El Kalitxet i Kan Moix: el jovent s’emancipa. Ocupacions per fer efectiu el dret a l’habitatge

1 Comment
El “Kalitxet resisteix”, habitatge ocupat a la plaça de la Creu Gran. Foto: PV

Emancipar-se de la família és una possibilitat cada dia més llunyana per a bona part del jovent i de no tan joves. Primer, perquè els preus de compra i lloguer són estratosfèrics: «Els habitants del Principat destinen el 49,2% de la seva nòmina al pagament del lloguer, segons un estudi de Fotocasa i Infojobs», segons una informació apareguda al mitjà digital VilaWeb. I això amb mitjanes que no aconsegueixen copsar la realitat de la població que viu per sota de les mateixes, que és molt més de la meitat. D’altra banda, com afirma Pau Marí-Klose, ex-alt comissionat per a la pobresa infantil, «avui, la distinció entre atur i ocupació és falsa. Per entendre la pobresa cal parlar de baixa intensitat d’ocupació, no d’atur»*.

Pep Valenzuela

De manera que les persones cerquen solucions immediates i, en alguns casos, denuncien també aquest problema estructural del sistema en el qual vivim. És el cas de les ocupacions de Kan Moix i el Kalitxet, dues cases en el centre de la ciutat, abandonades fa anys i que, des de fa alguns mesos, són «alternativa per fer efectiu el dret a l’habitatge» per a joves i un «millor ambient pel barri», comenten algunes de les ocupants.

A Kan Moix (edifici de l’antic bar-restaurant Emília, al carrer Goleta, a tocar de la porta al Raval del Mercat de la Independència), l’Albert i la Nàdia (noms ficticis) reben el redactor de Malarrassa en l’espai que apunta a ser sala menjador, a la planta baixa. Són 11 les persones en procés d’instal·lació en aquest habitatge, perquè només 6 s’han mudat del tot, la resta va combinant. La majoria estudiants, algunes estudiants i treballadores ocasionals; l’Albert, treballador en atur, o potser millor, segons el concepte abans citat, «de baixa intensitat d’ocupació».

Kan Moix, local i habitatge al costat del mercat de la Independència, buit des de fa 8 anys. Foto: PV

Amb una mitjana d’edat de 20 anys, es plantejaven viure fora de la casa familiar. Al temps, militants de l’organització juvenil Arran i l’esquerra independentista, organitzaven una campanya nacional pel dret a l’habitatge.

Sense opcions de compra ni de lloguer, localitzat el local abandonat des de fa uns 8 anys, decidiren fer efectiu l’esmentat dret el passat 29 de març.

Amb l’objectiu de viure-hi, «i ho estem aconseguint», emfasitza la Nàdia, no els preocupa la reacció de l’entitat titular de la propietat del local, segurament alguna «societat especuladora». En tot cas, fins ara no tenen constància de cap reclamació, comunicació o citació.

En aquests pocs mesos, han anat netejant i endreçant un local que estava «destrossat, tot de pols i runes, encara que l’estructura està bé». Electricitat en tenen, però aigua no, així que han de portar per cuinar i rentar una mica. Les condicions són encara precàries, comparteixen espais, dormitoris i sala d’estar, i el menjador i la cuina funcionen.

L’organització havia començat abans d’ocupar, amb la creació d’una assemblea on es plantegen el conjunt de qüestions personals i col·lectives: «cal saber com estava cadascú i quina implicació podi fer al projecte», declara l’Albert, «ja vam entrar amb rodatge com a assemblea, i ha sigut una continuïtat».

La veritat, confessa la Nàdia, és que estan «contentes amb l’experiència, que és la primera vegada». A més, després dels primers dies, que «estàvem molt pendents per si ens venien a treure, la poli o altres, ara estem molt tranquil·les», assegura, «sempre tens una mica d’inquietud, però no pots viure en tensió».

Hi ha assemblea setmanal per organitzar intendència, compres, cuina i el que calgui; i aquí hi participa tothom, tant qui hi viu 24 hores com qui està a mitges. Fan un fons comú per les compres bàsiques.

Davant l’eventual reclamació de la propietat, l’assemblea només es planteja reclamar i continuar fent efectiu el seu dret a l’habitatge, en aquest cas en un local buit, «ens volem quedar a viure aquí», afirma l’Albert.

Un altre aspecte de l’ocupació de Kan Moix, avui només un projecte però ja en perspectiva, és fer activitats públiques, o sigui funcionar com un centre social ocupat a l’estil del Kasalet o l’Atzur. El local és gran, era bar-restaurant i encara conserva la barra. Això, però, arribarà quan tinguin arreglades les habitacions i l’habitatge en general en condicions.

