenen sentit i molta incidència. Aquest és l’encert. I hem aconseguit incidència molt gran a Catalunya. Quan parlem amb polítics i administracions, reconeixen i constaten que les propostes tenen sentit, altra cosa és que després apliquin o, més aviat, no…

“les dones mostren més capacitat per crear xarxa, de treball col·lectiu, i des d’aquí també la seva autoestima millora i els permet participar. Això ho veiem igual a la PAH. Per tant, plataformes com la nostra són un espai des del qual poden irrompre en la vida política, que és un espai majoritàriament masculinitzat”

Diries, així, que el moviment no és només una resposta de conjuntura, sinó que planteja canvis de llarg abast?

Estem en un moment molt interessant. Després de molts anys de lluita dels moviments feministes, la vaga de consums i cures del 2018 va ser seguida al món. Això no és gratuït. Les reivindicacions estan sobre la taula, se’n parla, es polemitza, estan als mitjans. Però, atenció!, sense resoldre. Ara, l’agreujament de la crisi i dificultats per a les classes populars, novament afecta més a les dones, que són qui més redueix jornades per fer les cures, les que pateixen la precarització… O sigui, que s’han fet passes endavant, les dones irrompen en l’espai públic, però els problemes no s’han resolt.

L’APE és part d’aquest moviment, de quina manera?

Crec que el protagonisme de la dona marca el caràcter del moviment. Sí. Demostra que pot haver-hi lideratge femení, que sigui més horitzontal i que s’allunyi dels vicis antics del verticalisme i l’acumulació de poder associats al patriarcat. Nosaltres proposem treballar l’empatia, escoltar, obrir la ment, fugir de la cultura dels experts; tothom té coses a dir, entre totes anem aprenent. No és, clar, una qüestió biològica, ho és de valors i maneres de fer, relacionar-se; prioritzar aquests caràcters associats al femení: escoltar més, l’empatia, el compartir, no situar-te per sobre de ningú. Diria que és una dinàmica que impregna el moviment, de manera que els tipus de caràcters més impositius acaben no integrant-se, no trobant espai per això.

Creus que són característiques que impregnen els nous moviments socials?

Penso que sí. Incorporen valors i formes abans relegades, que són els coherents amb les reivindicacions de justícia social, democràcia, participació… Tant pel que fa a l’organització com a les relacions, es tracta de la cura de les persones, aquest és un enfocament de les problemàtiques amb una perspectiva, diria, ecofeminista.

Aquesta revolta de les dones que proposa el títol del debat sorgeix del mateix moviment, de les famílies i dones afectades, no és quelcom estratosfèric arribat de fora. Ve de lluny, s’incorporen reivindicacions històriques i les seves formes de fer. Per tant, no es tracta, com pretenen alguns, que ara les dones, ja protagonistes, faran com els homes han fet fins ara.

Has fet algun comentari sobre els problemes en l’àmbit del treball i l’economia, en teniu propostes?

És clar que aquest és un espai decisiu, tant per entendre la situació com per plantejar sortides. Per això el que s’anomena com Economia Feminista és fonamental. I el que es proposa no és que hi ha més dones en els consells d’administració. L’economia feminista critica l’economia de mercat per la divisió sexual del treball, per la segmentació horitzontal i vertical del treball, i pel no reconeixement del treball de cures i reproducció, sense el qual de fet no s’aguantaria la dita economia de mercat.

Què proposa l’economia feminista?

No soc especialista en el tema, però acompanyo i participo. Com punt de partida, planteja que cal posar la vida, la sostenibilitat i la reproducció al centre de l’economia; la defensa dels béns comuns, i aquí entren l’energia i l’aigua, bens comuns per potenciar la vida, el que implica treure’ls del mercat. Aquesta és una mica la lluita que tenim: visibilitzar que la pobresaEl  energètica és conseqüència d’haver regalat la gestió d’aquests serveis bàsics als mercats i grans empreses. Aquesta perspectiva la treballem dintre del moviment amb les propostes que fem.

“Aquesta revolta de les dones que proposa el títol del debat sorgeix del mateix moviment, de les famílies i dones afectades, no és quelcom estratosfèric arribat de fora. Ve de lluny, s’incorporen reivindicacions històriques i les seves formes de fer. Per tant, no es tracta, com pretenen alguns, que ara les dones, ja protagonistes, faran com els homes han fet fins ara.”

Es fan projectes d’economia alternatius, cooperatius dintre del moviment?

És cert que projectes com cooperatives d’habitatges, consum col·lectius i d’energies renovables, entre altres, són molt potents políticament. Però com a moviment ho tenim poc treballat encara. La realitat és que aquestes propostes, moltes vegades, no estan a l’abast de persones en risc d’exclusió residencial i social. En general i de moment, no tenim suficients lligams amb l’economia social i solidària ni el cooperativisme. Amb grups d’economia feminista estem establint vincles, però encara és bastant incipient. Però aquesta és una trobada necessària i amb molt de potencial.

Certament, no manca voluntat ni perspectiva!

El fet és que naixem i treballem principalment amb l’emergència, i de vegades costa molt veure a més llarg termini, treballem en situacions límit. Per això també són molt importants els espais de suport mutu, no només com a proposta teòrica, sinó com a necessitat urgent. A partir d’aquí, mirem la rehabilitació d’edificis, per exemple, i estudiar com optimitzar les factures… I sí, anar pensat i proposant amb una mirada de més llarg termini.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75