Entre els objectius que aquest any s’ha proposat realitzar l’Associació està prevista la commemoració d’un esdeveniment que podem considerar el primer acte públic que es va fer en solidaritat amb els presos polítics del franquisme. Un esdeveniment que fa cinquanta anys es va organitzar a partir d’una iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (un organisme unitari d’oposició a la dictadura, únic en tot l’Estat) que va acordar impulsar un gran acte públic a favor de l’amnistia i dels presos polítics. Un acte que podem situar en els orígens de la nostra Associació.
Es va celebrar el 25 d’abril de 1970 en el Gran PRICE (un local dedicat a la boxa i a la lluita lliure) i oficialment va consistir en un festival de poesia que aplegaria a la majoria de poetes importants del país amb l’objectiu de fer un gran acte de solidaritat política i econòmica amb els empresonats polítics. En l’organització de l’acte s’hi va implicar molta gent i en dos mesos es va enllestir la seva preparació, fins i tot la seva filmació, fet inaudit en aquella època de clandestinitat.
L’acte va ser anunciat amb un magnífic cartell d’en Guinovart que va tenir gran difusió. Tot va ser un èxit immens: el PRICE es va omplir de gom a gom, els crits d’amnistia i llibertat van ressonar durant tot l’acte i la policia que era fora del recinte però també a dins, es va veure impotent d’actuar davant d’una situació inesperada que els va desbordar. La policia no se’n va assabentar de l’abast de l’acte fins el mateix dia 25, quan ja s’havia aconseguit un èxit que quedaria gravat en la història de la lluita democràtica del nostre país.
Era la primera vegada en la dictadura que es feia un acte d’aquestes característiques, de manera oberta i mostrant públicament el caràcter antifranquista de l’acte. I això era conseqüència de la fortalesa a Catalunya del sentiment antifranquista que aplegava molta gent i es manifestava en moltes iniciatives.
El govern havia decretat el 1969 l’Estat d’Excepció en resposta a la situació d’agitació política que vivia el país, una agitació política que vivia tot Europa i de la qual havien estat punts visibles el maig francès o la intervenció militar del Pacte de Varsòvia a Txecoslovaquia. La repressió que l’Estat d’Excepció va comportar, amb nombroses detencions, va fer que moltes famílies es dirigissin a algunes parròquies amb demanda d’ajut pels detinguts.
La Vicaria Obrera de l’Arquebisbat de Barcelona, el responsable de la qual era Mossèn Joan Carrera, va crear una comissió per respondre a la situació. Aviat la comissió va veure com els seus membres s’ampliaven amb ciutadans i ciutadanes antifranquistes, Era la Comissió de Solidaritat que aviat estendria la seva activitat arreu del país, i de la qual en van formar part, ja des dels seus inicis, companyes i companys que avui són aquí en aquesta assemblea. Mossèn Joan Carrera recordava anys després que la Comissió de Solidaritat havia estat, entre moltes altres coses, com un espai de col·laboració, sempre tensa però eficaç, entre catòlics i comunistes.
Enric Cama
Deixa un comentari