Entrevista amb Alfredo Vega: “El totxo ha deixat un gran problema d’habitatge”

No Comment

Alfredo Vega, candidat del PSC a la reelecció com alcalde.


Actual alcalde, l’Alfredo Vega no ho tenia com a objectiu. De família immigrant vinguda de l’Aragó, va treballar i estudiar, «com feia tothom de la meva època», Magisteri, Geografia i Història. Dedicat a l’educació 25 anys, 21 en la direcció d’un centre educatiu, el 2007 va acceptar entrar a la política, «ara, per circumstàncies especials, estic com alcalde i com a candidat el PSC».

Pep Valenzuela

Com avalua aquest mandat?

Veníem d’una crisi econòmica com no l’havíem viscut. Hem sortit d’aquesta crisi molt debilitats, molt marcats per les desigualtats, perquè es va aprofitar l’avinentesa per establir una pèrdua de drets individuals i col·lectius molt importants. Encara tenim un sector de població marcat per aquesta precarietat i pèrdua del lloc de treball, hem hagut de continuar posant l’accent en els temes socials, la principal prioritat del mandat. Encara cal que baixi molt l’atur, tot i que segur que una part ja s’ha convertit en estructural.

Amb tot, hem consolidat en l’àmbit econòmic, perquè tenim molta cultura emprenedora a la ciutat, i ha crescut l’economia social i solidària (ESS), tenim pla estratègic per unanimitat, crec que hi ha una oportunitat aquí per continuar avançant. El perllongament dels FGC ha estat un avenç important per la ciutat. Manquen estacions, però hi treballem. En transport de superfície, hem canviat 25 autobusos que s’han modernitzat de manera significativa.

A Terrassa hi ha desnonaments cada dia.

Cert, en temes socials, veníem d’una certa bogeria en el totxo, era un sector hipertrofiat, que ens ha deixat un problema d’habitatge molt complicat, tenint molts pisos buits que la banca, que era la gran tenidora, està venent a grups de grans inversors estrangers que ens preocupa de forma significativa. Encara continua, malgrat l’aposta que s’ha fet, ja veurem com acaba per aconseguir pisos socials, continua sent un problema en la ciutat, com en tota la regió metropolitana.

Crec que es va perdre l’oportunitat en el tema de les modificacions i ratificació del decret sobre el tema. Però també és cert que ara comença a haver-hi una mica de normativa, que és una de les febleses que hem tingut les administracions locals.

Terrassa ha estat assenyalada com a campiona de segregació escolar.

Terrassa, com a ciutat, ha tingut un creixement i això ha atapeït un sistema que no s’havia planificat suficientment bé i ha provocat problemes com segregació, que crec que des de l’any passat i aquest estem intentant reconduir.

La municipalització de l’aigua ha estat un punt positiu?

Efectivament, un tema important, molt positiu. A més, hi haurà una supervisió molt participativa a través de l’Observatori social. A més de la gestió, jo penso que la mirada pública tindrà una visió sobretot mediambiental.
No he trobat cap altre ajuntament de les nostres dimensions que tingui una gestió directa de serveis com aquest. Això de vegades es minimitza. I no tenim més perquè no ens podem desentendre de la llei d’estabilitat pressupostària, hem perdut molta autonomia, no podem decidir ni sobre els nostres recursos. Una limitació que ens ha marcat tot el mandat, incapacitat de decidir sobre els propis recursos, és molt fort això.

L’aigua, però, no era un objectiu de programa…

En el PSC els temes d’aigua eren decisió de cada agrupació local. Nosaltres no vam concórrer a les eleccions de manera decidida per la gestió directa, altres forces sí. Després vam decidir apostar. Al congrés del PSC del 2016 vaig presentar una moció a favor de la gestió pública a Terrassa. Segurament va ser un canvi significatiu, al mateix temps que s’ha fet de la manera que possible. Ara, crec que està ben orientat: visió pública, control ciutadà…

Es tanca el mandat amb un problema greu amb els residus i recollida d’escombraries, i la sortida de la FAVT de la Taula…

Com altres serveis, aquest va quedar tocat per la crisi econòmica i les traves legals que limiten la despesa. Des del 2015 vam analitzar 3 aspectes importants d’un servei que no estava i segurament encara no està a l’altura: una manca de recursos significatius, sobretot si compares amb ciutats similars a la nostra; aquí s’ha fet un esforç en despesa i dotació, 5,2 milions en despesa corrent i més uns 2,5 milions d’inversions, amb la introducció de 3 línies de recollida lateral; i s’estan recuperant recursos humans.

“Terrassa, com a ciutat, ha tingut un creixement i això ha atapeït un sistema que no s’havia planificat suficientment bé i ha provocat problemes com la segregació.”

Segon element, organitzar els recursos de forma més eficient. Aquí s’està acabant ara una avaluació de llocs de treball, del que es fa, per millorar organització. Tercer element, el comportament de la ciutadania, el civisme. Hem incrementat les inspeccions. Les multes s’han multiplicat, però la ciutat no està com deuria, trobo molt incivisme.

