Els CDR es multipliquen a Terrassa

No Comment
Assemblea general del CDR Terrassa, finals novembre 2017. Foto PV

Nascuts com a Comitès de Defensa del Referèndum, ara ho són de la República, i ja en sumen 5 a la ciutat.

Anar endavant amb la República, defensar la voluntat popular, empènyer el procés constituent.

En fase de descentralització, ara treballen per multiplicar i enfortir els comitès al màxim de barris

Els Comitès de Defensa de la República (CDR), nascuts fa molt poc per a la defensa del referèndum del 1-0, es multipliquen arreu, també a Terrassa, on ja es compten al menys 5. Als barris de Sant Pere, regió Ponent, Terrassa Est, Sant Pere Nord-Ègara, Cementiri Vell-Vallparadís i el primer, avui esdevingut espai de coordinació del conjunt i, en breu, segons les expectatives, CDR Centre o Districte 1.

A l’assemblea general del passat 21 de novembre es presentava també un veí de Les Fonts per informar de l’existència d’un bon grup de persones al barri, unes 50, creat a partir de la defensa de l’Institut Ègara, que també tenen interès en constituir-se com a CDR i volien informació i detalls sobre la manera de fer i treballar.

En aquesta assemblea participaren prop de 50 persones a títol individual o com a representants d’algun dels comitès de barri. A les reunions de barri l’assistència a les trobades i activitats junta desenes de persones a cada lloc. L’ambient, tot plegat, mostra molts ànims; alegria i una certa sorpresa també, donat el nivell de resposta i activisme.

El primer CDR nasqué de la iniciativa llançada arreu per diversos col·lectius independentistes i també llibertaris. A Terrassa comptà amb l’empenta del Kasalet, del Casal Popular l’Atzur, de CUP, Arran, SAT i persones de diversos moviments, així com amb el suport i coordinació de l’ANC. Es van crear 5 comissions de treball: coordinació, disseny gràfic, audiovisual, comunicació i mobilitzacions-accions. Com es pot constatar, els aspectes de comunicació i visualització de la lluita i el moviment són una part fonamental i, segur, ajuda a explicar bona part de l’èxit en les activitats i el desenvolupament dels CDR arreu.

Ha anat tot rapidíssim, el moviment s’ha desenvolupat molt i s’ha diversificat, més que ningú no imaginava. Ara, expliquen des de coordinació terrassenca, els comitès tenen vida pròpia i és la gent a títol individual qui participa i dirigeix les assemblees i els comitès. El treball s’orienta a partir d’una consigna molt clara: cada assemblea és autònoma i decideix què fer en el seu àmbit territorial. Les coordinacions, en els diferents nivells: local, comarcal, país, només miren de donar suport i garantir infraestructura i informació. Les decisions es prenen per consens i, si són importants, només que amb un quòrum suficient de participació.

Concentració durant la vaga general del 8 de novembre a Terrassa. Foto CDR

Com a altres ciutats, ara es viu una fase de transició, per la dita ampliació de la participació i creixement de comitès. S’ha incorporat gent que fa la seva primera experiència d’activisme o militància social. De manera que cal, de vegades, ajudar a allò més bàsic, com organitzar les assemblees i el funcionament regular del grup. A banda de cursets i formacions sobre temes diversos, com per exemple què és i com fer la resistència passiva, o també sobre economia social, alternatives de consum i organització social.

És el que en diuen una fase de descentralització per enfortir els nuclis als barris. La coordinació egarenca explica que el CDR-Terrassa funcionarà mentre duri aquesta fase. Després hauria d’esdevenir un comitè més, en aquest cas del Centre, com s’ha comentat abans.

Tot aquesta agitació, amb un objectiu bàsic: anar endavant amb la República. Com? Doncs empenyent el procés constituent de la mateixa. Des de la coordinació local argumenten que «la ciutadania va decidir i que som República, per tant toca defensar-la, la República i la voluntat popular». Immediatament, el conjunt dels CDR dedica esforços especials a denunciar tota la repressió viscuda i en curs, els empresonaments de càrrecs i dirigents socials, la manipulació dels mitjans i els intents de criminalització i desmobilització, via repressió policial directa o amb multes i denúncies per activitats vàries, com ara pintades o encartellades. A Terrassa, el conjunt de multes ja suma prop de 1.000 euros.

Els Comitès, en aquesta perspectiva, entronquen de fet amb experiències de moviment, propostes i iniciatives vàries i de diversos àmbits, més polítics alguns i de moviment altres, que han anat naixent en els darrers anys i a les quals donen ara un nou nivell de concreció i vitalitat. En tot cas, lluny de les propostes espectaculars o mediàtiques, també de les electoralistes o amb perspectiva d’immediatesa.

A Terrassa, aquesta feina que es fa ara es planteja activar i enfortir la cohesió entre els grups, animar l’activisme i la formació, al temps que el debat per anar generant propostes i nous espais de trobada i convivència entre la gent de les assemblees.

Perquè, afirmen amb rotunditat, la independència hauria de ser una eina per començar a canviar el sistema i la societat, i des de ja impulsar el procés constituent de la societat nova. Podria semblar massa gran aquest somni, però l’experiència viscuda en els darrers anys i, especialment, els darrers mesos, mostra que es pot anar molt lluny. L’acció repressiva de l’Estat mostra, d’altra banda i tanmateix, que no és tasca fàcil. Però la dimensió d’aquesta repressió parla també molt clar de l’alçada del desafiament que s’ha aconseguit bastir.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari