En marxa la campanya per una renda bàsica incondicional espanyola i europea. Uneix-te!

No Comment

Redacció

«L’Ingrés Mínim Vital (IMV) ha anat topant-se amb la realitat durant les darreres setmanes (…) el desastre de l’IMV més de tres mesos després de la seva posada en funcionament. (…) Centenars de milers de famílies que un dia van creure que aquest nou dret aprovat pel Govern del Reino de España les protegiria temporalment de les turbulències macroeconòmiques i la crisi socioeconòmica que ha colpejat tot el planeta, han patit en les pròpies carns les enormes traves i dificultats que una renda mínima condicionada per als pobres comporta en si mateixa».

El cru i dur balanç del resultat de la implantació de l’IMV que en fan Daniel Raventós, Julen Bollain i Sergi Raventós (president i membres de la Xarxa Renda Bàsica), es basa en l’anàlisi concreta i comparada del cas, des de la perspectiva d’anys d’estudis teòrics i sobre experiències que els portaren a l’elaboració i defensa de l’alternativa d’una renda universal garantida que guanya espai a poc a poc i que ja es dibuixa en l’horitzó no només com a alternativa sinó com una necessitat immediata.

«La pandèmia de la covid-19 està generant una crisi de grans proporcions que està colpejant en un terreny ja molt maltractat per l’anterior crisi del 2008 i per les polítiques d’austeritat desenvolupades pels governs del PSOE i del PP», afirmen en un article publicat al digital d’anàlisi i debat Sin Permiso (https://www.sinpermiso.info/textos/en-marcha-por-una-renta-basica-incondicional-europea). És en aquest context, informen, que «en multitud de països, diverses institucions, persones de l’acadèmia, intel·lectuals i activistes empenyen des de sectors molt dispars (cultural, LGTBI, treball social, moviments socials, sindicalistes…) perquè aquesta adequació del nostre sistema de protecció social es faci mitjançant l’eina més eficaç tant econòmicament com tècnicament: una renda bàsica incondicional».

A més dels nombrosos projectes pilot en marxa pel món i davant «un problema de desigualtat creixent, de pobresa creixent, d’atur creixent, de degradació de les condicions materials d’existència de la gran majoria de la població no rica», davant també de «l’amenaça a la llibertat de la ciutadania», aquestes darreres setmanes s’han endegat dues campanyes, una europea i altra en l’àmbit de l’Estat espanyol.

La primera, una proposta d’Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) per la implantació d’una renda bàsica incondicional en tota la UE, aprovada el passat maig per la Comissió Europea i que perquè es debati al Parlament Europeu, a partir del 25 de setembre vinent, necessita recollir 1 milió de signatures.

A l’Estat espanyol, guanya forces el moviment impulsor del manifest «Per una Renda Bàsica ara», amb més de 700 adhesions d’entitats. Es prepara una reunió entre la Xarxa per la Renda Bàsica, el grup impulsor del manifest «Gent que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional», i les persones que hi donen suport des de l’àmbit social i comunitari, «amb l’ojectiu de fer xarxa i ampliar complicitats».

La campanya es planteja, «ara per ara»: seguir reunint adhesions, seguir fent formació per «reforçar els arguments i ampliar aquesta formació a qui pugui interessar»; generar debats en grups de treball, espais socials, col·lectius i entitats; i «crear certa incidència política», així com, «a través de les persones adherides poder crear una xarxa de persones multiplicadores, un espai de difusió i extensió, proposen des de la Xarxa.

Manifest per una Renda Bàsica Universal

Les persones que signem aquest manifest tenim la convicció que la Renda Bàsica Universal, una assignació monetària incondicionada, és una política social imprescindible i necessària per garantir el dret a la vida material de les persones amb dignitat. Així mateix, apostem per un replantejament radical de les polítiques dels serveis socials i socioeducatius.