Per què s’ha trencat el diàleg amb el moviment veïnal?

Penso que tots podem ser més eficients, podem fer millor. Però aixecar-se de les taules no crec que sigui la millor manera. És decisió lliure i respecto, però dic que estem treballant amb ganes i dins de molts paràmetres legals. Demano reflexió, la voluntat política hi és, però reconec que es podia fer millor, caldria mantenir el diàleg.

Transport autobusos?

Ja s’està treballant el plec.

Falta el concurs de neteja, i el de menjadors ha donat problemes, quan hi ha les clàusules socials aprovades fa anys.

Les tenim i apliquem en totes les licitacions.

Però les condicions de neteja i menjadors s’han degradat en els darrers anys, per exemple canviant el contracte de fix a fix discontinu, obligant a parar un mes a l’any perdent diners i cotitzacions i perdent diners d’un eventual atur.

El perill dels concursos és que després les empreses ens portin al tribunal de contractació pública, que no està a l’altura de les expectatives i ens bloqueja a tots els ajuntaments grans. Això és cada vegada més delicat, les empreses lluiten i et fiquen en una espiral que et pot paralitzar contractes fins a 6 anys.

Dels menjadors, el problema va ser que l’empresa va presentar un acord amb els treballadors. Aquest venia del mandat anterior, estava fet amb visió molt social, però de vegades tu inicies un concurs amb unes expectatives i després els resultats són els que són, no els que tu volies. Però ja no pots dir no m’agrada l’empresa. Les 500 beques de menjador que van oferir van ser decisives dins la normativa, tot i que en l’organització del servei era una de les empreses pitjor puntuades.

El servei de neteja d’instal·lacions municipals serà de gestió indirecta, però tindrà les clàusules socials que apliquem i que en el seu dia van ser un avenç.

L’experiència de l’aigua podria ser una referència, un horitzó?

A la totalitat de serveis penso que és molt difícil, perquè també s’ha de buscar l’eficiència i de vegades no tot és possible. Penso que és una via, però s’ha de mirar en cada cas mirar la manera de fer millor. Amb visió de justícia social, tota la gent que treballa en el sector públic ha de tenir unes condicions dignes, l’Administració ha de ser referent.

Legislatura traumàtica, però superada

Ha estat un mandat difícil a tot arreu, sense govern a la Generalitat i un a Madrid que semblava que governava contra Catalunya i el municipalisme. A Terrassa més dolorós perquè hi ha persones a la presó i l’exili molt representatives i volgudes a la ciutat.

Al PSC s’ha passat un procés, i a Terrassa l’alcalde i 5 més van deixar govern i partit. Una situació traumàtica. Quan jo em vaig veure en la situació de, com a portaveu, assumir l’alcaldia… segurament tothom pensava que hi hauria un canvi de govern, però no hi va haver acord.

Al final les situacions difícils la gent s’ho pensa i curiosament vaig ser alcalde. Ha sigut difícil. Vaig haver de muntar un equip, amb persones d’una llista que jo no havia confeccionat, jo era el número 8. Tanmateix, hem tingut visió col·lectiva de què calia anar endavant, aprovant pressupostos, que no és poca cosa. És un mèrit col·lectiu, del govern i de l’oposició que ha tingut la capacitat de posar l’interès de la ciutat pel davant.

“Segurament tothom pensava que hi hauria un canvi de govern, però no hi va haver l’acord necessari.”

Fas una avaluació positiva del mandat?

Hem gestionat una situació complexa. Però ara cal una nova etapa, perquè la ciutat té capacitat, té projectes i pot fer-los. Cal obrir nous horitzons. Tenim una franja de població que ho ha passat molt malament i encara ho passa, i se’ls ha de donar resposta. Hem vist retallada en serveis públics, dificultats que moltes vegades no depenen de l’Ajuntament i que hi pot fer poc. Cal passar a una política per solucionar problemes de la ciutadania, des de la nostra perspectiva d’esquerres.

El proper Ple sembla que serà més fragmentat que l’actual. Penseu en pactes?

Som un partit d’esquerres, sempre hem buscat l’esquerra, però hem fet acords amb la dreta també, per governar. Vam oferir als partits d’esquerra entrar al govern en diferents ocasions, cadascú ha de donar explicacions. En el proper Ple ens podem trobar amb veritables problemes d’articular majories, la ciutat es pot veure paralitzada.
Però de resultats no m’atreveixo a dir res. Hi ha una radicalització molt important, grups que mai haurien pensat que podien tenir representació, en aquesta ciutat que és la tercera en població de Catalunya, des de projectes personalistes fins a projectes radicals extremistes.

Creus possible un govern amb en Jordi Ballart?

Penso que cal posar els interessos de la ciutat per damunt de la qüestió personal que et pot haver dolgut més o menys, tenim la responsabilitat. Seria un pacte difícil, però en política, governi qui governi hi haurà aspectes que estaran d’acord, fins i tot grups que pots pensar que estan en les antípodes, per tant…

Related Articles

Deixa un comentari