El projecte de l’Anella Verda comença per fi a ser una realitat

No Comment

Després d’anys de sentir a parlar i de donar-hi voltes, el projecte per fixar la normativa i executar l’Anella Verda es va aprovar en el Ple d’abril, el darrer ordinari de l’actual legislatura. L’Anella Verda es va plantejar l’any 2012, a partir d’una proposta de les entitats Gpenat i Adenc, i es va concebir com un projecte per evitar la degradació de l’entorn natural i agrícola que envolta la ciutat.

Parlem d’un espai periurbà que ocupa una àrea de 4.400 hectàrees, amb 2.640 que corresponen a boscos, 1.210 a camps de conreu, i 347 a rieres i torrents. Conté 133 quilòmetres de camí, i un de circular de 35 km – actualment existeix un primer tram-. Es destaca com «un espai de gran valor ambiental, paisatgístic i cultural, amb un important potencial ecològic, social i econòmic». Per això, es vol donar a conèixer a la ciutadania el potencial de tot aquest espai. La intenció és que l’Anella Verda acabarà sent «un signe d’identitat de la ciutat, com ho són el festival de jazz, el patrimoni modernista o les esglésies de Sant Pere», en paraules del regidor Marc Armengol.

L’Anella Verda respon a «una idea de com ha de ser el desenvolupament sostenible de Terrassa, per no depredar territori natural de l’entorn de la ciutat», tal com expressà Xavi Matilla (TeC). «No és un parc, ni projecte turístic, per recuperar torrents»; Per això, el regidor apuntà que «calen inversions necessàries donada la potència del projecte».

Crítiques pel retard en executar l’Anella Verda

Precisament el retard en tirar endavant aquest projecte, ha suposat que l’oposició de les esquerres llancés dures crítiques, en la seva opinió, per la «manca de prioritat que li ha donat el govern» a desenvolupar l’Anella Verda. Per exemple, se li recrimina al govern el fet que setmanes enrere s’aprovés un hotel rural de 64 habitacions a la Masia Egara, «que no era compatible amb el que aprovem avui», en paraules de Marc Medina de la CUP, amb una ampliació de 3.800 Ha que «supera en un 50% allò que permet el reglament que ara aprovem». A banda de denunciar la «claudicació davant dels propietaris» que van presentar al·legacions al Pla, Carles Caballero (ERC), reblava al govern: «o protegim el medi ambient i el paisatge o fem hotels».

Mentre Armengol s’escudava que en el retard del projecte va influir un informe desfavorable de la Generalitat – a causa de discrepàncies entre el departament d’Urbanisme i de Medi Ambient-, del passat 2018, Matilla (TeC) retreu al govern: «han trigat 5 anys no pel recurs de la Generalitat, sinó perquè no van dotar als serveis implicats dels recursos adients per tirar-lo endavant».

Característiques Anella Verda

L’Anella Verda es va plantejar l’any 2012, per part de les entitats Gpenat i Adenc, com una proposta per evitar la degradació de l’entorn natural i agrícola que envolta la ciutat. El Ple del 18 de desembre de 2014 va aprovar inicialment els dos documents urbanístics que permetien la consecució d’aquests objectius. Ara, s’han aprovat la modificació provisional puntual del POUM a l’àmbit de l’Anella Verda, el Pla especial i el Catàleg de masies per garantir la seva protecció urbanística i ambiental, a través de modificacions de qualificacions del sòl, dels usos i de les construccions tant existents com futures. Ara, l’aprovació definitiva correspondrà a la Generalitat, que té les competències per fer-ho.

L’Anella Verda ocupa una superfície de 4.400 hectàrees, amb 2.640 Ha de boscos, 1.210 Ha de conreus, 347 Ha de rieres i torrents. Es tracta d’un espai de gran valor ambiental, paisatgístic i cultural, amb un important potencial ecològic, social i econòmic.

