El tancament de quiròfans a les tardes al CST i les llistes d’espera continuen sent un gran problema

No Comment

«La dura realitat s’imposa per sobre el maquillatge de les xifres», afirma la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa (PDSP) en un comunicat fet públic el passat 26 de juny. «A Terrassa, al CST, tenim constància de què s’han anul·lat els quiròfans a les tardes. I l’explicació ens la donen els mateixos treballadors: “No hi ha anestesistes”… La Conselleria de Salut no en sap res d’això encara que la nostra Plataforma participa en el Consell Municipal de Salut i, realment, el fet és prou important perquè se’ns tingués al dia».

Encara no fa un mes, la Conselleria de Salut anunciava, davant la convocatòria de lluita contra les llistes d’espera del passat 24 de maig, els grans avanços que s’havien realitzat respecte de les xifres de les llistes d’espera quirúrgica que es presentaven el 2016, apunta el comunicat de la PDSP. Fa un mes, ja deien que aquelles xifres eren cuinades, que «no era creïble que d’un mes per altre (març/abril) es baixessin 35.883 pacients en espera quirúrgica a Catalunya». I així ho ha valorat també la Marea Blanca de Catalunya.

De totes maneres, segons un pamflet publicat per la Conselleria de Salut, s’haurien reduït les llistes d’espera de maig del 2017 a abril en 18.600 persones, «dades difícil de creure, ja que si en el mes d’abril s’han reduït en més de 35 mil les persones, vol dir que durant 11 mesos haurien augmentat, curiosament en el mes que publiquen el pamflet i que coincideix amb una jornada de lluita sobre les llistes d’espera. Porten els papers mullats! Involuntàriament o interessadament».

Una altra dada curiosa, destaca el comunicat de la PDSP, és que mentre a Catalunya les llistes d’espera quirúrgica es redueixen en més de 35 mil persones, a Terrassa i la seva àrea de influència, augmenta en 33 pacients: «ens preguntem per què Terrassa té aquesta discriminació. En les visites a l’especialista la mitjana d’espera a Catalunya és de 81 dies, a Terrassa i la seva àrea de influència és de 145 dies, 64 dies més que la resta. Les ciutadanes de Terrassa ens preguntem perquè».

Òbviament, aquesta no és una pregunta retòrica, perquè això comporta que «les intervencions es retardaran de 3 a 4 mesos o potser més; i això significa, en el millor dels casos, sofriment, pitjor qualitat de vida, prolongació de baixes laborals o pèrdua de la feina, i moltes vegades agreujament de les patologies que han de ser tractades i que de ser-ho en el moment que toca, implicarien menys complicacions i també menys despeses».

“No hi ha anestesistes”, assegura la PDSP que els diuen al CST, però també a Barcelona, afegeixen, i arreu de Catalunya es va dient que “no hi ha pediatres”, que “no hi ha metges de família”… I davant d’això què es pot dir?, subratlla. «És possible tanta improvisació? Que en un organisme on treballen tanta gent no s’hagi pogut preveure? O és que han marxat a treballar fora els universitaris formats aquí? És que no se’ls donava feina estable i suficientment pagada? I quina és la solució en aquest moment? Que la gent esperi novament? Que pagui “per privat” el que ja hem pagat via impostos? I que potser no podem tornar a pagar?».

Les dades estadístiques i del drama humà quotidià que presenta i denuncien La PDSP i la Marea Blanca són esfereïdores. «El govern de la Generalitat no pot passar per sobre d’aquest desgavell tan important. Semblaria que no se sap ni els professionals que tenim ni si hi ha una previsió dels que ens faran falta. Que no sabem (o amaguem) el nombre de pacients esperant».

La realitat, en tot cas, no deixa marge de dubte, «aquesta sanitat pública-privada que es segueix defensant per part dels lobbys sanitaris, és un campi qui pugui, que va funcionant mentre els pacients no es queixin massa, i cada vegada és més evident que si quelcom funciona és per la dedicació màxima de la majoria de personal sanitari», emfasitza la PDSP.

En aquest punt, però, quan cada dia sembla més que jo no sigui suportable aquesta degradació de la situació de la sanitat pública, des de la Plataforma, «a part de reconèixer l’esforç del personal sanitari, trobem a faltar més obertament la denúncia tant dels col·legis professionals com dels sindicats, enfront de la situació de precarietat del sistema sanitari, dels perjudicis que les llistes d’espera tenen per als pacients; una crítica que, de fet, qualsevol professional podria realitzar i que formaria part de l’ètica professional».

És per això que la PDSP demà i exigeix a la Conselleria de Salut que «posi solució a aquests retards que suposaran nous increments de les llistes d’espera amb el sofriment i el perill que comporta per als pacients».

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3