Renda Bàsica Universal: de la utopia a la realitat

  • La proposta d’una Renda Bàsica Universal (RBU) no és nova i ha estat reivindicada com una política pública clau a favor de la justícia social i la redistribució de la riquesa. No es tracta d’una proposta idíl·lica, sinó que es fonamenta en una tradició política, filosòfica i econòmica que avala la seva viabilitat i sostenibilitat. El que fa temps semblava una utopia, avui en dia és una mesura imprescindible que cada vegada compta amb més partidaris. A nivell internacional, les propostes a favor de la RBU tenen més de quatre dècades d’història, i són diverses les experiències que s’han impulsat arreu. A Catalunya, els debats sorgeixen a partir dels anys 90 i 2000 i, entre d’altres, destaca el treball de la Xarxa Renda Bàsica.

  • En aquesta línia, durant les darreres setmanes, algunes veus del món de la cultura s’han posicionat a favor de la implantació de la RBU com un mecanisme de justícia social i, alhora, per revertir la precarietat del sector a través del manifest “Gent que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional”. Les persones que treballem en l’àmbit social, educatiu i comunitari ens sumem a aquesta reivindicació des d’una mirada pròpia centrada en els impactes en les polítiques socials d’avui i del futur més immediat.

  • Així mateix, aquests darrers dies s’ha aprovat l’Ingrés Mínim Vital (IMV), una mesura que s’impulsa com a estratègia de reducció de la pobresa que suposa un pas més en les polítiques de garantia d’ingressos. Es tracta d’una nova prestació que se suma a les ja existents, tot i que permet complementar-se amb altres ingressos establint un llindar, i que és progressiva segons els membres de la unitat de convivència. Tanmateix, l’IMV afegeix una nova prestació i tramitació a un sistema de protecció social ja de per si complex i burocratitzat i, alhora, exclou persones en situació administrativa irregular i persones amb discapacitat.

  • No obstant això, més enllà de l’aprovació d’una nova mesura/prestació que aporta ingressos, cal anar més enllà en la concepció de polítiques que avancin de la necessitat al dret i posin el focus en la redistribució justa de la riquesa des de la universalitat i la incondicionalitat.

Renda Bàsica Universal: per a un canvi radical i estructural de la societat i els drets de ciutadania

  • La RBU significa garantir la vida. No és poca cosa. El sistema sanitari públic vetlla per la vida com a organisme biològic, però la vida té inequívocament una dimensió material, personal i relacional. La instauració d’una RBU té conseqüències en cadascuna d’aquestes dimensions.

  • Fins ara, el sistema capitalista ha configurat un model de societat basat en el mercat (de treball) i en l’adquisició d’un salari. El treball assalariat és la via a través de la qual les classes treballadores han obtingut els recursos materials per «guanyar-se» la vida. Però, en molts casos, no es tracta d’una elecció, sinó d’una coacció, ja que moltes persones renunciarien a la seva feina actual en cas de no dependre d’un salari per satisfer les necessitats bàsiques. El treball assalariat és l’eix vertebrador del conjunt de relacions socials, imaginaris, projectes de vida, sistema educatiu, valors, i també de les possibilitats reals de subsistència. Sobre la base del treball remunerat es defineix la riquesa, la pobresa, l’explotació, la precarietat, l’exclusió, etc.

  • En les societats actuals, la reducció efectiva del nombre de llocs de treball, la precarització i les formes contemporànies d’explotació laboral, així com els riscos de l’automatització, fan que el treball assalariat hagi deixat de ser l’eix d’inclusió per excel·lència i el sostenidor de les vides materials de les persones. Només cal veure les xifres d’atur, d’eventualitat i de treballadors i treballadores pobres. Les implicacions del context derivat de la crisi de la COVID-19 ho estan fent encara més evident. La RBU és una oportunitat per desvincular el treball com a vector fonamental per a la inclusió social.

  • Reinventar la concepció i el valor del treball, així com augmentar la capacitat negociadora de les condicions del treball assalariat, són dos canvis importants que planteja la RBU. Així mateix, altres oportunitats són afavorir el desenvolupament de formes de treball cooperatiu, d’organització comunitària, de pressió social i política, de cura col·lectiva, des de la interdependència.