Entre els elements més que recull el Pla, destaquen la delimitació de set àmbits diferents per treballar en la preservació de la connectivitat ecològica; la concreció d’unes zones d’especial protecció per a la biodiversitat (on es restringeixen els usos, activitats i instal·lacions que la poguessin malmetre) i el fet que les noves construccions per activitats s’agrupin entorn de les masies existents per aprofitar, d’aquesta manera, els accessos, els serveis i xarxes de subministrament.

A la vegada, es crearan tres noves zones per ordenar el sòl no urbanitzable: la protecció de rieres i torrents (166 Ha) per preservar la seva funcionalitat ecològica; l’ús agrícola (1.210 Ha), i una zona de bosc (2.640 Ha) que engloba les masses forestals que es consideren no aptes pel conreu. A la vegada, es contempla la substitució de la denominació de camins rurals i històrics del POUM per la de camins principals i secundaris. En total, s’estructura una xarxa de 133 quilòmetres de camins per a l’ús públic, que permet donar accessibilitat a les masies i a les activitats econòmiques pròpies d’aquest territori rural.

Un dels aspectes destacats de l’Anella Verda és el camí circular de 35 quilòmetres de longitud que recorre tot l’entorn natural i agrícola, donant la volta sencera al terme municipal, i que transita per llocs d’elevat interès paisatgístic i patrimonial. Des de la ciutat s’accedeix amb facilitat a través de les “portes de l’Anella Verda” i dels camins històrics que connecten amb aquest itinerari. L’Ajuntament ha arranjat un primer tram del camí circular. Els dos següents, que gairebé completaran tot el recorregut, estan en projecte i comptaran amb senyalització específica, àrees d’estada i miradors, a més d’una millora del paviment i diverses plantacions.

Pla especial i Catàleg de masies

El Pla especial de l’Anella Verda contempla les condicions de protecció ambiental i la regulació detallada de les qualificacions del sòl fixades en la modificació puntual del POUM. i l’aprovació provisional del Catàleg de masies, que descriu les 22 catalogades incloses dins l’àmbit del Pla especial. D’aquesta manera es pretén, d’una banda, ordenar el territori, establir les mesures de protecció ambiental del paisatge i les condicions en què es desenvolupen els usos i activitats econòmiques. I, de l’altra, identificar les masies en sòl no urbanitzable per regular i establir els usos admesos i protegir-les pel seu valor històric, ambiental, arquitectònic i social.

El Pla especial és l’instrument que ordena i regula les seves diferents funcionalitats: l’ecològica i natural, per preservar els hàbitats i la connectivitat; l’econòmica, per desenvolupar les activitats del sector primari; i, per últim, la social, per incentivar el seu ús per part de la ciutadania.

El Pla especial incideix, principalment, en protegir els hàbitats naturals que són d’interès per a la biodiversitat: marges de conreu i masses boscoses; zones d’especial interès per a la biodiversitat i hàbitats d’interès comunitari. També pretén preservar i millorar els hàbitats naturals d’interès, la flora i fauna, els connectors ecològics que uneixen Sant Llorenç del Munt amb la serra de Collserola; connector occidental, que circula per l’oest del terme municipal; connector est-oest, que relliga Montserrat amb Sant Llorenç del Munt i el Montseny); així com els arbres d’interès local i fonts naturals.

També es regularan les actuacions i elements que afecten el territori, com també dels vectors ambientals (abastament d’aigua, mesures d’estalvi d’aigua, sanejament, residus, contaminació del sòl, lumínica i atmosfèrica) i dels àmbits d’especial interès ecològic. En l’àmbit de la protecció dels torrents i rieres ja s’està actuant amb la retirada d’horts, tancaments i construccions que afecten les lleres i les ribes, especialment en la conca del torrent de la Grípia i en la zona de les Martines.

Més informació a http://anellaverda.terrassa.cat

Related Articles

Deixa un comentari