Mantenen relacions amb altres ocupacions, com el Kalitxet, l’Atzur i el Kasalet, però no amb altres organitzacions que també lluiten pel dret a l’habitatge, com el Colectivo Sin Vivienda o la PAH. Aquestes intenten impedir desnonaments, sigui per impagament d’hipoteques o problemes amb el lloguer, i ajudar a les famílies expulsades de les seves cases; mentre que «nosaltres vam tenir molt clar des del principi el rerefons polític i com enfocàvem la campanya», subratlla la Nàdia.

*Alternativas Económicas n.69, p.34

Kalitxet: estudiants i treballadores precàries no volen esperar més

P.V.

A la plaça de la Creu gran, un grup de 4 joves ocuparen, pels volts de l’octubre de l’any passat, dues velles cases buides i abandonades des de fa 10 anys o més. Són joves, entorn als 20 anys o poc més, i volen una casa per viure-hi, emancipar-se. Estudiants i treballadores, en administració, teleoperadores i monitoratge de menjadors escolars, formen part d’aquest sector dit precariat o, com citàvem abans, treballadores de «baixa intensitat d’ocupació», que, òbviament, no guanyen prou per pagar-se cap lloguer. Però no per això deixen de tenir dret a un habitatge i vida dignes.

Diferent de Kan Moix, en aquest cas l’ocupació no forma part de cap campanya reivindicativa ni tampoc es planteja com a espai social o públic. «Buscàvem algun lloc per viure i emancipar-nos de forma normal; ens van informar de la situació d’aquest espai», recorda la Maria (nom fictici), «i vam decidir ocupar l’espai», afegeix tot plantejant que, a més d’una solució personal, amb l’ocupació «donem vida a espais abandonats que acaben creant problemes per al veïnatge, per la brutícia, plagues i altres efectes que generen, i també donem vida al barri, formant part del teixit social».

Van haver d’obrir un forat en la tàpia amb la qual la societat o empresa propietària havia tancat l’entrada per impedir que fos ocupada mentre, és fàcil imaginar, les condicions econòmiques, urbanístiques, de permisos i altres permetessin fer algun bon negoci. Aparentment, «per les dades que tenim», informa la Maria, la propietat podria ser de Visolgran SL, una societat que es presenta com de «promoció immobiliària» i amb la qual ja n’han tingut problemes diferents ocupacions de la ciutat, i que té una estreta relació amb la famosa Finques Vidal Gomà.

En aquests mesos ningú els ha vingut a fer fora. Van rebre, però, una denúncia cap al febrer. «Però no pensem marxar», assegura la Maria, «anirem arreglant la casa». Tenen tres habitacions acabades, la quarta l’acabaran aquesta setmana: netejar, pintar, posar llum, moblar. A la cuina falta connectar la vitroceràmica i posar la pica rentaplats; després, acabar el menjador i netejar i arreglar el pati, que està molt malament, ple de trastos vells i algunes runes, com va poder comprovar Malarrassa.

Tal com han anat les coses, no s’ha plantejat, «ni creiem que hi hagi opció», mirar d’aconseguir un lloguer social. Mantenen relació estreta amb el Kasalet, Kan Moix i el centre social ocupat l’Atzur. Amb altres organitzacions de lluita pel dret a l’habitatge, com PAH, CSV o Sindicat de Llogateres, no tenen relació. «No sé massa bé com funcionen», explica la Maria, «però sembla que més aviat el que intenten és parar desnonaments, sigui de pisos en lloguer o per problemes amb la hipoteca. I quan els fan fora els ajuden. És una altra perspectiva, altre tipus d’ocupació, des de perspectives i situacions diferents. De totes maneres, compartim la lluita: a elles les fan fora i aquí hi ha cases buides, és el capitalisme especulador que se n’aprofita».

Les quatre funcionen com a col·lectiu, amb espais particulars, «i ens trobem bé, tot i saber que és molt provisional i que en algun moment o altre ens faran fora. Però anem fent». D’altra banda, s’organitzen amb altres grups que fa recollida d’aliments per botigues i mercats, una acció «contra el malbaratament d’aliments i pel seu aprofitament».

Related Articles

1 Comment

  1. paco

    Si no es possible emanciparse hay que okupar!
    Hay una casa vacante en:

    C/Pujal 9
    17538 Fontanals de Cerdanya, España

    Coordenadas de Google: 42,3877389, 1,9131416

    Llevamos unos años ocupando una casa cercana, es una zona muy bonita, tranquila y con mucho espacio natural. Este año vimos que el anciano que vivía allí fue trasladado a un hospicio, por lo que la propiedad ha estado vacía desde entonces. Bien conservada, pero sin visitas, sin agentes inmobiliarios… nada. Es una lástima la cantidad de propiedades vacías y olvidadas, espero que alguien que lo necesite pueda darle un buen uso.

Deixa un comentari