  • Alhora, no concebem la RBU com la solució definitiva. De fet, no té sentit si no s’acompanya de polítiques públiques que reforcin el conjunt de les polítiques socials: l’educació i la sanitat públiques i universals; la garantia d’un habitatge digne (a través de la seva desmercantilització, la limitació de preus del lloguer i l’ampliació del parc públic); l’emergència climàtica i la transició ecològica, i, en definitiva, una major intervenció democràtica dels sistemes de producció i reproducció social.

Renda Bàsica Universal: una oportunitat per a uns serveis socials i comunitaris radicalment diferents

  • La RBU es fonamenta en la lògica del dret i la justícia social, no del mereixement. Això implica reconèixer les persones com a subjectes d’un dret universal i no pas com a subsidiàries dels recursos públics. Aquesta universalitat inclou el conjunt de la ciutadania que resideix efectivament en el territori, més enllà de consideracions administratives com l’autorització de residència exigida per a les persones migrades. La RBU dignifica i garanteix la vida per ella mateixa.

  • La RBU elimina la multiplicitat de subsidis condicionats, prestacions, ajuts i beques, que s’han mostrat insuficients per resoldre les necessitats de la població i que, a més, conformen un laberint burocràtic tant per a les persones ateses com per als i les professionals, que acaben exercint una funció de control dels usuaris i seguiment de procediments i tràmits burocràtics. Una política pública que estigmatitza les persones i dificulta (quan no impedeix) i menysté la tasca professional. Cal canviar la mirada de les persones ateses als serveis socials: conèixer altres aspectes de la seva vida i superar la imatge de «demandant». Tot plegat facilita una mirada integral i apreciativa.

  • La RBU transforma d’arrel els recursos i els serveis socials, aprimant les estructures administratives i de gestió i deixant enrere una relació estrictament basada en les necessitats materials. Tot plegat implica situar en el centre de la seva acció relacions més democràtiques i basades en la voluntarietat.

  • La RBU reforça que els serveis d’atenció social, socioeducatius i comunitaris es focalitzin en tasques fins ara secundàries, ja que la pressió assistencial provoca una preeminència de les intervencions burocràtiques. D’aquesta manera es potenciarien dinàmiques de treball i recursos basats en el desenvolupament de la vida, en la prevenció i promoció, en l’atenció especialitzada, en l’acció grupal i col·lectiva, en la relació amb l’entorn i en l’acció comunitària.

  • La RBU redueix els prejudicis entre veïns i veïnes, evitant que sorgeixin conflictes i rumors respecte als mèrits, els criteris de concessió de beques, ajuts, prestacions… Amb la RBU tothom parteix d’una renda que iguala i dignifica, de manera que genera una presa de consciència de les possibilitats individuals i una consciència col·lectiva de les possibilitats de l’acció amb la comunitat.

Alguns beneficis de la introducció de la RBU són:

  • Augmenta la confiança en el propi futur i en la capacitat per transformar-lo, així com vers la resta de persones i institucions. La RBU és una oportunitat d’autodeterminació: de poder decidir sobre el propi itinerari de vida, especialment en relació amb el treball assalariat («el treball lliurement escollit»), però també en altres formes de treball no remunerat (com el voluntariat, els treballs de cures, etc.).

  • Millora la percepció sobre els ingressos i el benestar econòmic de les persones, fet que dóna tranquil·litat per no estar subjecte a les condicions, als requisits, a la correcta realització del tràmit, etc.

  • Possibilita temps, espai mental i confiança vital per poder participar de forma proactiva d’iniciatives col·lectives d’autoorganització, de cooperació, que enforteixen les xarxes i els lligams de les persones amb la seva comunitat i contribueixen a generar canvis en el seu entorn més proper. Des de la urgència i les necessitats materials bàsiques no cobertes, és més difícil implicar-se i participar. .

En definitiva, la RBU vol dir fer una política pública per garantir el dret a la vida i els mínims vitals materials. Una política que, alhora, obre moltes possibilitats en altres dimensions de la vida on actuem els i les professionals de la intervenció social i educativa. 

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre